Since September 2013 I'm posting regularly in English in addition to Catalan. If you want to read this post translated to English, please use the automatic translator on the right column.
 
Nu - R. Casas
Nu - R. Casas
 
No sé si us hi heu trobat, però quan obres un blog, busques informació per situar-te i llegeixes els consells que els blogaires més experimentats comparteixen a la xarxa, un dels més repetits és fer llistes: "els deu millors....", "cinc idees per a...", "vint coses que...", etc. És cert que les llistes funcionen bé en general però, en el cas de Liederabend, no acabava de veure-ho clar. Els cinc millors cantants de lied? (quina mandra!) Les deu millors cançons? (si us plau, no m'ho feu això!) ...

Així anaven passant les setmanes sense llistes fins que fa no gaire, mentre escoltava una cançó amb una amiga, vaig dir: "en una llista de cançons tristes, aquesta hauria de ser-hi". Una llista de cançons tristes! Provem-ho. I llavors va sorgir un petit problema: no podem comentar i escoltar deu cançons en una entrada. La solució va venir sola: convertir la llista en una sèrie d'entrades, que és una altra d'aquestes coses que diuen que s'han de fer en un blog.

Llavors, la cosa anirà així: tot seguit teniu la llista; una de les cançons ja l'hem escoltada, una altra l'escoltarem en aquesta entrada i les vuit restants les comentarem en vuit entrades més. Pels impacients i pels que no tingueu ganes de trastejar per Youtube, Spotify i similars, les anirem publicant durant aquesta setmana al Facebook i Twitter de Liederabend.

I ara sí, anem amb la llista de les deu cançons més tristes. Bé, és clar que no són necessàriament les deu cançons més tristes, però sí són les deu primeres cançons molt, molt tristes que vaig apuntar a la meva llibreta.
 
  • An den kleinen Radioapparat (H. Eisler, B. Brecht). La cançó que va inspirar aquesta entrada. Al segle XIX els poetes alemanys parlaven de nostàlgia i era una situació més teòrica que pràctica; als anys 30 l'exili es va convertir en una trista realitat.
  • Befreit (R. Strauss, R. Dehmel). En una ocasió vam explicar que, amb comptades excepcions, les cançons d'Strauss eren apacibles, sense trasbalsos. Doncs bé, aquesta és una de les comptades excepcions, un home acomiadant-se de la seva dona a punt de morir.
  • Stille Tränen (R. Schumann, J. Kerner). Un poema sobre el dolor més íntim, el que s'amaga durant el dia i es plora a les nits, que Schumann va convertir en una cançó impressionant.
  • Oft denk' ich, sie sind nur ausgegangen (G. Mahler, F. Rückert). Tots els Kindertotenlieder podrien haver entrat en aquesta llista. Avui em quedo amb el pare que somia que els seus fillets morts tornaran perquè només han sortit a jugar.
  • Tristesse (G. Fauré, T. Gautier). El nom ho diu tot, oi? Per a mi, és una cançó lligada a un intèrpret, escoltar a Gérard Souzay com diu "J'ai dans le coeur une tristesse affreuse" em posa la carn de gallina.
  • The lads on their hundreds (G. Butterworth, A.H. Housman) Nois que marxen a la guerra i potser no tornaran. La vam escoltar la setmana passada, recordeu?
  • Erstarrung (F. Schubert, W.Müller) Escoltes el Winterreise i vas veient les diferents cares del dolor; també podríem agafar-ne qualsevol de les cançons, però la desesperació del viatger en aquest moment és tan gran...
  • Sei mir gegrüßt (F. Schubert, F. Rückert) Una cançó que potser us sorprendrà veure aquí, en principi és una cançó d'amor exultant. Però no puc evitar-ho, la trobo molt trista, ja parlarem del perquè.
  • Снова, как прежде (P.I. Txaicovski, D. Rathaus). És a dir, Un altre cop, com abans, sol, pels que no sabem rus. Una cançó estremidora sobre la solitud.
  • Damunt de tu, només les flors (F. Mompou, J. Jané) Acabem amb una cançó sobre la tristesa de la qual hi haurà pocs dubtes, les flors que acompanyen una noia a la tomba.
Quines cançons tristes afegiríeu a la llista? Segur que hi podrien entrar moltes més. En trauríeu cap? Mentre us ho rumieu, escoltem An den kleinen Radioapparat (A la petita ràdio). Bertolt Brecht i Hanns Eisler eren amics des dels anys vint, quan tots dos vivien encara a Alemanya; Brecht va escriure el poema durant el seu exili a Dinamarca, entre els anys 1933 i 1939, Eisler va compondre la cançó el 1942, durant el seu exili als Estats Units. An den kleinen Radioapparat és el no. 3 del recull Hollywooder Liederbuch (en aquella època Eisler treballava com a compositor de bandes sonores a uns estudis de cinema a Hollywood), una cançó molt breu dedicada a la ràdio que li permet al poeta mantenir el contacte amb Alemanya. L'escoltem interpretada per Matthias Goerne i Erich Schneider.
 
An den kleinen Radioapparat 
 
Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug,
Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen,
Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug,
Daß meine Feinde weiter zu mir sprächen,
An meinem Lager und zu meiner Pein,
Der letzten nachts, der ersten in der Früh,
Von ihren Siegen und von meiner Müh:
Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!

Petita capsa que vaig portar amb mi a la meva fugida,
amoïnat perquè les teves vàlvules no es trenquessin
de casa al vaixell, del vaixell al tren,
perquè els meus enemics poguessin parlar-me,
al meu refugi i pel meu dolor,
l'ultima cosa a les nits, la primera als matins,
de les seves victòries i la meva por:
promet-me que no tornaràs a quedar-te muda!

 
Add comment

Comments (10)

  • Das Lied

    Precioso, preciosísimo, SÍlvia :) Gracias.

  • Rosa Ferrer

    Jo hi afegiria l'Allerseelen de Strauss. És una peça que m'emociona!!!

  • Sílvia

    Das Lied, no sé qué se dice en estos casos, ¿que me alegro de que hayas sufrido? Queda feo :)

    Rosa, una cançó preciosa, i tens raó que seria una altra de les cançons d'Strauss que són excepció a l'"amabilitat". La posarem també al Facebook ;-)

  • Enrique

    Hans Eisler, otro compositor que, auizás, algún día le demos el lugar que merece.

  • Sílvia

    Aquí, poniendo nuestro granito de arena.

  • Alicia

    Befreit forever. Una canción que me hace llorar a moco tendido. Lo peor es que no puedo dejar de escucharla.

  • Sílvia

    Una canción tremenda :( Hablaremos de ella dentro de unas semanas... (hablaremos de todas las de la lista, claro).

  • Rosalía

    Qué lindo su blog! Recién lo descubrí y me está encantando, bueno, las partes en español, jeje, porque el catalán para ustedes en España será medio fácil entenderlo, pero para una mexicanita como yo es como leer portugués o rumano, jajaja. Menos mal que estoy viendo las versiones en inglés traducidas por Google Translate, que se dejan entender.

    Siga publicando en el idioma que quiera, pero mostrándonos más música hermosa que transiende lenguas, océanos y épocas, por favor.
    Los saludo y me despido dejándoles mi recomendación, bueno, dos, de canción triste: Oblivion soave, de "La coronación de Popea", de mi amado por sobre todos los demás compositores para voz, Claudio Monteverdi. Auqnue no sea propiamente una "canción", formalmente es una balada en toda regla; y por supuesto el bellisísíssimo Lamento de la ninfa, de sus Madrigales Guerreros y amorosos.

    Atte. Rosalía González
    Querétaro, Mexico.

  • Rosalía

    Qué demonios hizo su formulario con mi texto? Cambió palabras y dejó una cosa loca y absurda que no tiene sentido. Arreglen eso, por favor. Qué sentido tiene que escribamos comentarios si un software escrito por algún deficiente mental va a poner cosas como «de mí amado por sobre todos los mañana compositoras» cuando yo escribí «de mi amado por sobre todos los compositores» (supongo que ese estúpido filtro de lo que sea va a volver a cambiar mi texto por lo que no sé qué cosa salga escrita cuando lo envíe...)

    PAra calmar mi enfado les recomiendo otra canción, esta vez de un compositor de esta querida y maltratada América: "Se equivocó la paloma", del argentino Carlos Guastavino. Bellísima música pero casi más bella la letra.

    Un saludo.

  • Sílvia

    Hola Rosalía. Bienvenida a Liederabend y muchas gracias por tus comentarios. No te preocupes, se leen perfectamente; en cualquier caso, no hay nada que el editor del formulario pueda cambiar...

    Estoy segura de que no usaste la expresión "deficiente mental" con mala intención, que era solo una manera de hablar, pero te agradecería que no volvieras a utilizarla aquí a modo de insulto.

    Muchas gracias por tus preciosas recomendaciones musicales. Saludos y hasta pronto!

Posts

Series: the 10 saddest songs

liederabend - sèrie cançons tristes

Series: the 10 happiest songs

liederabend - cançons feliçes

Series: 10 buggy songs

liederabend - sèrie cuques

Series: Wilhelm Meister's Songs

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Series: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Series: Liederabend's alphabet

liederabend - sèrie abecedari

Series: The ESMUC Master's Degree in Lied visits us

liederabend - sèrie abecedari

We talked about the composers...

and about the poets...

They sang...

and were accompanied by...

 

guidobannerlargo250

We use cookies to improve our website and your experience when using it Learn more

I understand