Since September 2013 I'm posting regularly in English in addition to Catalan. If you want to read this post translated to English, please use the automatic translator on the right column.
Llac Keitele - A. Gallen Kallela
Transparent. Aquest és el primer adjectiu que em ve al cap per descriure Au bord de l'eau (A la vora de l'aigua). Transparent i subtil com el tul i, posats a fer, voleiant amb la brisa amb la mateixa elegància.
Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.
Ens trobem davant una escena tranquil·la: l'aigua que flueix, els núvols que passen, aturar el temps i oblidar-se de tot excepte d'estimar...se m'acudeixen un grapadet de cireres, tres o quatre cançons més que descriuen moments similars; totes elles, però, ben diferents entre si. La nostra cançó d'avui (que sentim interpretada per Elly Ameling i Dalton Baldwin) és una mostra representativa de l'obra de Fauré, íntima i refinada, sense ni una nota de més ni de menys... i melancòlica, amb una melanconia que em fa pensar en Schubert.
No puc evitar la sensació que, malgrat que el poeta parla d'aturar el temps perquè l'amor duri per sempre, el músic el desmenteix; amb calma, amb un ritme tranquil, gairebé sense que ens n'adonem, la música avança, com avancen l'aigua, els núvols i el fum. I marxa l'amor? Si revisem la biografia de Fauré trobem que uns mesos abans que escrivís la cançó la seva promesa havia trencat el compromís de matrimoni. Potser hi té alguna cosa a veure, potser no. En qualsevol cas, és una cançó ben bonica.
Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.
Ens trobem davant una escena tranquil·la: l'aigua que flueix, els núvols que passen, aturar el temps i oblidar-se de tot excepte d'estimar...se m'acudeixen un grapadet de cireres, tres o quatre cançons més que descriuen moments similars; totes elles, però, ben diferents entre si. La nostra cançó d'avui (que sentim interpretada per Elly Ameling i Dalton Baldwin) és una mostra representativa de l'obra de Fauré, íntima i refinada, sense ni una nota de més ni de menys... i melancòlica, amb una melanconia que em fa pensar en Schubert.
No puc evitar la sensació que, malgrat que el poeta parla d'aturar el temps perquè l'amor duri per sempre, el músic el desmenteix; amb calma, amb un ritme tranquil, gairebé sense que ens n'adonem, la música avança, com avancen l'aigua, els núvols i el fum. I marxa l'amor? Si revisem la biografia de Fauré trobem que uns mesos abans que escrivís la cançó la seva promesa havia trencat el compromís de matrimoni. Potser hi té alguna cosa a veure, potser no. En qualsevol cas, és una cançó ben bonica.
Au bord de l'eau
S'asseoir tous deux au bord du flot qui passe,
Le voir passer ;
Tous deux, s'il glisse un nuage en l'espace,
Le voir glisser ;
À l'horizon, s'il fume un toit de chaume,
Le voir fumer ;
Aux alentours, si quelque fleur embaume,
S'en embaumer ;
Entendre au pied du saule où l'eau murmure
L'eau murmurer ;
Ne pas sentir, tant que ce rêve dure,
Le temps durer ;
Mais n'apportant de passion profonde
Qu'à s'adorer ;
Sans nul souci des querelles du monde,
Les ignorer ;
Et seuls, tous deux, devant tout ce qui lasse,
Sans se lasser,
sentir l'amour, devant tout ce qui passe,
Ne point passer !
Le voir passer ;
Tous deux, s'il glisse un nuage en l'espace,
Le voir glisser ;
À l'horizon, s'il fume un toit de chaume,
Le voir fumer ;
Aux alentours, si quelque fleur embaume,
S'en embaumer ;
Entendre au pied du saule où l'eau murmure
L'eau murmurer ;
Ne pas sentir, tant que ce rêve dure,
Le temps durer ;
Mais n'apportant de passion profonde
Qu'à s'adorer ;
Sans nul souci des querelles du monde,
Les ignorer ;
Et seuls, tous deux, devant tout ce qui lasse,
Sans se lasser,
sentir l'amour, devant tout ce qui passe,
Ne point passer !
Asseure's tots dos vora el corrent que passa
i veure'l passar;
junts, si llisca un núvol a l'espai
veure'l lliscar;
a l'horitzó, si hi fumeja un cobert de palla,
veure'l fumejar;
als voltants, si cap flor perfuma l'aire,
perfumar-se'n;
sentir al peu d'un salze on l'aigua mormola,
l'aigua mormolar;
no sentir, mentre el somni dura,
com passa el temps;
però no dedicar passió profunda
a res més que adorar-nos;
sense amoïnar-nos per les baralles al món,
ignorar-les;
i sols, tots dos, davant tot el que cansa,
sense cansar-nos,
sentir l'amor davant tot el que passa
i no deixar-lo passar!
i veure'l passar;
junts, si llisca un núvol a l'espai
veure'l lliscar;
a l'horitzó, si hi fumeja un cobert de palla,
veure'l fumejar;
als voltants, si cap flor perfuma l'aire,
perfumar-se'n;
sentir al peu d'un salze on l'aigua mormola,
l'aigua mormolar;
no sentir, mentre el somni dura,
com passa el temps;
però no dedicar passió profunda
a res més que adorar-nos;
sense amoïnar-nos per les baralles al món,
ignorar-les;
i sols, tots dos, davant tot el que cansa,
sense cansar-nos,
sentir l'amor davant tot el que passa
i no deixar-lo passar!