Entre les seves cançons més citades no es troba la que sentirem avui, The Singer (El cantant), composta el 1922; el mateix Warlock en feia broma i la considerava una obra menor, tant la cançó com el poema d'Edward Shanks, contemporani seu i un dels anomenats poetes de la guerra (els poetes que van combatre a la I Guerra Mundial).
The Singer és una cançó deliciosa, amb aquesta imatge tan plàstica de les melodies convertint-se en bombolles; a algú no li agraden les bombolles d'aigua de sabó? Quan l'escolto, decadent i sofisticada, em recorda les cançons de Cole Porter. Porter tenia pràcticament la mateixa edat que Warlock i era a Europa als anys vint; desconec si es van arribar a conèixer o a conèixer la música de l'altre, però sí van compartir una època, potser no és tan estranya aquesta connexió que hi trobo. O potser sí...
La setmana vinent tindrem una cançó molt allunyada de l'esperit de The singer, gaudim avui de les lleugeres bombolles de colors que ens porten Christopher Maltman i Julius Drake.
In the dim light of the golden lamp
The singer stands and sings.
And the songs rise up like coloured bubbles
Or birds with shining wings.
And the movement of the merry or plaintive keys
Sounds in the silent air
Till the listener feels the room no more
But only music there.
But still from the sweet and rounded mouth
The delicate sounds arise
Like floating bubbles whose colours are
The coloured melodies.
Sota la tènue llum de la làmpada daurada
s'està el cantant i canta.
I les cançons s'eleven com bombolles de colors
o ocells amb ales lluents.
I el moviment de les tecles alegres o tristes
sona en l'aire silenciós
fins que l'oient sent que a la sala
no hi ha res més que música.
Però de la dolça i sonora boca
sorgeix el delicat so
com bombolles suspeses els colors de les quals
són les melodies de colors.
(traducció de Toni Arencón i Arias)