Cançó de la setmana: Alle gingen, Herz, zur Ruh (H. Wolf) - W. Holzmair, R. Ryan
Dimecres vaig ajornar l'entrada fins avui perquè us volia parlar de la programació de la Schubertíada, que tot just s'acaba de presentar fa una estona; ara sí, completa, després que el desembre es coneguessin cinc dels recitals i fa uns dies un sisè. Pareu atenció, és una gran programació, tant pel que fa als músics com a les obres que han triat!
Nocturn a palau
Cançó de la setmana: In der Nacht (R. Schumann) - G. MacGreevy, A. Thompson, G. Johnson
Feia mesos que Alemanya anava de revolució en revolució a diferents ciutats i a Dresden, on els Schumann vivien el 1849, esclataria unes setmanes després. Coincindint amb aquest ambient d'horrors i tempestes, Robert va tornar a escriure lieder després de vuit anys de silenci. L'última setmana de març va escriure el seu primer cicle, Spanisches Liederspiel, op. 74; tot seguit Spanische Liebeslieder, op.138; entre finals d'abril i primers de maig Liederalbum für die Jugend, op. 79, sobre el qual vam parlar fa unes setmanes per celebrar la primavera, i va continuar fins a escriure més de setanta lieder durant aquest any.Un dia molt especial
Cançó de la setmana: Der Hidalgo (R. Schumann) - S. Keenlyside, G. Johnson
Comencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?Emanuel Geibel és un dels editors, juntament amb Paul Heyse, del Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles), una recopilació de poesia espanyola publicada el 1852 que va inspirar molts lieder a diferents compositors. Qui més s'hi va dedicar va ser Hugo Wolf, però Robert Schumann també en va seleccionar deu poemes pels seus Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles) i en aquest blog hem tingut ocasió d'escoltar Geistliches Wiegenlied de Brahms, una versió d'un poema de Lope de Vega.
Bon Nadal!
Cançó de la setmana: Geistlisches Wiegenlied (J. Brahms) - C. Ludwig, G. Downes, G. Parsons
Johannes Brahms era molt amic del violinista Joseph Joachim, que era qui l'havia presentat als Schumann, Robert i Clara. El 1864 Joachim i la seva dona Amalie va tenir el seu primer fill, Johannes, i Brahms els va regalar una cançó de bressol.Així com Joseph Joachim era un prestigiós intèrpret, Amalie Schneeweiß havia estat de soltera una reconeguda cantant d'òpera (un cop casada es va dedicar al concert i l'oratori, activititats socialment més acceptades); no és estrany que Brahms els escrivís una exquisida cançó...
