Gens, Véronique

  • Cançó de la setmana: La chevelure (C. Debussy) - V. Gens, R. Vignoles
     
    portrait de Bilitis dessiné par P. Albert Laurens d'après le buste polychrome du musée du Louvre.El 1895 es va publicar a França la traducció francesa de l'obra d'una poetessa grega del segle VI a. C: Les chansons de Bilitis. Traduites du grec pour la première fois par P. L. Com es va desvelar a la segona edició de l'obra (1898), el traductor era Pierre Louÿs, escriptor i poeta, que ja havia publicat anteriorment altres traduccions d'obres de l'època clàssica. Els poemes s'havien trobat a la tomba de Bilitis, descoberta per l'alemany G. Heim; a les parets, folrades de pedra, hi havia inscrits els versos. Heim havia publicat la seva troballa el 1894, a Leizpig, amb el títol Bilitis sämtliche Lieder, zum ersten Male herausgegeben und mit einem Wörterbuche versehen (Cançons completes de Bilitis, publicades per primer cop i proveïdes d'un diccionari). La versió de Louÿs no estava completa; en un apèndix s'incloïen els poemes que encara no estaven traduïts. També s'hi [...]
  • Cançó de la setmana: Romance de Mignon (H. Duparc) - V. Gens, S. Manoff
     
    Goethe a la finestra de casa seva al Corso de Roma - J. TischbeinEn uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.
  • Cançó de la setmana: Beau soir (C. Debussy) - Véronique Gens, R. Vignoles
     
    Posta de sol sobre un llac - W. TurnerFa molt de temps que no escoltem una cançó francesa, i no és que calgui cap excusa per fer-ho però ahir es complien 150 anys del naixement de Claude Debussy i no era qüestió de deixar passar l'ocasió.
     
    Em fa la sensació que si sortíssim al carrer i demanéssim títols d'obres de Debussy moltes persones es quedarien encallades, però aquestes mateixes persones en reconeixerien unes quantes si les sentissin.

We use cookies to improve our website and your experience when using it Learn more

I understand