Gens, Véronique

 

El 1895 es va publicar a França la traducció francesa de l'obra d'una poetessa grega del segle VI a. C: Les chansons de Bilitis. Traduites du grec pour la première fois par P. L. Com es va desvelar a la segona edició de l'obra (1898), el traductor era Pierre Louÿs, escriptor i poeta, que ja havia publicat anteriorment altres traduccions d'obres de l'època clàssica. Els poemes s'havien trobat a la tomba de Bilitis, descoberta per l'alemany G. Heim; a les parets, folrades de pedra, hi havia inscrits els versos. Heim havia publicat la seva troballa el 1894, a Leizpig, amb el títol Bilitis sämtliche Lieder, zum ersten Male herausgegeben und mit einem Wörterbuche versehen (Cançons completes de Bilitis, publicades per primer cop i proveïdes d'un diccionari). La versió de Louÿs no estava completa; en un apèndix s'incloïen els poemes que encara no estaven traduïts. També s'hi [...]

 

En uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.

 

Fa molt de temps que no escoltem una cançó francesa, i no és que calgui cap excusa per fer-ho però ahir es complien 150 anys del naixement de Claude Debussy i no era qüestió de deixar passar l'ocasió.

 

Em fa la sensació que si sortíssim al carrer i demanéssim títols d'obres de Debussy moltes persones es quedarien encallades, però aquestes mateixes persones en reconeixerien unes quantes si les sentissin.