Espero que tingueu activat l'esperit nadalenc, perquè avui comencem l'habitual petita sèrie de tres entrades amb cançons al voltant de les celebracions d'aquests dies; les dues properes seran de format curt i passat Reis tornarem a la normalitat.

Les cançons que us presento avui les vaig sentir per primer cop una nit de Nadal a Catalunya Música, fa un parell d'anys. Em van cridar l'atenció i en vaig prendre nota per parlar-ne algun dia; es tracta de les Dwadzieścia polskich kolęd (Vint nadales poloneses) de Witold Lutosławski, considerat el gran compositor polonès del segle XX juntament amb Krzysztof Penderecki. La primera versió d'aquesta obra, per a soprano i piano, és de 1946, i correspon a una època en què el compositor estava centrat en la música tradicional polonesa, de grat o per força. Després d'haver passat la guerra guanyant-se la vida com a pianista, mirant de no cridar l'atenció dels ocupants nazis quan tocava compositors prohibits com Chopin, ara Lutosławski havia de vigilar de no contravenir la doctrina Jdànov, que regulava quines creacions artístiques servien als ideals socialistes i quines no.

Pel que fa a la música, era perillós allunyar-se de la tradició per seguir el camí de la innovació, sobretot quan aquesta innovació "servia només els ideals estètics d'una minoria decadent". Lutosławski no podia seguir el camí que li interessava, el de l'atonalisme; com va dir uns anys després, "en aquells temps no podia compondre com volia i havia de compondre com podia". Una de les vies segures era la que s'acostava a la música tradicional, perquè era "la música que pertanyia al poble, natural i sense artificis", així que el compositor acceptava encàrrecs com el d'harmonitzar nadales i buscava el millor compromís entre el que podia i el que volia fer.

La seva tasca no era cercar i recuperar obres abans no es perdessin, sinó treballar a partir de cançons ben conegudes que ja estaven editades i documentades; jo no en coneixia cap prèviament, però pel que he llegit, és com si hagués harmonitzat El noi de la mare, Les dotze van tocant o El rabadà, per entendre'ns. Si busqueu a la xarxa la nadala que us proposo avui, hi trobareu tantes interpretacions com d'aquestes cançons tradicionals nostres.

Sembla ser que la feina de Lutosławski no va acabar d'agradar; va haver-hi una certa sorpresa perquè, sí, les melodies eren les que tothom coneixia, però ara ja no semblaven tant cançons populars com peces de concert. Sembla ser també que el compositor va quedar més o menys satisfet del que havia pogut fer, anant més enllà del simple arranjament i recreant les obres com a miniatures. Va estrenar una part de les cançons, després van quedar oblidades i ell va continuar pel camí de la música tradicional. Un dia, Stalin va morir, l'ambient es va relaxar i va poder compondre amb més llibertat.

El 1986, arran d'un encàrrec que li va arribar del Regne Unit, Lutosławski va recuperar les cançons (entenc que aquest cop ho va decidir lliurament), va ferhialguns canvis en l'ordre i els textos i en va arranjar disset per soprano, cor de dones i orquestra. Tres anys després va afegir-hi les tres que hi faltaven i es va estrenar l'obra completa amb textos en anglès. Aquesta segona versió és la que jo vaig escoltar a la ràdio, però avui us convido a escoltar una nadala de la primera, la de 1846: Jezu, śliczny kwiecie (Jesús, flor preciosa). És una cançó que recrea la clàssica escena del pessebre: el nen que ha nascut a l'hivern i pobre, la mare que troba recer en un estable i els pastors que hi acudeixen, alertats per l'àngel. La sentirem interpretada per Anna Radziejewska i Mariusz Rutkowski. Espero que us agradi, que un animeu a continuar amb el tast de les Vint nadales poloneses de Lutosławski i, sobretot, espero que passeu un bon Nadal.