Schubertíada Vilabertran
 

Dimecres vaig ajornar l'entrada fins avui perquè us volia parlar de la programació de la Schubertíada, que tot just s'acaba de presentar fa una estona; ara sí, completa, després que el desembre es coneguessin cinc dels recitals i fa uns dies un sisè. Pareu atenció, és una gran programació, tant pel que fa als músics com a les obres que han triat!

La Schubertíada Vilabertran anirà del 17 al 31 d'agost i en total hi haurà nou recitals de lied: un el primer cap de setmana, cinc la segona setmana, que ja coneixem com “setmana gran” i tres el tercer i últim cap de setmana. Així com l'any passat us comentava que la tònica eren recitals molt variats, sovint amb cinc o sis compositors, enguany la tònica és... Schubert. Cinc dels recitals són tots seus; els tres grans cicles i dues seleccions:

  • Christoph Prégardien i Malcolm Martineau interpretaran La bella molinera; recordo molt bé quan Prégardien va cantar aquest cicle el 2010, llavors el va acompanyar Michael Gees. Serà interessant sentir si ha canviat res en aquests nou anys.

  • Joyce DiDonato i David Zobel faran Winterreise; tenim la sort d'escoltar sovint la mezzosoprano a Barcelona cantant òpera, però encara no l'he sentida cantant cançó ni tampoc cap Winterreise cantat per una dona (en recital, vull dir), així que és un concert llaminer. Afanyeu-vos, perquè ja queden poques entrades.

  • Andrè Schuen i Daniel Heide obriran la “setmana gran” amb Schwanengesang i una selecció de cançons amb poemes de Johann Gabriel Seidl i Ludwig Rellstab compostes també durant el 1828. Com us deia dimecres, tinc moltes ganes de tornar a escoltar aquest baríton.

  • El recital inaugural el farà una soprano estupenda que també tinc moltes ganes d'escoltar, Christiane Karg; l'acompanyarà Gerold Huber. Al seu programa de lieder de Schubert hi ha tres grans blocs: lieder inspirats en personatges mitològics, lieder de Mignon i lieder italians, una raresa.

  • Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, faran dos recitals aquest estiu; el segon estarà dedicat a Schubert, amb una selecció fosca i fantàstica. Atenció, que aquest any celebrarem el 25è aniversari del debut de Goerne a Vilabertran!

La resta de recitals de Vilabertran, amb una excepció, no presenten cap lied de Schubert; els aficionats que no els agrada el rei de la casa (que d'haver-ne, n'hi ha) poden estar contents perquè no l'haureu de patir quan trieu un altre recital. Així com els cinc recitals que hem comentat es mouen sobretot per terrenys coneguts i estimats, la resta són propostes perfectes per ampliar repertori.

  • L'excepció és el concert final de l'Acadèmia; com l'any passat, dos duos que van participar en el curs de lied de Wolfram Rieger a Barcelona continuaran amb les seves classes a l'Empordà; no sabem encara què ens interpretaran al seu recital però, en principi, no hi faltarà Schubert. Sí que sabem els noms dels dos duos que hi participaran: Violeta Alarcón i Èric Varas i Irene Mas Salom i Marc Serra.

  • El primer dels dos recitals de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz inclou cançons de Dmitri Xostakóvitx, poc programat; Frank Martin, menys programat encara, i Gustav Mahler, que es programa sovint, però no tant les cançons primerenques que hi escoltarem.

  • Marie Seidler, Manuel Walser (parlant de barítons joves que no us podeu perdre) i Wolfram Rieger ens porten una obra impressionant, l'Spanisches Liederbuch d'Hugo Wolf; l'estiu passat, Bernarda Fink ens en va cantar una petita selecció, però enguany podrem escoltar-lo sencer, una d'aquelles rareses que pràcticament només es poden gaudir a una Schubertíada.

  • I per tancar els recitals a Vilabertran, torna Katharina Konradi, una de les revelacions de l'any passat, aquest cop amb Eric Schneider. El programa té un inici que també haig de qualificar d'impressionant: comença ni més ni menys que amb una selecció d'un cicle de cançons de Györgi Kurtág, Fragments d'Attila Jószef, que s'alternaran amb un dels darrers cicles de Robert Schumann, el seu opus 107. L'efecte d'intercalar-los és fascinant. En aquest recital també hi haurà Claude Debussy i Johannes Brahms, i dos compositors poc habituals, Clara Schumann i Ernst Krének. Serà el recital amb un programa més variat.

Aquests són els nou recitals de Vilabertran. En tindrem cinc més a Barcelona; atenció al de Christian Gerhaher i Gerold Huber, no cal ni dir-ho, amb un programa tot Mahler, i atenció també al Schubert Lied. Deixeu-me que us recomani l'únic (ai!) baríton que hi tindrem aquesta temporada, Konstantin Krimmel, que vindrà acompanyat per Doriana Tchakarova; l'he pogut escoltar en les retransmissions d'un parell de concursos de lied darrerament i pinta molt i molt bé. Completaran el cicle Katharina Konradi i Eric Schneider, Natalia Labourdette i Anastasiya Timofeeva i Sheva Tehoval i Daniel Heide.

I per acabar el repàs dels recitals, marxem cap al País Basc; torna la Schubertíada a Valdegovía, i dos dels quatre concerts seran de cançó. Si sou per allà, no us perdeu la soprano Fatma Said, se n'està parlant molt darrerament i que l'acompanyi Roger Vignoles ja és molt bon referent; no us perdeu tampoc el programa tan maco que hi presentaran Natalia Labourdette i Victoria Guerrero.

Com sempre, al web de la Schubertíada trobareu tota la informació ampliada i ordenada. Agafeu les agendes i trieu i remeneu; sobretot, no passeu de llarg dels concerts de cambra! Per una vegada, permeteu-me una recomanació extraliederística: per poc que pugueu no us perdeu el recital de piano de Nicholas Angelich.

Acabem aquesta entrada llarga amb un lied molt breu, un tast de l'Spanisches Liederbuch. Fa un munt d'anys (tants com cinc, que a Internet és una eternitat) vam escoltar un duo de Schumann, una de les seves cançons més precioses: In der Nacht, inclosa dins del cicle Spanisches Liederspiel. Doncs bé, Wolf va musicar també aquest poema d'Emanuel Geibel, la història del qual vaig mirar d'explicar-vos llavors breument; avui escoltarem aquest lied, Alle gingen, Herz, zur Ruh, interpretat per Wolfgang Holzmair i Russell Ryan.

 
Alle gingen, Herz, zur Ruh
 

Alle gingen, Herz, zur Ruh,
alle schlafen, nur nicht du.

Denn der hoffnungslose Kummer
scheucht von deinem Bett den Schlummer,
und dein Sinnen schweift in stummer Sorge
seiner Liebe zu.

¡Todos duermen, corazón,
todos duermen y vos, non!

El dolor que habéis cobrado
siempre os terná desvelado,
qu'el corazón lastimado
recuérdalo la pasión.


 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto