Això s'acaba... Arribem a l'última entrada dedicada a la Schubertíada i als tres últims recitals de lied. Tots tres em fan molta il·lusió per diferents motius, així que fem via, perquè tenim molta música per escoltar.

Dijous 29 d'agost: Violeta Alarcón, Èric Varas, Irene Mas Salom i Marc Serra

És el segon any que es fa a Vilabertran l'Acadèmia amb Wolfram Rieger, que a més d'un gran pianista és un gran pedagog. A diferència de les masterclasses habituals, l'Acadèmia és un curs intensiu de quatre dies amb només dos duos, que acabarà amb el concert de dijous a la tarda. La Violeta Alarcon, l'Èric Varas, la Irene Mas Salom i el Marc Serra són entre joves i molt joves; tenen molt de talent, molta il·lusió i moltes ganes d'aprendre; oi que el concert promet? Em diu un ocellet que, entre d'altres, interpretaran aquests lieder que hem escoltat ja aquí:

Dijous 29 d'agost: Spanisches Liederbuch, amb Marie Seidler, Manuel Walser i Wolfram Rieger

El concert de dijous al vespre és per a mi un dels plats forts de la Schubertíada Vilabertran (i mira que n'hi ha hagut, de plats forts!). És excepcional que es programi complet el Cançoner espanyol d'Hugo Wolf; de seleccions, sí que se'n programen de tant en tant, però tot i que està molt bé, no és el mateix. Tenim una oportunitat única per submergir-nos en un dels mons de l'estimadíssim Wolf; a més, amb dos cantants que si els vau escoltar aquesta temporada a L'Auditori, al cicle Schubert Lied, no cal que us digui que són fantàstics. De moment, fem un tast de l'Spanisches Liederbuch amb aquests tres lieder:

Divendres 30 d'agost: Katharina Konradi i Eric Schneider

Per tancar els recitals a Vilabertran (dissabte el Quartet Casals clourà aquestes dues setmanes de concerts) tenim una altra jove cantant, Katharina Konradi, que va enamorar tothom al concert inaugural de l'any passat. Per què em fa il·lusió aquest concert? Sobretot, perquè comença entrellaçant György Kurtág i Robert Schumann, i és un inici que promet. A més d'una cançó de cada compositor d'aquest primer bloc del concert, n'hem escoltat una tercera, de Clara Schumann:

La Schubertíada és, entre altres coses, un temps de descobertes. És habitual que a la sortida dels concerts se sentin comentaris del tipus: “Com m'ha agradat tal peça, que no la coneixia!” Potser era el primer cop que l'escoltàvem; o potser no, però ara estàvem més receptius o la interpretació ens ha atrapat. La qüestió és que marxem cap a casa com qui diu amb un tresor a les mans. El lied que he triat entre els inclosos en aquests tres programes és una de les meves descobertes més recents; és una cançó tan petita i delicada que és fàcil que se'ns passi entre d'altres així que permeteu-me que us alerti perquè gaudiu com es mereix d'aquesta joia, Herzeleid. Pertany a l'opus 107 de Schumann i la interpretaran Konradi i Schneider.

Si pareu atenció al poema de Titus Ulrich, veureu que aquest article també es podria haver anomenat, seguint la sèrie que fam començar fa uns anys, Ofelia i Schumann. Els nostres intèrprets seran, un cop més, artistes de la Schubertíada, ara ja mirant cap al mes de febrer, que els tindrem al Palau de la Música: Christian Gerhaher i Gerold Huber.