Als das Kind Kind war,
wußte es nicht, daß es Kind war,
alles war ihm beseelt,
und alle Seelen waren eins.
Quan el nen era nen,
no sabia que era un nen,
per a ell, tot tenia una ànima,
i totes les ànimes n'eren una de sola.
Aquests versos de Peter Handke els sentim al començament de Der Himmel über Berlin [El cel damunt de Berlín]. A la pel·lícula de Wim Wenders, els àngels deambulen per la ciutat, invisibles per a tothom excepte per als nens; observen la vida dels humans, però no hi poden interferir. Si més no, això sembla al començament, perquè al llarg de la història esbrinarem que alguns humans que viuen entre nosaltres són àngels que van renunciar a la seva condició.
Penso en aquesta pel·lícula quan escolto Der Engel. La poeta ens parla de la infantesa, de les històries que sentia llavors sobre àngels que renunciaven als goigs del cel i baixaven a la terra per donar consol als que patien; a l'última estrofa, ens suggereix que hi ha àngels entre els humans i un cel a la terra. Der Engel és el primer dels Wesendonck Lieder, compostos per Richard Wagner entre finals de 1857 i començaments de 1858 i publicats amb el títol Fünf Gedichte für eine Frauenstimme. Malgrat que el compositor especifica que les cançons són per a veu de dona, cada vegada són més els homes que les canten (n'hem parlat, no hi veig cap raó perquè no ho facin); entre ells, Christoph Prégardien, a qui escoltarem aquí acompanyat per Michael Gees i a Vilabertran amb Julius Drake.
Aquesta setmana repassem tres concerts més de la Schubertíada. El de Matthias Goerne, Juan de la Rubia i María Dueñas no és un recital de lied, però a més d'obres de Bach hi escoltarem els Vier ernste Gesänge de Brahms en un arranjament amb orgue, a la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Katharina Konradi (gran soprano!) i Daniel Heide interpretaran a Vilabertran cançons de Fauré, Strauss, Mozart, Schubert i un cicle de Weinberg que us vaig presentar fa unes setmanes, les Cançons jueves o Cançons infantils. El programa és, en línies generals, molt apte per a aquells que vulguin gaudir d'un concert sense gaires estrebades emocionals. Finalment, Christoph Prégardien i Julius Drake ens proposen una immersió en el Romanticisme, amb els mencionats Wesendonck Lieder i el sublim Liederkreis amb poemes d'Eichendorff de Schumann; fins i tot les mélodies de Duparc que hi interpretaran tenen molt de romàntiques.
Escolteu Der Engel i a continuació, si us ve de gust, repasseu les cançons d'aquests tres concerts que hem escoltat fins ara a Liederabend.
In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,
Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten,
Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.
Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts!
En els primerencs dies d'infantesa,
sovint, he sentit a dir que els àngels,
canviarien els sublims goigs celestials
per el sol de la terra,
que, allà on un cor temorós,
amagat del món, llangueix de pena,
que, allà on en silenci vol escolar-se,
i desfer-se en un torrent de llàgrimes,
que, allà on fervorosament la seva pregària
sols la redempció implora,
llavors, un àngel davalla,
i se l'emporta cap al cel.
Cert, també a mi un àngel em davallà,
i damunt les seves ales resplendents,
s'endugué, lluny de tot dolor,
la meva ànima cap al cel!
(traducció de Salvador Pila)
Dijous 12 d'agost: Matthias Goerne, Juan de la Rubia & María Dueñas