La primera cançó de Nadal que vam escoltar en aquest blog, el desembre de 2012, va ser el superb Geistliches Wiegenlied de Johannes Brahms, una cançó del 1863 que el compositor va dedicar al seu fillol, el fill del violinista Joseph Joachim i la contralt Amalie Scheeweiß. El text que va triar era un dels Geistliche Lieder [Cançons sacres] de l'Spanisches Liederbuch [Cançoner espanyol] d'Emmanuel Geibel i Paul Heyse, que era la versió alemanya d'uns versos de Lope de Vega. El març de 1941 s'estrenava al Palau de la Música Catalana el Cantarcillo d'Eduard Toldrà (publicat poc després dins del recull Seis canciones), que posava música als mateixos versos, però ara en la versió original.
El poema està inclòs en una de les novel·les pastorals de Lope de Vega, Pastores de Belén. Prosas y versos divinos, una obra pensada per als petits lectors; pocs nens d'avui dia podrien llegir-la! (i, de fet, pocs nens podien llegir-la al segle XVII, quan l'educació estava a l'abast de poques famílies). L'escriptor la va dedicar al seu fill Carlos Félix, al qual deia a la dedicatòria: "Estas prosas y versos al Niño Dios, se dirigen bien a vuestros tiernos años [...] Leed estas niñeces". Malauradament, el nen va morir el 1612 als set anys, pocs mesos després de la publicació de la novel·la.
Els protagonistes de Pastores de Belén són, com suggereix el títol, uns pastors que canten el naixement de Jesús, i ho fan amb un bagatge cultural que ja ens agradaria als ciutadans del segle XXI. Trobem els versos de la cançó de Toldrà (i de la de Brahms) al final del llibre quart, el penúltim. El pastor Frondoso demana al pastor Aminadab si la Mare de Déu tenia realment catorze anys, com acaba de cantar, i si és adequat dir-ne "niña" quan és mare. Aminadab li respon que "niña" és una manera afectuosa i alhora deferent de referir-s'hi, tant per la seva joventut i bellesa com per la puresa. La pastora Elifila, que està d'acord que dir-li així és un "regalado título" enceta tot seguit una cançó, La Niña a quien dijo el Ángel, que narra com la mare intenta consolar el fill que plora. Quan per fi la criatura s'adorm, la mare demana els àngels que no facin soroll per no despertar-lo. La primera part de la cançó està en tercera persona, i passa a primera quan la mare s'adreça directament als àngels. Aquesta última part del poema és la musicada, el 'Cantarcillo'; ara el to dels versos canvia i es torna més popular, fent servir el refrany habitual d'aquesta forma castellana.
El Cantarcillo de Toldrà és la nostra primera nadala aquest any. És una cançó que mereix també l'adjectiu regalada, tant en el sentit castellà (suau i delicada) com en el català (que dona delit als sentits); la sentirem en un enregistrament recent, el del tenor Pablo García-López i el pianista Aurelio Viribay, inclòs al seu disc "Rutas". Espero que gaudiu de la interpretació i de la música de Toldrà, i que visqueu un Nadal ple d'esperança.
Pues andáis en las palmas,
ángeles santos,
que se duerme mi niño,
tened los ramos.
Palmas de Belén
que mueven airados
los furiosos vientos
que suenan tanto:
no le hagáis ruido,
corred más paso,
que se duerme mi niño,
tened los ramos.
El niño divino,
que está cansado
de llorar en la tierra
por su descanso,
sosegar quiere un poco
del tierno llanto.
Que se duerme mi niño,
tened los ramos.
Rigurosos yelos
le están cercando;
ya veis que no tengo
con qué guardarlo.
Ángeles divinos
que váis volando,
que se duerme mi niño,
tened los ramos.
Articles relacionats
La llum de l'estel (I)
Entrem e...
La llum de l'estel (II)
La setm...
La llum de l'estel (i III)
A Lucian...