Agathe Backer va néixer el 1847 a Holmestrand, una petita localitat al fiord d'Oslo. Va rebre una acurada formació musical, com corresponia a la filla d'una família benestant i culta; quan, amb els anys, va ser evident que els seus dots li permetrien fer una carrera professional, els seus pares ho van acceptar i van permetre que viatgés a Berlín per estudiar piano i composició; hi va ser entre 1865 i 1867. En tornar, va debutar amb vint-i-un anys a Christiania (com es deia llavors Oslo), estrenant a Noruega el cinquè concert per a piano de Beethoven, l'"Emperador"; dirigia l'orquestra un jove de vint-i-sis amb qui serien molt amics, Edvard Grieg. El 1871 va reprendre els seus viatges; va anar a Florència per rebre classes de composició de Hans von Bülow i a Leipzig, on va tocar a la Gewandhaus; el 1873 va viatjar a Weimar, on va rebre classes de Franz Liszt. El 1875 es va casar amb un famós professor de piano, Olaus Andreas Grøndahl, i així va ser com el seu nom va passar a ser el que coneixem avui, Agathe Backer Grøndahl.
La seva carrera com a pianista va ser impressionant; el seu gran èxit internacional li va arribar durant una gira que la va portar primer a París, a l'Exposició Universal de 1899, i després a ciutats d'Anglaterra com Londres i Birmingham; George Bernard Shaw diria llavors que Agathe Backer era un dels millors pianistes del segle XIX. Per aquella època, però, va començar a patir una sordesa que l'obligaria a retirar-se dels escenaris el 1901,sis anys abans de morir. Alhora que deixava la interpretació dedicava més temps a compondre; algunes obres per a orquestra, o per a cor, però, sobretot, peces per a piano sol i cançons. Malgrat que les obres es van publicar regularment, no he sabut trobar quantes cançons va compondre exactament; algunes fonts parlen de 180; altres, de 250; fins i tot n'hi ha que parlen de 400, tot i que diria que aquest és el total de les seves obres, agrupades en uns setanta opus.
El 1897 va compondre Barnets vårdag, op. 42 [El dia de primavera del nen] i el 1900, Mor synger, op. 52 [La mare canta], tots dos reculls de vuit cançons amb poemes d'Andreas Jynge, un alt funcionari que va arribar a ser director del servei ferroviari de Noruega alhora que aconseguia un important reconeixement com a poeta. Johanna Wallroth cantarà cançons d'aquests dos cicles a Vilabertran, i us proposo que n'escoltem una, Mot Kveld [Al vespre], la setena de Barnets vårdag, una delicada peça de caràcter impressionista. Les intèrprets seran Solveig Kringelborn i Gunilla Süssmann.
A més del recital de Johanna Wallroth i Malcolm Martineau, aquesta setmana repassem el primer concert de l'Acadèmia de la Schubertíada; el professor en aquest cas és Matthias Goerne i els alumnes i protagonistes del concert són Mercedes Gancedo i Ferran Albrich, que presentaran Des Knaben Wunderhorn de Mahler acompanyats per Alexander Schmalcz. Com sempre, al final de l'article trobareu les cançons d'aquests dos concerts que hem escoltat fins ara.
Solen det sisste Godnat.
Sanktehansormen sin lykte har tennt,
sitter og lyser i krat.
Sommerfugl tat sine duggsokker paa
lagt sig til hvile i klokken den blaa
drømmer saa deilig om solen,
drømmer om duft af fiolen.
al sol llur darrer “bona nit”.
La lluerna ha encès la seva llàntia,
s’asseu i il·lumina el matoll.
La papallona s’ha posat les seves sabates de rosada
i ve a reposar una hora en la flor blava,
somia meravellosament en el sol,
somia en el perfum de violetes.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Dilluns 22 d'agost: Mercedes Gancedo, Ferran Albrich & Alexander Schmalcz