Com us deia la setmana passada, faig vacances; per això rebeu una segona postal que, en aquesta ocasió, ens porta la veu de Fritz Wunderlich. Fa uns dies va ser l'aniversari de la seva mort, en feia cinquanta-sis anys, i dilluns va fer noranta-dos anys del seu naixement; com cada any, voldria fer-li un petit homenatge.
Aquesta vegada comparteixo amb vosaltres una raresa. Si us parlo de Fritz Neumeyer, potser el situareu en l'entorn de la Música Antiga, perquè ell va ser un dels "pares" de la interpretació amb criteris historicistes i hi va dedicar tota la seva carrera, també des de la docència; després de ser professor de la Musikhochschule de Berlín, el 1946 es va traslladar a la Musikhochschule de Freiburg, que s'obria aquell curs. Pocs anys després, el 1950, un jove de vint anys aprovava l'examen d'ingrés al centre, com tants d'altres; la seva primera matèria seria el cant, i la segona, la trompa. No us sabria dir com li va anar amb els estudis de trompa, però sí que sabem que la seva veu va deixar tothom astorat: aquell noi es deia Fritz Wunderlich.
Neumeyer i Wunderlich van fer amistat, més enllà de la relació professor-alumne. El 1960, quan el tenor ja era un cantant d'èxit, Neumeyer li va demanar que cantés una obra seva en un concert que celebrava els seus seixanta anys. Era una obra que havia compost el 1923, Studentenlieder, un cicle de vuit cançons per a tenor i conjunt de cordes, amb textos escrits entorn el segle XVII; alguns d'anònims i d'altres amb autor conegut. Wunderlich va acceptar la petició del seu amic i ho va fer sense cobrar o per uns honoraris simbòlics, conscient que l'Orquestra de la Ràdio de Saarland, fundada pocs anys abans, no podia pagar els seus honoraris habituals.
El 26 de maig el cantant i l'orquestra, dirigida pel seu fundador, Karl Ristenpart, va fer el concert, que devia emetre's en directe i, a més es va enregistrar. Gràcies a això podem escoltar una obra de la qual diria que, des de llavors, se n'ha parlat poc. Us proposo que escoltem el cinquè lied de Studentenlieder, Abendsegen [Pregària del vespre]; el text pertany a Des Knaben Wunderhorn i té deu estrofes, de les quals Neumeyer només en va musicar dues, la primera i l'última. Espero que us agradi i que us animeu a escoltar el cicle sencer.
Der Tag hat seinen Schmuck für heute weggetan,
es ziehet nun die Nacht die braunen Kleider an
und deckt die Welt mit angenehmer Ruh,
mit ihren Schatten zu.
Nun dir befehl ich mich, du angenehme Nacht;
und wenn das Morgengold am frühen Himmel lacht,
so werde doch dem Herzen das geschenckt,
woran es schlafend denkt.
El dia s'ha llevat les joies per avui;
ara es vesteix la nit amb el vestit bru
i cobreix el món amb una agradable pau,
amb les seves ombres.
Ara m'encomano a tu, oh nit plaent,
i quan l'aurora daurada somrigui al cel matiner,
que el cor rebi allò
amb el que ha somiat.
Articles relacionats
Amb molt de secret
L'obje...
Margaret i William
Tinc l...
W de Wunderlich
Benvo...