La primera cançó de Nadal d'aquest any ho era només pel títol; en realitat, era un crit ple de ràbia en plena guerra. La segona s'hi acostava més, però tampoc no ho era ben bé. Per això he triat, per esperar el canvi d'any i l'arribada dels Reis, una nadala genuïna, amb el Nen Jesús, els pastors, les ofrenes i la joia per l'esperança que acaba de néixer.
Es tracta de Mira quina resplendor de Frederic Mompou, una cançó composta, probablement, entorn del 1949. El text, també de Mompou, ens porta, amb senzillesa i amb encant, les imatges del pessebre que tots hem posat a casa. Els últims versos de cada estrofa, que representen l'Adoració, es converteixen en la tornada d'una cançó estròfica que comença amb el pas animat dels pastors de camí cap a Betlem. És una nadala deliciosa que escoltarem interpretada per Marta Mathéu i Jordi Masó.
Que tingueu una bona entrada d'any, i que els Reis us portin molta música i cabassos d'il·lusió.
Nit de Nadal, nit santa i lluminosa,
anem, pastors, pel camí de Betlem,
cantem plegats cançons i dances
al Nen Jesús que aquesta nit és nat,
tot dient-li així: mira, mira, mira,
quina resplendor al teu voltant;
Déu meu, Senyor!
Els tres bons Reis amb desig d'adorar-lo
des de l'Orient han fet un llarg camí;
li porten or, encens i mirra,
clavells i roses, perles i robins,
tot dient-li així: mira, mira, mira,
quina resplendor al teu voltant;
Déu meu, Senyor!
Glorifiquem aquesta humil naixença
del fill de Déu que a tots vindrà a salvar;
junt amb l'amor, la pau ens porti
amb l'esperança de l'Eternitat.
Adorem-lo tots: mira, mira, mira,
quina resplendor al teu voltant;
Déu meu, Senyor!
Articles relacionats
L'arbre de Nadal
Mirem els nens els dies de Nadal, la il·lusió, les rialles, la innocència, els ulls que ho miren tot per engolir-ho tot... I, en algun moment, recordem enyorats aquell temps que els nens érem nosaltres, oi? Doncs d'això parla el poema d'aquesta setmana, de la poeta austríaca Christiane Rosalia Frideriks, que signava les seves obres com Ada Christen.
Als Reis els agrada menjar i beure
El 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
Josep a Maria
De Natzaret a Betlem hi ha uns 120 km que Josep i Maria van fer a peu. Potser, a estones, Maria anava a lloms del ruc que portava la càrrega necessària per al viatge (un ruc que Lluc no anomena, però que és lògic que duguessin i forma part de l'imaginari col·lectiu). Així i tot, era un viatge molt dur per a una dona a punt de parir.
