Mort entre espigues

Recordeu l'escena de North by Northwest amb Roger Thornhill que corre per un camp de blat de moro fugint d'una avioneta que intenta matar-lo? O els jugadors de bèisbol en un altre camp de blat de moro a Field of Dreams? O la mà de Maximus que acarona les espigues mentre camina per un camp de blat a Gladiator? La bellesa i la immensitat dels camps de cereals són molt cinematogràfiques.

El lied que us proposo avui transcorre en un camp de blat i també ens el podem imaginar com l'escena d'una pel·lícula, l'escena final: un soldat jeu moribund en un camp de blat; fa dos dies que agonitza i espera debades que el trobin, perquè les espigues l'oculten. En els seus últims instants recorda un altre camp de cereals, a casa seva, amb la seva gent, en pau.

El poema és de Detlev von Liliencrom, a qui coneixem per aquí per uns versos molt diferents, les paraules apassionades d'Ich liebe dich de Richard Strauss. En el nostre poema d'avui, però, Liliencron és directe, realista. Alexander von Zemlinsky posa música a les tres estrofes de quatre versos i ho fa amb dues estrofes musicals: la primera, que abasta els sis primers versos i ens parla de la realitat, i la segona, amb els sis versos restants, que ens parla del somni.

A la primera estrofa la veu és pràcticament declamada, mentre que el piano es mou amb pesantor i ens fa pensar en les passes feixugues dels soldats que recorren exhausts el camp de batalla. A la segona estrofa l'atmosfera canvia completament: el piano, de sobte, és delicat i evocatiu, i la línia vocal és d'un lirisme preciós. I aquesta tendresa i aquesta llum acompanyen els últims moments de vida del soldat. A l'últim vers, quan el soldat expira, la música s'enfosqueix, i durant dos compassos el piano sona gairebé violent. Després, però, la cançó es tanca amb quatre compassos que tornen al lirisme de la segona estrofa i ens diuen que el soldat descansa en pau.

Tod in Ähren [Mort entre espigues] és l'última cançó de l'opus 8 d'Alexander Zemlinsky, Turmwächterlied und andere Gesänge. Les dues primeres cançons del recull són nocturns, i parteixen de poemes del poeta danès Jens Peter Jacobsen, en la versió alemanya de Robert Franz Arnold; fa un temps que vam escoltar-ne la segona, Und hat der Tag all seine Qual, i llavors ja vam comentar la complexitat del poema. Les dues últimes cançons, totes dues amb poema de Liliencron, parlen de la guerra, i ja veiem en el poema d'aquesta setmana que és tan entenedor com un senzill text en prosa. Són dos grups d'atmosferes molt diferents, i el cert és que no sé què va moure Zemlinsky a publicar-los junts, però el resultat és un petit cicle que val molt la pena. Així que, com us dic sempre, escolteu-lo sencer, per poc que pugueu.

De moment, us deixo amb Tod in Ähren, interpretat per Christian Immler i Danny Driver, una interpretació que també val molt la pena.

Tod in Ähren

Im Weizenfeld, im Korn und Mohn,
Liegt ein Soldat, unaufgefunden,
Zwei Tage schon, zwei Nächte schon,
Mit schweren Wunden, unverbunden.

Durstüberquält und fieberwild,
Im Todeskampf sein brechend Auge schlägt nach oben.
Ein letzter Traum, ein letztes Bild,
Sein brechend Auge schlägt nach oben.

Die Sense rauscht im Ährenfeld,
Er sieht sein Dorf im Arbeitsfrieden,
Ade, ade, du Heimatwelt -
Und beugt das Haupt und ist verschieden.

En el camp de blat, entre grans i roselles,
jeu un soldat, inadvertit,
des de fa ja dos dies, des de fa ja dues nits,
amb greus ferides sense embenar.

Turmentat per la set i amb febre molt alta,
en l'agonia de la mort alça els ulls que defalleixen.
Un últim somni, una última imatge,
alça els ulls que defalleixen.

La dalla brunzeix en les espigues,
veu el seu poble en la pau del treball,
adéu, adéu, món de casa,
I inclina el cap i expira.