Schubertíada 2026. Programació

No m'havia aturat mai a comptar quants compositors s'interpreten en una Schubertíada. Aquest any n'he fet el repàs, i als recitals de lied n'hi haurà vint-i-vuit (si hi sumem els concerts de cambra, seran trenta-quatre). Prou variat, oi? Els repassem?

El compositor més present, és clar, és Franz Schubert. Hi haurà dos concerts que només hi sonarà la seva música; el primer serà a Pals, on Mikhail Timoshenko (atenció, molta atenció a aquest baríton) i Elitsa Desseva, un duo que debutarà enguany a la Schubertíada, interpretaran Winterreise.

El segon, ja a Vilabertran, anirà a càrrec de Samuel Hasselhorn i Ammiel Bushakevitz, que continuen amb el seu projecte Schubert 200, enguany amb un programa dedicat a obres compostes el 1826. Encara tinc molt viu el record del concert meravellós de l'any passat, només us puc dir que no us perdeu aquest.

Hi haurà també Schubert al concert inaugural, tota la primera part (amb lieder tan estimats com Nacht und Träume, Der Jüngling an der Quelle o Rastlose Liebe), mentre que la segona part d'aquest recital que oferiran un duo suec, la soprano Matilda Sterby i el pianista Matti Hirvonen, estarà dedicada a altres tres compositors: el norueg Edvard Grieg, el finlandès Jean Sibelius, i el suec Gösta Nystroem, el menys conegut de tots tres, que ja me l'he apuntat per parlar-ne en un altre article, perquè té unes cançons precioses.

Continuem amb Schubert, perquè Johannes Martin Kränzle (un retorn que em fa moltíssima il·lusió) i Hilko Dumno l'han inclòs també al seu programa, juntament amb altres dos compositors: el suís Frank Martin, amb els Sechs Monologe aus “Jedermann”, i Gustav Mahler, del qual escoltarem els Kindertotenlieder i una selecció de Des Knaben Wunderhorn.

I, per acabar, hi haurà Schubert (o ho suposem, perquè és tradició) als dos concerts de les Acadèmies: la de Wolfgang Holzmair, amb els duos formats per Katharina Bierweiler i Jyri Mishukov, i per Marta Esteban i Adrià Crespo, i la d'Olaf Bär i Wolfram Rieger, amb tres duos: Alba Valdivieso i Carlos Bujosa; Jasperina Verheij i Willem van den Dool, i Klara Brockhaus i Rodolfo Focarelli.

Amb permís del rei de la casa, l'altre protagonista de la Schubertíada serà Johannes Brahms, amb dos concerts. El primer, amb Andrè Schuen, Daniel Heide i l'actor Pere Arquillué reunits per interpretar Die schöne Magelone, el cicle preciós que ens explica la història d'amor de Pere, comte de Provença, i Magalona, princesa de Nàpols. Una història complicada, però amb final feliç.

El segon concert amb música de Brahms girarà entorn dels seus Valsos amorosos. Hi haurà el primer recull, una selecció del segon i altres obres seves que faran que sortim dansant i amb un somriure als llavis, gràcies al sextet que s'aplegarà per fer música: Elionor Martínez, Marie Seidler, Santiago Sánchez, Henk Neven, Pauliina Tukiainen i Victoria Guerrero.

Què hi ha dels altres grans compositors del repertori? Potser recordeu que l'any passat per aquestes dates m'exclamava perquè a Vilabertran no escoltaríem ni Schumann ni Wolf. Pel que fa a Wolf, continuarem sense escoltar-lo (artistes, per què?!), però de Robert Schumann tindrem una obra tan magnífica com el Liederkeis amb poemes d'Eichendorff, al recital d'Erika Baikoff i Roman Borisov. Atenció al programa d'aquest concert, perquè a més hi haurà An die ferne Geliebte de Ludwig van Beethoven (no recordo haver-lo escoltat cantat per una dona), les Hermit Songs de Samuel Barber –que els habituals sabeu que és un compositor que m'encanta–, una selecció de cançons de Serguei Rakhmàninov i, finalment, una selecció del seu amic Nikolai Médtner, un compositor molt interessant i poc habitual als recitals.

Els lieder de Schumann sonaran també a l'últim concert de la Schubertíada. I estareu dient: la cloenda no la fa habitualment el Quartet Casals? Sí, i enguany també, però se'ls afegirà la soprano Juliane Banse i plegats interpretaran els sis lieder de l'op. 107 (inclòs el meravellós Abendlied), en la versió per a soprano i quartet de cordes d'Aribert Reimann.

Continuant encara amb els grans noms, tindrem Richard Strauss en dues ocasions. La primera, amb Marta Bauzà i Jesús López Blanco a Vilajuïga. El protagonista d'aques concert serà el compositor mallorquí Miquel Capllonch, que durant els més de vint anys que va viure a Alemanya va connectar amb l'esperit postromàntic de l'època; a més de lieder seus n'escoltarem d'altres compositors amb qui es va relacionar aquells anys, com ara Clara Schumann, Heinrich von Herzogenberg, Max Reger, Hans Pfitzner i l'esmentat Strauss. Serà una gran lliçó d'història musical i un concert molt adequat per a aquells lectors curiosos que els agrada descobrir obres i compositors.

Els lieder de Strauss (entre ells els preciosos Befreit i Cäcilie) sonaran també en la veu de Ruzan Mantashyan, que torna a Vilabertran acompanyada aquesta vegada per la pianista també armènia Margarit Sargsyan. En aquest concert escoltarem també Komitas (com ens va enamorar l'any passat!), Antonín Dvořák amb les seves Cançons d'amor i Piotr Ílitx Txaikovski.

Eduard Toldrà i Frederic Mompou seran els pals de paller del concert de Mireia Tarragó i Wolfram Rieger. Cadascun dels compositors n'encapçalarà una part, i la seva música anirà seguida d'obres d'altres compositors amb atmosfera similar. Així, després del Combat del somni escoltarem cançons de Dora Pejačević i Claude Debussy, i després de La rosa als llavis, cançons de Francis Poulenc i Arnold Schönberg.

I amb aquest concert hauríem de tenir vint-i-vuit noms en negreta, si no m'he descuidat de marcar-ne cap.

Els fans de Matthias Goerne (som molts, els fans de Matthias Goerne) us estareu demanant si aquest agost no ve a Vilabertran. I tant, que ve! I amb un programa que encara no coneixem i que de ben segur serà molt emotiu. La Schubertíada d'enguany estarà dedicada a la memòria de l'estimadíssim Jordi Roch, i Goerne ha volgut preparar el seu programa, de dalt a baix, en record seu.

Com us dic sempre, repasseu la programació amb l'agenda a mà a schubertiada.cat, i no passeu per alt la programació de cambra.

Posem una mica de música a tanta lletra? Què us sembla una de les cançons de La rosa als llavis de Toldrà i Joan Salvat-Papasseit? Us proposo que escoltem Seré a ta cambra, amiga, la cinquena, interpretada per Lluís Vilamajó i Francisco Poyato.

Ens veurem a la Schubertíada?