Abans de començar a parlar de la cançó d'avui, fem un pròleg i refresquem-ne una altra: teniu present Zwielicht, del Liederkreis, op. 39 de Schumann? Una cançó que parla d'un capvespre amenaçador, sense que arribem a saber exactament per què? Voldríeu escoltar-la abans de continuar llegint?
Però no és del Liederkreis d'Eichendorff que us vull parlar avui, sinó de Muttertraum [Somni de mare], que Schumann va escriure dos mesos després, el juliol de 1840. Llavors el compositor estava en plena “etapa Chamisso”: entre l'11 i el 12 de juliol havia escrit el cicle Frauenliebe und -Leben amb versos d'aquest poeta; entre el 13 i el 14, Die Löwenbraut i entre el 6 i el 18 les cançons que es van publicar dos anys més tard com Fünf Lieder, op. 40, entre les quals, Muttertraum, la segona del recull.
En aquest recull, Adalbert von Chamisso traduia cinc poemes d'altres dos autors: un d'algú que avui dia no ens suggereix gran cosa –malgrat que va ser molt reconegut a la seva època–, Claude Fauriel. I quatre d'un altre que només de sentir el seu nom ja ens venen al cap tot d'històries: Hans Christian Andersen.
Muttertraum és un dels quatre amb poema d'Andersen. Les dues primeres estrofes ens parlen d'una mare que contempla el seu fillet adormit, amb tot l'amor i tota la il·lusió pel futur. La línia vocal ens recorda una cançó de bressol, però no té una estructura estròfica, que és el que podríem esperar-ne. La melodia va canviant cada dos versos –és, doncs, una cançó durchkomponiert– d'una manera tan progressiva que els canvis semblen naturals i imprescindibles.
Fins aquí, tot bé, oi? Podria ser una de les cançons que comparteixo quan arriba una criatura a la família de Liederabend. Però, si recordeu els contes d'Andersen, recordareu també que solen tenir girs inesperats i que no era gaire partidari dels finals feliços. I a Muttertraum ens trobem una tercera estrofa que comença amb les paraules “Der Rab” [El corb]. No pinta bé.
Mentre la mare contempla embadalida el nen i somia amb tot de coses bones per a ell, els corbs, que vigilen de fora de la finestra, ja coneixen el futur del nen: serà un bandoler, el penjaran i ells es menjaran el seu cos. Un final esgarrifós per al malaurat, per a la mare, i per a nosaltres, que estàvem compartint plàcidament una escena tan bonica fins que apareixen els ocellots.
Schumann, però, no s'altera gaire. Després d'un interludi del piano, la línia vocal reprèn la música de la primera estrofa, lleugerament variada, per cantar aquesta tercera estrofa; l'única concessió que fa és repetir l'últim vers. De manera que si no estem pendents del text (l'avantatge de la clientela de Schumann és que l'entenien sense haver d'esforçar-s'hi) només ens adonarem de com s'ha enfosquit l'escena si estem molt atents la música: és el duo qui, amb les inflexions de la veu i els matissos del piano, farà que ens adonem del canvi.
En aquest sentit, Muttertraum és una d'aquelles cançons que val la pena escoltar en interpretacions diferents, per apreciar de quantes maneres els artistes poden dir el poema. La versió que he triat, la de Thomas Hampson i Geoffrey Parsons m'agrada molt per la seva elegància: Hampson a penes destaca cap paraula de l'última estrofa (Raub, Engel o Räuber són les més habituals). Senzillament, la tendresa que havíem apreciat a les dues primeres estrofes, i que havien fet que la cançó sonés tan preciosa, ha desaparegut. I aquest matís fa que ens adonem, per omissió, que alguna cosa passa.
Encara no he mencionat el piano, ni us he aclarit perquè us he demanat al principi que escoltéssiu Zwielicht. L'acompanyament de Muttertraum és “alla Bach”, com el de Zwielich. Però no només això, sinó que s'hi assembla molt. Tant, que quan escoltem el preludi, si no tenim Muttertraum tan escoltada com Zwielicht (que no sol ser el cas), la nostra ment se'n va cap al Liederkreis.
Per què devia Schumann fer servir un acompanyament tan similar al d'una cançó que acabava d'escriure? Potser perquè totes dues transmetien una amenaça? El que és segur és que no s'imaginava que, dos-cents anys després, estaríem escoltant-les totes dues seguides, tantes vegades com vulguem, buscant semblances i diferències.
Escolteu Muttertraum, és un lied preciós. I, si teniu ganes d'aprofundir-hi, escolteu-ne altres versions, que n'hi ha moltes i de molt bones, per veure de quantes maneres poden manifestar-se els corbs.
Auf dem schlummernden Kleinen.
Er ruht in der Wiege so sanft und traut.
Ein Engel muß er ihr scheinen.
Sie küßt ihn und herzt ihn, sie hält sich kaum.
Vergessen der irdischen Schmerzen,
Es schweift in die Zukunft ihr Höffnungstraum.
So träumen Mütter im Herzen.
Der Rab indes mit der Sippschaft sein
Kreischt draußen am Fenster die Weise:
Dein Engel, dein Engel wird unser sein,
Der Räuber dient uns zur Speise.
el petit dorment.
Descansa en el bressol tan dolç i confiat!
Li ha de semblar un àngel!
El besa i l’abraça, a penes pot contenir-se,
ha oblidat totes les penes terrenals,
i adreça cap el futur els seus somnis esperançats,
com somnien els cors de les mares.
Mentrestant el corb, amb tota la seva trepa,
gralla la seva cançó des de fora la finestra:
el teu àngel, el teu àngel serà nostre,
el bandoler ens servirà d’aliment!
(traducció de Manuel Capdevila)
Articles relacionats
De lleons i núvies
Dubtava si proposar-vos d'escoltar Die Löwenbraut, perquè la seva durada va molt més enllà dels dos o quatre minuts habituals; fins i tot va més enllà dels vora sis que dura The Swimmer, la cançó de la setmana passada. Penso, però, que la cançó té el seu interès, i espero que us el sabré transmetre i us animareu a fer una pausa per escoltar-la.
Lied ESMUC | Crònica d'una mort no anunciada
Nun hast du mir den ersten Schmerz getan [Ara m'has causat el primer dolor] és la cançó que finalitza el cicle Frauenliebe und -leben [Amor i vida de dona], op. 42 de Schumann. En ell una dona ens explica en primera persona una època de la seva vida -des que deixa de sentir-se una nena quan descobreix l'amor fins que es converteix en mare i queda vídua-. Per això s'ha vist immers en polèmiques al voltant dels conceptes de masclisme, patriarcat, misogínia, elitisme, etc. És sabut, fins i tot, que [...]
Ingredients d'un recital de lied
Aquestes darreres setmanes s'està parlant molt a les xarxes del sector cultural, tan castigat per les mesures de protecció contra la pandèmia. Diria que del llibre, que ha viscut un Sant Jordi confinat, se n'ha parlat amb rigor, potser perquè és més “senzill” (amb cometes, amb moltes cometes) d'identificar els quatre agents que hi intervenen: autors, editorials, distribuïdores i llibreries. En canvi, em fa la sensació que molts dels usuaris que participen en els debats no acaben de veure l'abast del problema en el cas de la música o el teatre, posem per cas. No em refereixo als que [...]
