Mateix poema, una altra cançó (XXIV)

La setmana passada acabàvem amb Muttertraum de Robert Schumann la temporada regular de Liederabend i avui, primer de juliol, comencem la temporada d'estiu, amb entrades més breus. Com hem fet els darrers anys, durant aquest mes tindrem cinc entrades de la sèrie “Mateix poema, una altra cançó”, amb poemes i cançons que he anat apuntant a la llibreta des del setembre. I durant el mes d'agost, també com és habitual, repassarem els recitals de la Schubertíada.

El poema que revisitem aquesta setmana comença amb el vers “Nun hast du mich den ersten Schmerz getan” i és el penúltim de Frauenliebe und -leben. En aquest cicle, escrit entre final del 1829 i començament del 1830 per Adalbert von Chamisso, el poeta parla d'una història d'amor, des que la parella es coneix fins que ell mor, amb un últim poema adreçat a la seva neta que fa d'epíleg de la història. Tot i que els versos reflecteixen la vida d'una dona dedicada exclusivament a la família, una perspectiva que avui ens incomoda si l'entenem com a la màxima i única aspiració de les dones, en aquesta col·lecció hi ha dos trets que van ser prou innovadors a la seva època: la narració és en primera persona –és a dir, sentim directament la veu de la dona– i el matrimoni no és de conveniència, sinó per amor.

Robert Schumann va compondre amb els vuit primers poemes (prescindint de l'epíleg) el seu cicle Frauenliebe und -leben, el més conegut a partir de l'obra de Chamisso. Però no va ser el primer, n'hi ha tres de compostos abans documentats, i aquesta setmana escoltarem Nun hast du mich den ersten Schmerz getan en la versió de Carl Loewe.

Loewe es va dedicar sobretot a les balades i va compondre molt pocs cicles, només sis. Un d'ells és Frauenliebe, op. 60, compost el 1836 (quatre anys abans que el de Schumann). L'autor qualificava la seva obra del, que vindria a ser una garlanda de cançons (un concepte similar al de liederkreis, cercle de cançons, que feia servir Schumann). A diferència d'aquest últim, Loewe va posar música a tots nou poemes, de manera que el seu Nun hast du mich den ersten Schmerz getan és el penúltim de la sèrie. Amb un to contingut, la dona s'acomiada de l'home que ha estimat tant i que en morir li ha fet mal per primera vegada; la seva serenitat és commovedora.

Ja sabeu que en aquesta sèrie no es tracta de fer comparacions del tipus millor/pitjor, sinó d'escoltar com diferents compositors s'han sentit inspirat per un mateix poema. Si coneixeu molt bé el cicle de Schumann potser us costarà entrar en la cançó de Loewe, però penso que l'esforç us valdrà molt la pena. Us deixo amb la versió de Brigitte Fassbaender i Cord Garben, i potser acabareu escoltant-ne el cicle sencer.