Benvolguts, seguint el costum quan faig vacances, m'he acostat als expositors de postals musicals de la zona on m'estic per trobar-ne dues de ben maques, que hauríeu de rebre els dimecres 23 i 30 de setembre.
Per a la primera setmana n'he triat una de Rita Strohl, una compositora que encara no és gaire coneguda, però esperem que ho serà aviat, amb l'esforç que s'està fent per editar i enregistrar la seva obra. N'hem escoltat dues cançons seves abans, totes dues del cicle Bilitis, i la postal musical que us envio servirà per presentar, molt breument –no hi ha gaire espai per escriure a les targetes ni hi ha encara gaire informació disponible sobre la música de Strohl– un nou recull.
Dix mélodies mises en musique aplega deu cançons compostes a partir de cinc poetes diferents, i va ser completada i publicada entre 1900 i 1901, és a dir, en l'època en què va morir el marit de la compositora, Émil Strohl, que tant de suport li havia donat.
Com que, si tot va bé, rebreu la postal el dia que entrarà la tardor (per als lectors de l'hemisferi nord), he triat la tercera cançó del recull, que és adient i bonica: Chanson d'automne, l'única amb poema de Paul Verlaine. No sé quin temps hi haurà a Barcelona aquest dia; habitualment la tardor arriba amb unes temperatures poc tardorals. No sé, tampoc, quin temps farà en el lloc des d'on em llegiu. En qualsevol cas, deixeu-vos arrossegar –només temporalment, si us plau– per la malenconia i la llangor de Chanson d'automne, interpretada per Adèle Charvet i Florian Caroubi.
Records des de...
Les sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon cœur
D'une langueur
Monotone.
Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure ;
Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.
Els perllongats sanglots
dels violins
de la tardor
fereixen el meu cor
amb una llangor
monòtona.
Sufocant
i esblaimat, quan
toca l’hora,
recordo
els meus vells dies
i ploro,
i me’n vaig
en el vent malèvol
que se m’emporta
ençà i enllà
com si fos
una fulla morta.
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
Records des de... (XI)
Miro cap al cel, sempre tapat, em cordo bé la jaqueta (fa fresca!) i penso que d'aquí a uns dies tornaré a ser a Barcelona, amb unes temperatures bastant més altes i un cel bastant més blau. Però encara hi ha temps per a enviar-vos una segona postal musical del viatge, Stehe still [resta tranquil], el segon dels Wesendonck Lieder de Richard Wagner, compost el febrer de 1858.
Records des de... (IX)
Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Si la tecnologia es comporta, dimecres us arribarà puntualment aquesta segona postal sonora des d'una preciosa ciutat europea.
Records des de... (VIII)
Benvolguts, com us prometia la setmana passada, us envio una altra postal musical des del meu lloc de vacances. És un lloc present a moltes cançons; de vegada es menciona clarament, i de vegades queda més amagat. En la cançó que he triat no es menciona, però penso que molts de vosaltres en reconeixereu els versos. El que molt probablement no coneixereu és [...]
