Lilàs al sol - E. Monet
Si féssim una llista de les deu cançons més apassionades (m'ho apunto a la llibreta), la d'avui tindria molts números per entrar-hi: Meine Liebe ist grün, de Johannes Brahms. Breu i intensa, romàntica en tots els sentits de la paraula. Una cançó èbria d'amor, com diu el darrer vers del poema, però, sobretot, una cançó entorn de la qual hi ha molt d'amor. En coneixeu la història?
Robert Schumann va ingressar al sanatori d'Endenich el febrer de 1854 i s'hi va estar fina a la seva mort el juliol de 1856. El juny de 1854 va néixer el seu vuitè fill, Felix (dit així en record del seu bon amic Felix Mendelssohn) i Johannes Brahms en va ser el padrí. Brahms tenia llavors només vint-i-un anys; havia conegut els Schumann l'any anterior i de seguida s'havien entès molt bé. La relació s'havia fet tan estreta que, durant la malaltia de Robert, el jove va ser un dels puntals de Clara; l'ajudava tant com podia amb la canalla i era una de les poques persones autoritzades a visitar-lo al sanatori (a ella no li ho permetien perquè el seu home es trasbalsava massa en veure-la). Va convertir-se en part de la família i la amistat de Clara i Johannes va durar més de quaranta anys, fins a la seva mort.
La infantesa i la adolescència de Felix van transcòrrer en aquella família marcada per la malaltia i la mort del seu pare, per la lluita d'una mare que es multiplicava per mantenir-los i atendre'ls a tots i per la música. El jove Felix va voler dedicar-s'hi però la seva mare, el seu padrí i un altre bon amic de la família, Joseph Joachim, li ho van desaconsellar perquè sent el fill de dues grans figures com Clara i Robert Schumann no li hagués estat gens fàcil obrir-se pas, les comparacions haguessin estat contínues. Va començar a estudiar Dret, com el seu pare, sense gaire interès, i mentre era a la universitat va tenir més d'un problema per deutes de joc. A més la seva salut no era bona, i amb dinou anys ja havia fet una estada a Itàlia per mirar de guarir una incipient tuberculosi (la malaltia que se'l va endur als vint-i-cinc anys). No és estrany que la seva mare patís per ell, i un dia de 1873 va donar a Brahms uns poemes que havia escrit el noi perquè els llegís i li'n donés la seva opinió; ella pensava que eren bons, però també era conscient que el seu amor de mare i la seva ansietat per Felix la podien estar enganyant.
El regal de Nadal de Brahms a Clara aquell any va ser un lied, Meine Liebe ist grün, compost a partir d'un dels poemes de Felix. No és difícil d'imaginar com es va emocionar Clara en veure'l. Brahms havia fet servir un poema del seu fill, sí, però a més havia fet un homenatge al seu marit, l'acompanyament i l'atmosfera vibrant recordaven molt dos lieder de Schumann, Schöne Fremde i Frühlingsnacht. Però Clara no va ser la única que es va sentir immensament feliç amb aquell lied; Felix va arribar un dia a casa i va trobar les seves germanes fent música. Estaven interpretant una cançó que ell no coneixia però que, inconfusiblement, era del seu padrí. I llavors va reconéixer les paraules, el poema era seu!
És o no és aquest lied una preciosa història d'amor? A banda d'això, el lied per si sol és una petita joia. El poema és molt curt, només dues estrofes que canten un amor nou, fresc i exultant; amb aixó Brahms en té prou per regalar-nos algunes de les seves frases musicals úniques, marca de la casa. Escoltarem el lied interpretat per Angelika Kirchschlager i Graham Johnson.
Robert Schumann va ingressar al sanatori d'Endenich el febrer de 1854 i s'hi va estar fina a la seva mort el juliol de 1856. El juny de 1854 va néixer el seu vuitè fill, Felix (dit així en record del seu bon amic Felix Mendelssohn) i Johannes Brahms en va ser el padrí. Brahms tenia llavors només vint-i-un anys; havia conegut els Schumann l'any anterior i de seguida s'havien entès molt bé. La relació s'havia fet tan estreta que, durant la malaltia de Robert, el jove va ser un dels puntals de Clara; l'ajudava tant com podia amb la canalla i era una de les poques persones autoritzades a visitar-lo al sanatori (a ella no li ho permetien perquè el seu home es trasbalsava massa en veure-la). Va convertir-se en part de la família i la amistat de Clara i Johannes va durar més de quaranta anys, fins a la seva mort.
La infantesa i la adolescència de Felix van transcòrrer en aquella família marcada per la malaltia i la mort del seu pare, per la lluita d'una mare que es multiplicava per mantenir-los i atendre'ls a tots i per la música. El jove Felix va voler dedicar-s'hi però la seva mare, el seu padrí i un altre bon amic de la família, Joseph Joachim, li ho van desaconsellar perquè sent el fill de dues grans figures com Clara i Robert Schumann no li hagués estat gens fàcil obrir-se pas, les comparacions haguessin estat contínues. Va començar a estudiar Dret, com el seu pare, sense gaire interès, i mentre era a la universitat va tenir més d'un problema per deutes de joc. A més la seva salut no era bona, i amb dinou anys ja havia fet una estada a Itàlia per mirar de guarir una incipient tuberculosi (la malaltia que se'l va endur als vint-i-cinc anys). No és estrany que la seva mare patís per ell, i un dia de 1873 va donar a Brahms uns poemes que havia escrit el noi perquè els llegís i li'n donés la seva opinió; ella pensava que eren bons, però també era conscient que el seu amor de mare i la seva ansietat per Felix la podien estar enganyant.
El regal de Nadal de Brahms a Clara aquell any va ser un lied, Meine Liebe ist grün, compost a partir d'un dels poemes de Felix. No és difícil d'imaginar com es va emocionar Clara en veure'l. Brahms havia fet servir un poema del seu fill, sí, però a més havia fet un homenatge al seu marit, l'acompanyament i l'atmosfera vibrant recordaven molt dos lieder de Schumann, Schöne Fremde i Frühlingsnacht. Però Clara no va ser la única que es va sentir immensament feliç amb aquell lied; Felix va arribar un dia a casa i va trobar les seves germanes fent música. Estaven interpretant una cançó que ell no coneixia però que, inconfusiblement, era del seu padrí. I llavors va reconéixer les paraules, el poema era seu!
És o no és aquest lied una preciosa història d'amor? A banda d'això, el lied per si sol és una petita joia. El poema és molt curt, només dues estrofes que canten un amor nou, fresc i exultant; amb aixó Brahms en té prou per regalar-nos algunes de les seves frases musicals úniques, marca de la casa. Escoltarem el lied interpretat per Angelika Kirchschlager i Graham Johnson.
Meine Liebe ist grün
Meine Liebe ist grün wie der Fliederbusch,
und mein Lieb ist schön wie die Sonne,
die glänzt wohl herab auf den Fliederbusch
und füllt ihn mit Duft und mit Wonne.
Meine Seele hat Schwingen der Nachtigall,
und wiegt sich in blühendem Flieder,
und jauchzet und singet vom Duft berauscht
viel liebestrunkene Lieder.
El meu amor és verd com el lilà,
i la meva estimada és bonica com el sol,
que lluü sobre el lilà
i l'omple d'aroma i joia.
La meva ànima té les ales del rossinyol,
i es bressola entre les flors del lilà
i amarat per l'aroma s'exalta i canta
moltes cançons èbries d'amor.