Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada fer la mudança sense perdre cap contingut però ha pagat la pena l'esforç, ara està tot fet a mida i hem crescut amb noves seccions. Jo n'estic molt contenta, espero que vosaltres també. A banda d'això, poques novetats. Hem passat el dia de publicació de dijous a dimecres; seguim acompanyats per Wilhelm Meister i tota la tropa; hem començat una sèrie de cuques, perquè hi ha lied més enllà dels ocellets i les floretes i tenim una llista sobrevinguda (o a posteriori) de lieder que en algun moment van fer el salt cap a una nova vida al pop.
Imagino que us heu fixat a les xifres del títol. Des del 2 de febrer de 2012 portem escoltades 173 cançons, 62 compositors, 103 poetes, 100 cantants i 95 acompanyants (la gran majoria pianistes, és clar). Si les comparem amb les de l'any passat veiem que s'han incorporat a les llistes desplegables de la columna de la dreta 63 cançons, 14 compositors, 33 poetes, 31 cantants i 32 acompanyants. Curiosament, són xifres molts similars a les de l'any passat; dic curiosament perquè no faig cap esforç especial perquè surtin noms nous; potser sí que quan trio la versió de la cançó, en cas de dubte em decideixo per la d'un intèrpret nou, però poca cosa més. Tal i com està el calendari de la llibreta del blog sembla que les xifres continuaran creixent, però per lògica abans o després les novetats es frenaran...
Moltes gràcies a tots, lectors, per ser-hi. Gràcies pels vostres comentaris aquí, a les xarxes socials o al bar; gràcies també per compartir les entrades, especialment als cantants i pianistes que un bon dia es troben protagonitzant-les. Gràcies, és clar, als convidats que han tingut la generositat de contribuir amb les seves reflexions al blog. També han estat generosos Salvador Pila i Emily Ezust, que fa molt de temps em van dir que disposés de les seves traduccions; no cal que us digui que abans de fer jo la traducció del poema al català miro si el Salvador la té al seu blog. Si seguiu Liederabend en anglès veureu que sóc agosarada però no tant com per fer les traduccions, així que l'Emily i la seva pàgina són un gran ajut. Gràcies a tots dos i a la resta de traductors que m'han donat permís per fer servir els seus textos, i a tots els amics que m'han resolt molts dubtes lingüístics.
Tres anys es mereixen una fanfara, oi? I tenim algun lied amb fanfara? És clar, de Richard Strauss, no podia ser cap altre. Ich liebe dich és una de les que el compositor anomenava "cançons masculines" i la va estrenar el heldentenor Heinrich Vogl. És una apassionada cançó d'amor que Strauss va regalar a la seva dona Pauline quan va néixer el seu fill; tan apassionada que comença amb una fanfara, amb la veu (el piano entra al final del segon compàs) cantant una frase llarguíssima. El poema, de Detlev von Liliencron, té tres estrofes que Strauss tracta musicalment de manera ben diferent; a la primera, el poeta ve a dir "vivim amb tota mena de luxes", d'aquí l'exuberància de la música; a la segona, "si erressis pobre i exilada, vindria amb tu"; a la tercera, "si mors, moriré amb tu". Si no coneixeu la cançó potser esteu pensant que amb aquest missatge el final sona trist... espereu a sentir-lo.
És un lied prou extravagant però què voleu que us digui, m'agrada molt. Hem convidat a la festa d'aniversari a Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch, que en fan una versió excel·lent.
Vier adlige Rosse
Voran unserm Wagen,
Wir wohnen im Schlosse
In stolzem Behagen.
Die Frühlichterwellen
Und nächtens der Blitz,
Was all sie erhellen,
Ist unser Besitz.
Und irrst du verlassen,
Verbannt durch die Lande,
Mit dir durch die Gassen
In Armut und Schande!
Es bluten die Hände,
Die Füße sind wund,
Vier trostlose Wände,
Es kennt uns kein Hund.
Steht silberbeschlagen
Dein Sarg am Altar,
Sie sollen mich tragen
Zu dir auf die Bahr',
Und fern auf der Heide
Und stirbst du in Not,
Den Dolch aus der Scheide,
Dir nach in den Tod!
Quatre nobles corsers
tiren el nostre carruatge,
vivim al palau
amb orgullós comfort.
La primera llum de l'albada
i la claror de les nits,
tot el que il·luminen
ens pertany.
Però si erressis sola,
desterrada pel país,
aniria amb tu pels carrers
en la pobresa i la deshonra!
Sagnaran les mans,
els peus se'ns nafraran,
quatre parets desolades,
no ens coneixerà ningú.
Si, folrat d'argent,
el teu taüt és a l'altar,
m'hauran de dur
amb tu al sepulcre.
Si en terres llunyanes
mors en la misèria,
treuré la daga de la beina
per seguir-te a la mort!