The drummer boy - William Morris Hunt
The drummer boy - W.M. Hunt
 
Tinc a Mahler abandonat, com ha pogut passar gairebé un any des de la seva última cançó al blog? És com aquells amics que un dia t'adones que fa molt de temps que no hi has parlat i corres a trucar-los; quan em vaig adonar de l'absència de Mahler vaig córrer a triar un lied seu i el primer que es va presentar voluntari va ser Der Tamboursg'sell (El timbaler). Confesso que em va fer enrera una cançó tan dura però el timbaler va insistir així que...

Der Tamboursg'sell és l'últim lied que Mahler va escriure amb un text de Des Knaben Wunderhorn, l'estiu de 1901, i està escrita originalment amb acompanyament orquestral. El que hi sentim és esfereïdor: el camí que fa un timbaler des de la cel·la fins al patíbul. Del text es dedueix que l'han condemnat a mort per desertar ("si hagués romàs timbaler ara no seria pres"); els timbalers solien ser nanos massa joves per lluitar així que executen una criatura que camina cap a la forca intentant mantenir la calma i alhora horroritzat, orgullós de ser un timbaler i volent-ho ser fins a l'últim moment.

La cançó té dues parts ben diferenciades separades per un llarg interludi. A la primera ens assabentem de la situació, el noi ens diu que el porten de la cel·la a executar-lo, a la segona s'acomiada del que troba al seu pas. Mahler va donar moltes indicacions de caràcter i dinàmica a la partitura i penso que val la pena esmentar-ne algunes perquè entre les versions que tenim disponibles, que són moltes perquè és una cançó molt interpretada, hi ha diferències molt apreciables. Avui només n'escoltarem una, com és habitual, però si us ve de gust insistir-hi trobareu moltes versions amb diferents intèrprets tant a Youtube com a Spotify.

Al començament de la partitura, mentre el timbaler explica qui és i cap a on va, s'indica "Mit naivem Vortrag, ohne Sentimentalität" (Amb narració innocent, sense sentimentalisme); a la segona estrofa, sobre les paraules "O Galgen, du hohes Haus" (Oh, patíbul, alta llar), la indicació és "mit Grausen" (amb horror), cal fer cap altre aclariment? A la tercera estrofa diu amb orgull la seva condició, ell era el timbaler de la primera companyia del regiment! I sobre aquestes paraules, "Tambour von der Leibkompanie!" les indicacions són "ff mit sehr erhobner Stimme" (ff amb veu molt forta); sobre la repetició, "schreiend" (cridant).

Després de l'interludi arriba la segona part del poema, el comiat, i el caràcter de la cançó ha canviat clarament. El timbaler s'acomiada de les muntanyes i dels seus companys; com que només sentim la seva veu no sabem si els companys són presents ni si li donen algun consol, però ell els desitja bona nit com si se n'anés a dormir (tot i que segurament són a l'albada). Al començament d'aquesta quarta estrofa la indicació és "mit verhaltenem Ton" (amb veu continguda). L'últim vers de la cançó són els dos últims "Gute nacht"; el primer comença amb ff i sobre la tercera síl·laba s'indica "verklingend", o smorzando, és a dir, alentint i apianant fins que s'apagui la veu; el segon està indicat "mit brechender Stimme", amb la veu trencada.

Com us deia abans, trobo que Der Tamboursg'sell és una cançó molt dura; una execució que a més és l'execució de, com qui diu, un nen. I les cançons de Des Knaben Wunderhorn acostumen a ser un reflex de la vida quotidiana a l'Edat Mitjana... La versió que he triat per il·lustrar l'entrada és la de Thomas Quasthoff acompanyat per l'Orquestra Filharmònica de Berlin dirigida per Claudio Abbado. Espero que us agradi!
 
Der Tamboursg'sell 
 

Ich armer Tamboursg’sell.
Man führt mich aus dem G’wölb,
Wär ich ein Tambour blieben,
Dürft ich nicht gefangen liegen.

O Galgen, du hohes Haus,
Du siehst so furchtbar aus,
Ich schau dich nicht mehr an,
Weil i weiß, daß i g’hör dran.

Wenn Soldaten vorbeimarschieren,
Bei mir nit einquartiern.
Wenn sie fragen wer i g’wesen bin:
Tambour von der Leibkompanie.

Gute Nacht, ihr Marmelstein,
Ihr Berg und Hügelein,
Gute Nacht, ihr Offizier,
Korporal und Musketier.

Gute Nacht, ihr Offizier,
Korporal und Grenadier,
Ich schrei mit heller Stimm,
Von euch ich Urlaub nimm,
Gute Nacht, gute Nacht.

Pobre de mi, timbaler!
Em porten de la cel·la,
si hagués romàs timbaler
ara no seria pres.

Oh patíbul, alta llar,
sembles tan horrible!
No et miraré més,
perquè sé que et pertanyo.

Quan els soldats marxen pel davant
a quarters que no són el meu,
quan pregunten qui era jo:
Tambor de la primera companyia.

Bona nit, pedres de marbre,
muntanyes i turons,
bona nit, oficials,
caporals i mosqueters.

Bona nit, oficials,
caporals i granaders,
crido amb veu clara:
marxo de permís,
bona nit, bona nit.