Dietrich Fischer-Dieskau


28 de maig de 1925 - 18 de maig de 2012


Auf das Trinkglas eines verstorbenen Freundes
(A la copa d'un amic mort)
 
 

Du herrlich Glas, nun stehst du leer,
Glas, das er oft mit Lust gehoben;
Die Spinne hat rings um dich her
Indes den düstren Flor gewoben.

Jetzt sollst du mir gefüllet sein
Mondhell mit Gold der deutschen Reben!
In deiner Tiefe heil'gen Schein
Schau' ich hinab mit frommem Beben.

Was ich erschau' in deinem Grund
Ist nicht Gewöhnlichen zu nennen.
Doch wird mir klar zu dieser Stund',
Wie nichts den Freund vom Freund kann trennen.

Auf diesen Glauben, Glas so hold!
Trink' ich dich aus mit hohem Mute.
Klar spiegelt sich der Sterne Gold,
Pokal, in deinem teuren Blute!

Still geht der Mond das Tal entlang,
Ernst tönt die mitternächt'ge Stunde.
Leer steht das Glas! Der heil'ge Klang
Tönt nach in dem kristallnen Grunde.

Tu, copa excel·lent, ara ets buida;
copa que ell sovint alçava amb plaer;
entorn teu l'aranya ha teixit desde llavors
un vel funest.

Avui haig de ser jo qui t'ompli
clara com la lluna, amb l'or de les vinyes alemanyes!
Al teu fons de sagrada llum
miro amb pietosa devoció.

El que veig al teu fons
no pot dir-se amb paraules comunes.
Tanmateix, veig clar en aques moment
que res no pot separar un amic del seu amig.

Amb aquesta creença, benvolguda copa,
et bec amb l'ànim fort,
L'or dels estels es reflecteix clarament,
calze, en la teva preuada sang!

La lluna passa en silenci sobre la vall.
Greument sona la mitjanit.
La copa està buida! El so sagrat
ressona en el cristal·lí fons.

 
 

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto