Si veieu un títol amb cinc xifres ja sabeu que celebrem el nostre aniversari, oi? Doncs sí, aquest blog acaba de fer quatre anys! I n'estic molt cofoia, quatre anys a la xarxa és molt de temps. Moltes gràcies a tots, estimats lectors! Gràcies per llegir i per comentar, ja sigui aquí, per correu, a les xarxes socials o fent una cervesa. Avui repassarem l'any i les xifres, us comentaré algunes novetats al web, us parlaré d'una nova sèrie d'entrades i us presentaré una joia de cançó, preferida entre les preferides.
Durant aquest any hi ha hagut poques novetats, en general. Hem escoltat cinquanta-cinc cançons, si fa no fa com cada any (més que res perquè l'any té les setmanes que té), però només us he presentat set compositors nous. Si em centro en els compositors més importants descuido els menys visibles i si em centro en els menys coneguts descuido cançons i cicles essencials... no hi ha manera d'arribar a tot. Vint-i-tres poetes i divuit pianistes nous, i vint cantants, tampoc no són gaires. La novetat és que deu són sopranos i mezzosopranos! I només cinc són barítons! M'estaré guarint de la baritonofília? (pregunta retòrica). Aquestes xifres ens donen les que encapçalen l'article, el que hem compartit en aquests quatre anys: 228 cançons / 69 compositors / 126 poetes / 120 cantants / 113 acompanyants.
Les últimes setmanes he fet petits canvis al web, estètics i funcionals, aprofito la celebració d'aniversari per presentar-los oficialment. A la capçalera tenim un nou núvol, és a dir, el núvol de sempre però actualitzat per l'amic i dissenyador Joaquim Gamero. Gràcies! També he endreçat les pàgines que enllacen les cançons de cada sèrie (per exemple, aquí teniu la llista de les deu cançons més tristes) i la pàgina Hem escoltat, on es recullen totes les cançons que he anat compartint. La idea inicial, quan vaig obrir el blog, era que d'un cop d'ull es veiessin els títols, ordenats per compositors; això va funcionar durant un temps però amb més de dues-centes cançons la llista es feia feixuga i poc pràctica. Ara s'arriba a les cançons de cada compositor clicant sobre el seu retrat; demana un pas més però espero que tot i així us sigui més còmode de consultar.
El mes passat vam acabar la llista de deu cançons amb cuques i aquest any acabarem la de cançons de Wilhelm Meister. Ja tinc a punt una nova llista; tindrà vint-i-sis entrades i es podria haver dit alguna cosa tipus "Liederabend es mira el melic" però hi posarem un nom més discret com "Abecedari Liederabend". Com us deia abans, fer quatre anys m'ha fet molta il·lusió (els tres, per exemple, em va passar més desapercebuts); repassant entrades vaig veure que hi ha noms, idees o imatges recurrents, bé perquè són recurrents en el món de la cançó, bé perquè són dèries meves, i vaig pensar de fer-ne una sèrie-abecedari, amb una entrada per a cada lletra. Cada lletra serà la inicial d'una paraula que ha tingut una presència especial a Liederabend. Començarem la setmana vinent amb A d'...
Repassant entrades m'he adonat també que hi ha obres bàsiques del repertori que se'm queden inexplicablement arraconades. Per exemple, des del 9 de maig de 2012 que no comparteixo cap lied de Dichterliebe. I no serà perquè aquest cicle no m'agradi, que m'agrada amb deliri. Potser, precisament perquè és una obra bàsica (si voleu, de primer de lied) la dono per ben coneguda i escoltada però 1) em consta que hi ha lectors que fanprimer de lied i 2) sempre, sempre, sempre és bon moment per escoltar una cançó de Dichterliebe. Ara, per exemple.
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne (La rosa i el lliri i el colom i el sol) és pura energia. Després de les dues primeres cançons del cicle, que són com un sospir, arriba aquesta brevíssima explosió d'entusiasme irresistible. Abans d'escoltar-la, si esteu més o menys familiaritzats amb l'alemany, llegiu els versos de Heine, fixeu-vos en el ritme i les al·literacions. No hi sentiu ja l'entusiasme d'aquest home tan enamorat que troba que la seva estimada és més bonica que el sol? Amb aquest poema, Schumann fa una cançó certament munter (viva, animada) i a més afegeix com a darrer vers la repetició d'"ich liebe alleine die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine" (estimo tan sols la nina, la fina, la pura, la única). Tot plegat corre perill de convertir-se en un embarbussament però això és el que no pot semblar de cap de les maneres, aquest moment de joia ha de sonar natural i fàcil... Són trenta segons fantàstics, com ho és tot Dichterliebe.
Espero que en gaudiu, tant si és el primer cop que escolteu Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne com si en sou addictes. La interpretaran Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch, als quals no escoltem des de fa un any i no serà tampoc perquè no m'agradin tots dos.
Durant aquest any hi ha hagut poques novetats, en general. Hem escoltat cinquanta-cinc cançons, si fa no fa com cada any (més que res perquè l'any té les setmanes que té), però només us he presentat set compositors nous. Si em centro en els compositors més importants descuido els menys visibles i si em centro en els menys coneguts descuido cançons i cicles essencials... no hi ha manera d'arribar a tot. Vint-i-tres poetes i divuit pianistes nous, i vint cantants, tampoc no són gaires. La novetat és que deu són sopranos i mezzosopranos! I només cinc són barítons! M'estaré guarint de la baritonofília? (pregunta retòrica). Aquestes xifres ens donen les que encapçalen l'article, el que hem compartit en aquests quatre anys: 228 cançons / 69 compositors / 126 poetes / 120 cantants / 113 acompanyants.
Les últimes setmanes he fet petits canvis al web, estètics i funcionals, aprofito la celebració d'aniversari per presentar-los oficialment. A la capçalera tenim un nou núvol, és a dir, el núvol de sempre però actualitzat per l'amic i dissenyador Joaquim Gamero. Gràcies! També he endreçat les pàgines que enllacen les cançons de cada sèrie (per exemple, aquí teniu la llista de les deu cançons més tristes) i la pàgina Hem escoltat, on es recullen totes les cançons que he anat compartint. La idea inicial, quan vaig obrir el blog, era que d'un cop d'ull es veiessin els títols, ordenats per compositors; això va funcionar durant un temps però amb més de dues-centes cançons la llista es feia feixuga i poc pràctica. Ara s'arriba a les cançons de cada compositor clicant sobre el seu retrat; demana un pas més però espero que tot i així us sigui més còmode de consultar.
El mes passat vam acabar la llista de deu cançons amb cuques i aquest any acabarem la de cançons de Wilhelm Meister. Ja tinc a punt una nova llista; tindrà vint-i-sis entrades i es podria haver dit alguna cosa tipus "Liederabend es mira el melic" però hi posarem un nom més discret com "Abecedari Liederabend". Com us deia abans, fer quatre anys m'ha fet molta il·lusió (els tres, per exemple, em va passar més desapercebuts); repassant entrades vaig veure que hi ha noms, idees o imatges recurrents, bé perquè són recurrents en el món de la cançó, bé perquè són dèries meves, i vaig pensar de fer-ne una sèrie-abecedari, amb una entrada per a cada lletra. Cada lletra serà la inicial d'una paraula que ha tingut una presència especial a Liederabend. Començarem la setmana vinent amb A d'...
Repassant entrades m'he adonat també que hi ha obres bàsiques del repertori que se'm queden inexplicablement arraconades. Per exemple, des del 9 de maig de 2012 que no comparteixo cap lied de Dichterliebe. I no serà perquè aquest cicle no m'agradi, que m'agrada amb deliri. Potser, precisament perquè és una obra bàsica (si voleu, de primer de lied) la dono per ben coneguda i escoltada però 1) em consta que hi ha lectors que fanprimer de lied i 2) sempre, sempre, sempre és bon moment per escoltar una cançó de Dichterliebe. Ara, per exemple.
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne (La rosa i el lliri i el colom i el sol) és pura energia. Després de les dues primeres cançons del cicle, que són com un sospir, arriba aquesta brevíssima explosió d'entusiasme irresistible. Abans d'escoltar-la, si esteu més o menys familiaritzats amb l'alemany, llegiu els versos de Heine, fixeu-vos en el ritme i les al·literacions. No hi sentiu ja l'entusiasme d'aquest home tan enamorat que troba que la seva estimada és més bonica que el sol? Amb aquest poema, Schumann fa una cançó certament munter (viva, animada) i a més afegeix com a darrer vers la repetició d'"ich liebe alleine die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine" (estimo tan sols la nina, la fina, la pura, la única). Tot plegat corre perill de convertir-se en un embarbussament però això és el que no pot semblar de cap de les maneres, aquest moment de joia ha de sonar natural i fàcil... Són trenta segons fantàstics, com ho és tot Dichterliebe.
Espero que en gaudiu, tant si és el primer cop que escolteu Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne com si en sou addictes. La interpretaran Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch, als quals no escoltem des de fa un any i no serà tampoc perquè no m'agradin tots dos.
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne,
Die liebt' ich einst alle in Liebeswonne,
Ich lieb' sie nicht mehr, ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine;
Sie selber, aller Liebe Bronne,
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne.
Die liebt' ich einst alle in Liebeswonne,
Ich lieb' sie nicht mehr, ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine;
Sie selber, aller Liebe Bronne,
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne.
La rosa i el lliri i el sol i el colom,
abans ho estimava i amb folla il·lusió.
Avui no ho estimo, que estimo tan sols
la nina, la fina, la pura, la única!
la que és, tot a l'hora, fontana d'amor
i es rosa i és lliri i es sol i es colom.
abans ho estimava i amb folla il·lusió.
Avui no ho estimo, que estimo tan sols
la nina, la fina, la pura, la única!
la que és, tot a l'hora, fontana d'amor
i es rosa i és lliri i es sol i es colom.
(traducció d'Apel·les Mestres)