El moment musical d'aquesta setmana és especial. El 9 de febrer, forumopera.com va publicar la notícia de la mort de Nicolai Gedda. Segons informava la seva filla Tania, el tenor havia mort un mes abans, el 8 de gener, a noranta-un anys. Les dues setmanes que van seguir la notícia no he pogut, por un motiu o un altre, dedicar-li un record al gran tenor, així que aprofito aquest moment de pausa per proposar-vos dues coses. La primera, que llegiu i escolteu aquest extens article de l'amic Natan al seu blog Remembering Stars, on repassa la vida i l'increïble repertori operístic de Gedda. A més, l'homenatge del Natan és un dels pocs (que jo hagi vist) que s'atura també a parlar del seu pas per la cançó.
La segona cosa que us proposo és que l'escolteu també aquí, en una de les mélodies que va interpretar en un recital al Festival de Salzburg el 1961; acabava de fer trenta-sis anys i era el seu segon recital al Mozarteum; fins el 1974, encara en va fer tres més. Per cert, la resta de recitals d'aquell any 1961 van ser els de Christa Ludwig, Walter Berry i Erik Werba; Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore, Hermann Prey i Alfred Brendel i Dietrich Fischer-Dieskau i novament Gerald Moore.
Mentre s'acaben de polir els detalls que impedeixen que la màquina del temps funcionin, escoltem Gedda i Werba interpretant Duparc, la meva estimada L'invitation au voyage, que ja vam escoltar ara fa cinc anys. Només em queda donar les gràcies per la seva música a un gran cantant que ha marxat d'una manera tan discreta. Descansi en pau.
Mon enfant, ma sœur,
Songe à la douceur
D'aller là-bas vivre ensemble!
Aimer à loisir,
Aimer et mourir
Au pays qui te ressemble!
Les soleils mouillés
De ces ciels brouillés
Pour mon esprit ont les charmes
Si mystérieux
De tes traîtres yeux,
Brillant à travers leurs larmes.
Là, tout n'est qu'ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.
Vois sur ces canaux
Dormir ces vaisseaux
Dont l'humeur est vagabonde;
C'est pour assouvir
Ton moindre désir
Qu'ils viennent du bout du monde.
— Les soleils couchants
Revêtent les champs,
Les canaux, la ville entière,
D'hyacinthe et d'or;
Le monde s'endort
Dans une chaude lumière.
Là, tout n'est qu'ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.
Nena meva, germana meva,
pensa en la dolçor
per anar-hi a viure junts!
D'estimar a voluntat,
d'estimar fins a la mort
a la terra que és com tu!
Els sols mullats
dels cels ennuvolats
té per al meu esperit els encants
tan misteriosos
dels teus ulls traïdors
lluminosos a través de les llàgrimes.
Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.
Veure en els canals
dormir els vaixells
de qui és l'estat d'ànim vagabund;
és per satisfer
el teu menor desig
que ells vénen d'arreu del món.
-Les postes de sol
vesteixen els camps,
els canals, la vila sencera
de jacint i d'or;
s'adorm el món
en un càlid resplendor de llum.
luxe, calma i voluptuositat.
(traducció de Toni Arencón i Arias)