alt
Dona surant - Gao Xing Jian
 
Comença a ser tradició que dediquem una part de les entrades del mes d'agost a presentar els recitals de lied de la Schubertíada a Vilabertran. El calendari del festival mana i aquest any tenim que quatre dels cinc recitals seran durant la mateixa setmana (i quina gran setmana!), per tant hi dedicarem només tres entrades. La d'avui serà pel recital inaugural, el 17 d'agost, amb Ilker Arcayürek i Wolfram Rieger; la de la setmana vinent la protagonitzaran els recitals de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz i Sarah Connolly i Malcolm Martineau i la tercera serà pels recitals de Kate Royal i Christoph Prégardien, tots dos novament amb Malcolm Martineau. Com sempre, seran apunts breus on repassarem els programes, recuperarem les cançons que ja haguem escoltat i us en proposaré una de nova.

El febrer, quan us presentava la programació del festival, us deia que si algú em preguntés: "Per què Schubert?" l'enviaria al recital d'Ilker Arcayürek i Wolfram Rieger com a resposta. El jove tenor presentarà una programa preciós, íntegrament dedicat al rei d'aquesta casa; els lieder són molt representatius, entre d'altres motius perquè la meitat són dels dos poetes que més va freqüentar, Goethe i Mayrhofer. N'hem escoltat uns quants, així que més val que faci via!
 
  • Lied eines Schiffers an die Dioskuren el vam escoltar a la primera de les dues entrades dedicades als amics de Schubert. El vaig triar perquè tenia relació amb dos dels més presents a la seva biografia: Johann Mayrhofer, l'autor del poema, i Johann Michael Vogl, el cèlebre baríton autodeclarat "primer admirador" del compositor. El vam escoltar interpretat per Fritz Wunderlich i Hubert Giesen.
  • També és de Mayrhofer el poema d'Abendstern, el sisè motiu (interpretat per Anthony Rolfe-Johnson i Graham Johnson) que us vaig donar per estimar Schubert.
  • El tercer lied de Mayrhofer és Nachtstück, que vam escoltar en la magnífica versió (retallada) de Fritz Wunderlich i Hubert Giesen.
  • De Goethe, el primer poeta en nombre de cançons en el catàleg de Schubert, hem escoltat tres lieder inclosos en el programa del recital d'Arcayürek. El primer és el fantàstic Rastlose Liebe, que vam escoltar amb Nicolai Gedda i Erik Werba.
  • Der Musensohn és un lied que, com us vaig dir quan en vaig parlar, és una celebració de la música i la vida; optimista, alegre i feliç com pocs. Novament vaig triar la versió de Fritz Wunderlich i Hubert Giesen, era una de les entrades dedicades al tenor.
  • El tercer i darrer lied amb poema de Goethe que recuperem és Wer nie sein Brot mit Tränen ass, una de les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, que vam escoltar interpretada per Simon Keenlyside i Julius Drake.
  • I anem per les tres darreres cançons. Der Jüngling an der Quelle és una deliciosa miniatura, una preciositat amb poema de Johann Gaundenz von Salis-Seewis que van interpretar-nos Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch
  • Una altra delícia, An den Mond, D. 193, una de les moltes llunes de Schubert, aquesta amb poema de Ludwig Hölty, que nosaltres vam escoltar en la versió d'Ian Bostridge i Julius Drake.
  • I per acabar aquest repàs, Der Einsame, serena, encantadora, fantàstica cançó. Ens la van portar Hermann Prey i Karl Engel, precisament en l'entrada de presentació de la SV17.
La il·lustració musical d'aquesta entrada serà Die Liebe hat gelogen (L'amor ha mentit), un dels dos (tristíssims) lieder que Schubert va escriure amb poemes d'August von Platen, el març o l'abril de 1822. És una cançó emocionalment intensa i alhora sòbria, amb un acompanyament de piano que ens recorda molt una marxa fúnebre i una lína vocal que es mou en un marge molt estret. Schubert va afegir al poema, de dues estrofes, la repetició de la primera, de manera que després del colpidor darrer vers, Du armes Herz, lass ab, (Deixa de bategar, cor meu), retornem a la serena tristesa del començament. Escoltarem Die Liebe hat gelogen en la versió de Florian Boesch i Malcolm Martineau.
 
Die Liebe hat gelogen
 
Die Liebe hat gelogen,
Die Sorge lastet schwer,
Betrogen, ach, betrogen
Hat alles mich umher!

Es fliessen heisse Tropfen
Die Wange stets herab,
Lass ab, mein Herz, zu klopfen,
Du armes Herz, lass ab.

L’amor ha mentit,
feixuga és la meva pena,
m’ha enganyat, ai, m’ha enganyat
tot el meu entorn!

Llàgrimes vives regalimen
sense parar per les meves galtes,
deixa de bategar, cor meu,
deixa de bategar!
  (traducció de Salvador Pila)