alt
Friendship - Agnes Martin
 

A tots els qui no passen Nadal a casa.

La setmana passada vaig compartir una nadala polonesa, d'origen popular, en la versió de Witold Lutosławski. La segona nadala d'enguany també és tradicional, però aquest cop ens quedem a casa: escoltarem el El cant dels ocells. El cert és que l'he triada i escric aquestes quatre ratlles pensant sobretot en els lectors de la versió anglesa, que segurament no hi estaran tan familiaritzats; als qui esteu llegint aquesta versió en català us proposo un exercici que ja he proposat alguna vegada quan parlàvem d'una cançó molt coneguda: intenteu escoltar-la com si fos nova.

El cant dels ocells és el que diu el seu nom: s'hi mencionen fins a trenta espècies d'aus, segons la versió del text, que canten per celebrar el naixement de Jesús. La peça està documentada des del segle XVII i sembla ser que es va distribuir, impresa, com a goigs a la Mare de Déu; això explicaria que sigui tan llarga (fins a quinze estrofes) i la seva pervivència. La seva difusió internacional la devem a Pau Casals, que la interpretava per tancar els seus concerts durant l'exili i la va convertir en un preciós símbol de pau i llibertat. La seva cèlebre interpretació a les Nacions Unides el dia que li van atorgar la Medalla de la Pau, va anar precedida d'aquestes paraules que reprodueixo aquí; era l'octubre de 1971 i Pau Casals era a punt de fer noranta-cinc anys.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, peace, peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

Avui us presento un arranjament recent de la cançó que trobo preciós, de Bernat Vivancos, que inclou només la primera estrofa i la que menciona el passerell i el tord. Els intèrprets són la soprano Nuria Rial i el conjunt de violoncel·listes de l'Orquestra Simfònica de Basilea. Recordeu: feu com si l'escoltéssiu per primer cop. Redescobriu-la!

 
El cant dels ocells
 

En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

Cantava el passarell:
Oh, que formós i que bell
és l'infant de Maria!
I diu alegre el tord:
Vençuda n'és la mort,
ja naix la vida mia.