Més de cent compositors. En concret, 104 compositors, dels quals n'hem escoltat 439 cançons. Reconec que quan revisava els números per a aquesta entrada d'aniversari, la xifra em va impressionar; si ara, en fred, hagués de dir el nom de cent compositors de cançó, dubto que me'n sortís. Si filem prim, però, trobarem que la majoria dels compositors han escrit cançons en un moment o un altre de la seva carrera, ni que sigui tan ocasionalment com Bruckner, per dir-ne un d'atipic. Així que, si tot va bé, hauríem de continuar rebent nous compositors durant molt de temps.
La resta de xifres també tenen molt de simbòlic. Hem assolit els 200 poetes, tot i que els poetes generalment no els triem els oients, sinó els compositors. Tècnicament, hem arribat també a aquesta xifra pel que fa als intèrprets: 197 cantants i 194 acompanyants; amb tanta varietat, espero que hi trobareu també els vostres preferits.
I tot això en vuit anys. En són molts? En són pocs? No he trobat cap estadística per confirmar-ho, però diria que, per a un blog, és una vida molt llarga i cal celebrar-ho. El primer que haig de fer, benvolguts lectors, és donar-vos les gràcies, perquè si vosaltres no fóssiu a l'altra banda no tindria cap sentit que jo fos aquí. I vull donar les gràcies també als intèrprets, que no han posat mai cap inconvenient a què compartís la seva música; sense vosaltres, això tampoc no tindria sentit.
Vaig arribar a la blogosfera el febrer de 2012, disposada a parlar d'un tema tan minoritari com era el lied. M'hi van empènyer, perquè això implicava també parlar sobre mi i no m'agradava la idea; em deien que no parlaria de mi sinó de música, però prou que ho faig, encara que no sempre ho sembli. M'hi van empènyer i encara sort que ho van fer, perquè Liederabend només m'ha portat coses bones. He aprés molt sobre molts temes; he conegut gent fantàstica, amb la qual hem compartit converses d'aquelles que només s'entenen entre aficionats; he conegut cantants i pianistes a qui admiro; faig una feina que m'encanta. I sí, mantenir aquest web també és una feinada, però la faig contenta.
Un dels músics que he tingut la sort de conèixer en aquest temps, ni que fos breument, és el pianista Dalton Baldwin, que ens va deixar el passat mes de desembre. Avui, com a petit homenatge, tindrem la seva música; l'escoltarem a Nixe Binsefuss [Ondina “Peus de jonc”], el 45è dels Mörike-Lieder d'Hugo Wolf; la veu és la d'Elly Ameling. Gràcies per tant, Mr. Baldwin.
I la setmana vinent començarem el novè any de Liederabend...
Des Wassermanns sein Töchterlein
Tanzt auf dem Eis im Vollmondschein,
Sie singt und lachet sonder Scheu
Wohl an des Fischers Haus vorbei.
»Ich bin die Jungfer Binsefuß,
Und meine Fisch' wohl hüten muß,
Meine Fisch' die sind im Kasten,
Sie haben kalte Fasten;
Von Böhmerglas mein Kasten ist,
Da zähl' ich sie zu jeder Frist.
Gelt, Fischermatz? gelt, alter Tropf,
Dir will der Winter nicht in Kopf?
Komm mir mit deinen Netzen!
Die will ich schön zerfetzen!
Dein Mägdlein zwar ist fromm und gut,
Ihr Schatz ein braves Jägerblut.
Drum häng' ich ihr, zum Hochzeitsstrauß,
Ein schilfen Kränzlein vor das Haus,
Und einen Hecht, von Silber schwer,
Er stammt von König Artus her,
Ein Zwergen-Goldschmids-Meisterstück,
Wer's hat, dem bringt es eitel Glück:
Er läßt sich schuppen Jahr für Jahr,
Da sind's fünfhundert Gröschlein baar.
Ade, mein Kind! Ade für heut!
Der Morgenhahn im Dorfe schreit.«
La filleta de l’esperit de les aigües
dansa damunt el gel a la llum de la lluna,
ella canta i riu desimboltament
per davant de la casa del pescador.
“Sóc la donzella `Peus de jonc',
i haig de custodiar els meus peixos,
els meus peixos que estan en una arca
on passen gana i fred;
la meva arca és de cristall de Bohèmia,
i a cada moment els puc comptar.
Oi, pescador babau? Oi, vell talòs,
no et pots ficar al cap que som a l’hivern?
No em vinguis amb les teves xarxes!
Prou te les esquinçaré!
Però la teva noieta és certament pietosa i bona
i el seu enamorat un ardit caçador.
Per això, penjaré per a ella, com garlanda de noces,
una corona de joncs davant la casa
i un feixuc esturió d’argent
que prové del rei Artur,
l’obra mestra d’un ferrer nan,
que porta sort a qui el posseeix,
cada any es deixa escatar
i això representa cinc-centes monedes.
Adéu criatura, adéu per avui!
Al poble ja hi canta el gall.”
(traducció de Salvador Pila)
[Editat el 6/2] Un últim detall: la setmana vinent no publicaré dimecres sinó dijous; cap a les 13 h, amb la programació de la Schubertíada 2020. Pagarà la pena esperar!
Articles relacionats
Celebrem un aniversari?
Aques...
173-62-103-100-95
Benvolgu...280-78-145-137-130
Avui te...