Durant el primer terç del segle XX la vida musical a Barcelona va ser intensa; el 1908 s'inaugurava el Palau de la Música Catalana i les seves temporades s'afegien a les del Gran Teatre del Liceu. Aquell mateix any Richard Strauss hi dirigia l'Orquestra Filharmònica de Berlín, el 1920 feia la seva primera actuació l'orquestra Pau Casals, el 1925 s'hi celebrava el Festival Schoenberg ...
En la límpida cabeza de Casandra,
cuyos gritos rompen el silencio,
Pierrot, con aire cínico, está clavando
con ternura un trepanador.
Aquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?
No sé si us hi heu trobat, però quan obres un blog, busques informació per situar-te i llegeixes els consells que els blogaires més experimentats comparteixen a la xarxa, un dels més repetits és fer llistes: "els deu millors....", "cinc idees per a...", "vint coses que...", etc. És cert que les llistes funcionen bé en general però, en el cas de Liederabend, no acabava de veure-ho clar. Els cinc millors cantants de lied? (quina mandra!) Les deu millors cançons? (si us plau, no m'ho feu això!) ...
La revista musical Gramophone, dedicada a la música clàssica, premia cada any els millors enregistraments de la temporada; a finals d'agost es van fer públics els tres finalistes a cadascuna de les quinze categories. Pel que va a la categoria "Solo vocal", els tres candidats (als enllaços trobareu les crítiques que van fer al seu moment a la revista) són: