
Avui dijous comença la Schubertíada a Vilabertran i he pensat que podríem dedicar l'entrada a parlar dels amics de Schubert perquè a ells els devem aquest mot, schubertíada, que avui continuem utilitzant. Si alguna cosa defineix la personalitat de Schubert és la seva capacitat de fer amics; el primer cercle (Spaun, Senn, Mayrhofer, Schober,..), que l'anomenen el nostre Minnesänger (trobador); Johann Michale Vogl, el célebre baríton, trenta anys més gran que ell; el jove Moritz von Schwind, deu anys menor (l'autor de la il·lustració de l'entrada) i molts d'altres que el van acompanyar al llarg de la seva vida.
Carl Loewe va ser conegut a Viena com el "Schubert de l'Alemanya del Nord". Havia nascut dos mesos abans que Schubert i, casualitats de la vida, fou també el dotzè fill d'un mestre. Ben aviat va destacar per les seves aptituds musicals i el Loewe adolescent va començar una carrera com a compositor que va durar més de cinquanta anys; en la cronologia liederística, de les primeres cançons de Schubert a les cançons de Brahms a la seva trentena.
Fa uns dies vaig acabar de llegir la novel·la "Una mezcla de flaquezas" (A Mixture of Frailties), de Robertson Davies. Un dels personatges principals, la Monica Gall, és una estudiant de cant; durant un dels seus primers recitals i abans de fer els bisos, recorda el que li han ensenyat els seus mestres
Les miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).
Enguany es commemoren els 50 anys de la mort d'Eduard Toldrà. Violinista, fundador del Quartet Renaixament, de l'Orquestra d'Estudis Sinfònics i de l'Orquestra Municipal de Barcelona (l'actual OBC), pedagog i compositor, la seva figura mereix ser recordada i en ocasió d'aquest aniversari s'han celebrat diversos concerts al mes de juny amb música de Toldrà com a protagonista.