Cançó de la setmana: The singer (P. Warlock) - C. Maltman, J. Drake

 

Philip Heseltine (1894-1930) va dedicar la seva breu vida a la música. Va ser editor d'una revista musical, promotor de concerts, crític musical, expert en la música anglesa del segle XVI i editor de més de cinc-centes cançons amb llaüt d'aquest període. A més, Philip Heseltine va ser Peter Warlock, compositor; de fet, qui és conegut pels aficionats és Peter Warlock, un dels compositors de cançons en llengua anglesa més ben valorats.

 

Per a l'entrada d'avui no he triat una cançó, he triat un poema. De vegades, quan escolto una cançó em criden tant l'atenció les paraules que busco si n'hi ha més versions per veure com les han interpretat els diferents compositors. Això em va passar amb Loveliest of trees (L'arbre més encisador), que vaig conéixer en la versió de George Butterworth.

El poema, publicat el 1896 per Alfred Edward Housman, parla de la necessitat d'aprofitar totes les ocasions per gaudir de la bellesa, perquè la vida és massa curta per contemplar-ne tanta com hi ha al món.

 

Una altra entrada extraordinària, avui per sumar-nos a la iniciativa aPARAULA’m, que ens proposa que apadrinem un mot per celebrar l’Any de la paraula viva i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La proposta ens demana concretament que el 9 de maig publiquem un escrit als nostres blogs parlant de la nostra paraula apadrinada.

A Liederabend ens agraden les paraules molt i molt, no hi podíem faltar. Apadrinem la paraula: embadalir

 

Entrada extraordinària per celebrar que Liederabend ha rebut el premi Liebster Blog, que és aquest premi que circula per la xarxa de blog en blog i que: "...està pensat per estimular i promocionar els llocs d’Internet que no superin els 200 seguidors però per la seva essència i contingut val la pena donar-los a conèixer a un ampli sector de la xarxa"

 

Amb aquestes paraules, Im wunderschönen Monat Mai (En el magnífic mes de maig) comença el cicle de cançons més conegut de Schumann i un dels més cantats en els recitals, Dichterliebe (Amors de poeta).

És també un dels pocs cicles de Schumann que explica una història, la d'algú que s'enamora d'una noia que es casa amb algú altre; la mateixa història que trobem a Die schöne Müllerin (La bella molinera), de Schubert. En tots dos casos compartim primer la il·lusió del noi i després el seu desencís i el seu dolor però els camins paral·lels acaben aquí; mentre el protagonista de Die schöne Müllerin acaba adormint-se al rierol, el de Dichterliebe supera la pèrdua i el que acaba al riu són el seu amor i el seu penar.