Si us dic que el poema del lied d'aquesta setmana el va escriure un monjo cistercenc potser pensareu que es tracta d'un poema de caràcter religiós o contemplatiu, però en realitat es tracta d'un poema amorós i terrenal. Sembla que el nostre monjo, Cristóbal de Castillejo, es va lliurar al que antigament es deia "una vida dissoluta" (aquesta expressió sempre em fa pensar en Don Giovanni) [...]
Francis Poulenc va compondre el cicle Fiançailles pour rire tot just després del començament de la Segona Guerra Mundial, i ho va fer perquè hi havia guerra. Ell mateix ho explicava així: "Sense la guerra no hauria escrit mai aquest cicle, sens dubte. M'apresso a explicar-me per fer-me perdonar el que, a primera vista, aquesta expressió tingui de paradoxal. He compost Fiançailles pour rire per pensar en Louise de Vilmorin, tancada en el seu castell d'Hongria per Déu sap quant de temps. Aquesta és [...]
Agathe Backer va néixer el 1847 a Holmestrand, una petita localitat al fiord d'Oslo. Va rebre una acurada formació musical, com corresponia a la filla d'una família benestant i culta; quan, amb els anys, va ser evident que els seus dots li permetrien fer una carrera professional, els seus pares ho van acceptar i van permetre que viatgés a Berlín per estudiar piano i composició; hi va ser entre 1865 i 1867. En tornar, va debutar amb vint-i-un anys a Christiania (com es deia llavors Oslo), estrenant a Noruega [...]
Diu una saga nòrdica que abans que se signés el 1208 a Kvitsøy (a l'oest de Noruega) el tractat entre els reis Inge Bårdsson i Philipp Simonsson que acabava amb la guerra civil que sostenien de feia anys, el déu Odin es va aparèixer a un ferrer. Diu també que el mateix ferrer li va explicar a Philipp i el rei a algú altre, i així es va anar transmetent el fet de generació en generació.
Fa uns quants anys us vaig parlar per primera vegada d'Eleonore van der Straaten. Bé, que us en vaig parlar és un dir, perquè el que més cridava l'atenció d'aquesta autora era, precisament, la manca d'informació sobre ella. Ni tan sols estava segura si les poques dades que havia aplegat es corresponien realment amb la nostra Eleonore, perquè circulaven dues dates de naixement diferents i diversos cognoms semblants però no ben bé iguals.