Benvinguts!

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?

Subscriu-t'hi!

Whitman, Walt

Llàgrimes

Cançó de la setmana: Tears(C.W. Stanford) - R. Williams, A. West

La setmana passada mencionava uns quants discos publicats recentment, caracteritzats tots ells per presentar repertori inèdit o gairebé. Entre ells, un amb cançons de Charles Villiers Stanford, de les quals n'escoltarem una aquesta setmana.

Songs of Faith, op. 97 és una de les obres gairebé inèdites; hi ha almenys un enregistrament de quatre de les cançons, però aquest amb Roderick Williams i Andrew West és el primer que se'n [...]
Aparició

Cancó de la setmana: The night in silence under many a star (G. Crumb) - J. DeGaetani, G. Kalish

Walt Whitman és un dels poetes fonamentals de la literatura americana. Aquest any es compleix el bicentenari del seu naixement i això ens dona una excusa per escoltar una tercera cançó amb un poema seu, després d'escoltar-ne O you whom I often and silently come, de Ned Rorem, i To what you said, de Leonard Bernstein.
C de contemporani

Cançó de la setmana: To what you said (L. Bernstein) - T. Hampson, C. Rutenberg

L'A va ser d'amor, no podia ser d'una altra manera, quantes cançons a Liederabend no parlen d'amor? La B va ser, també inevitablement, per als barítons (i la baritonofília). La C és de contemporani responent a una pregunta que em fan sovint: encara se n'escriuen, de cançons? I la resposta és: i tant! Després ve el matís: no amb la mateixa freqüència que al segle XIX, no cal dir-ho, però se'n fan. Avui n'escoltarem una de preciosa, una cançó d'amor cantada per un baríton. Hi ha coses que no canvien per més anys que passin.
El subtil foc elèctric

Cançó de la setmana: O you whom I often and silently come (N. Rorem) - D. Cramm, E. Istomin

Hi ha cançons que són amor a primera vista. És escoltar-les i córrer a mirar d'esbrinar-hi el què, qui, quan i perquè. Però, sobretot, és córrer a escoltar-la un cop i un altre. La brevíssima cançó d'aquesta setmana és un amor a primera vista; estrictament parlant, la segona, perquè mentre l'escoltava i pensava que tenia alguna cosa d'especial ja s'havia acabat (hi ha cançons curtes, molt curtes i després hi ha les de Ned Rorem) i hi vaig haver de tornar així que per dir-ho bé va ser un amor a segona audició.[...]