The past and the future

 

Autorretrat - D. Fischer-Dieskau

 

A la partitura de Songs and Proverbs of William Blake (Cançons i proverbis de William Blake), Benjamin Britten hi va escriure la següent dedicatòria: "Per a Dieter: el passat i el futur". Era l'any 1965 i Dietrich Fischer-Dieskau portava vora vint anys de carrera; si feu comptes veureu que havia debutat amb vint-i-pocs anys, acabat de tornar de la guerra, i els enregistraments que tenim d'aquella primera època ja ens mostren un cantant que frega la perfecció, amb una maduresa i una sensibilitat sorprenents en algú tan jove, una mena de miracle vocal. Britten no es va equivocar: després d'aquell 1965 Fischer-Dieskau encara va cantar durant trenta anys més. Estem parlant d'un cantant amb una carrera de prop de cinquanta anys, i a més d'un musicòleg, escriptor, mestre de cantants, pintor, i de ben segur que em deixo alguna cosa. La gran quantitat d'apunts dedicats a Fischer-Dieskau a la blogosfera des de la seva mort, demà farà dues setmanes, ens dóna idea del respecte i l'estimació que els aficionats a la lírica sentim per ell; crec que no exagero si dic que per a molts de nosaltres ha marxat algú que, d'alguna manera, formava part de les nostres vides, si més no de la nostra vivència musical.

Però tornem a l'any 1965. Britten ja havia compost altres obres que havia estrenat el seu amic Dieter, la més coneguda War Requiem (Rèquiem de guerra), de l'estrena de la qual s'està commemorant ara el cinquantenari. Pel seu nou cicle va triar catorze textos de William Blake (1757-1827), un poeta que ja havia triat anys enrera per a algunes cançons i que reflecteix a la seva obra el seu rebuig a l'esclavitut, els abusos de poder de la classe dominant o la hipocresia de la moral sexual de l'època. Els catorze textos s'alternen en proverbis i cançons, cada proverbi fent de pròleg de la cançó que el segueix; les cançons que en resulten són intenses i fosques i també presenten, no ens enganyem, una certa dificultat en primera audició pels oients no avesats a la música de Britten.

Penso que val la pena fer l'esforç, no tenim tantes ocasions d'escoltar cançons escrites per a un cantant en concret en la seva "versió original"; sis mesos després d'estrenar-se a Aldebourgh el 24 de juny de 1965 es fa fer l'enregistrament de Songs and Proverbs of William Blake del qual sentirem avui un fragment, amb Britten mateix acompanyant Fischer-Dieskau, tot un luxe. Es tracta del Proverbi no. 2 i la cançó The Chimney-Sweeper (L'escura-xemeneies). El protagonista podría ser una de tantes criatures de sis o set anys, prou menudes com per ficar-se a les xemeneies, sovint òrfenes i venudes per fer aquesta perillosa feina, només que en aquest cas la criatura té pares i són a l'esglèsia, satisfets i pregant.

Proverb II & The Chimney-Sweeper