Franz Liszt va publicar els Tre sonetti di Petrarca el 1846, primer la versió per a piano sol i uns mesos més tard les cançons. Es creu que primer va compondre les cançons, encara que es publiquessin més tard; es creu també que les havia compost uns anys abans de la seva publicació, durant la seva relació amb la comtessa Marie d'Agoult, que devia ser un dels escàndols de l'època a París. El 1835, la comtessa, de trenta-dos anys, casada i amb dos fills, va deixar el seu marit per anar-se a viure amb el pianista, vuit anys més jove que ella, amb qui tenia una relació des d'en feia dos. Entre 1835 i 1839 la parella va viure a Suïssa [...]
De consonants i vocals
Benvolguts, al final d'aquesta entrada escoltarem com sempre una veu, però abans farem un exercici nou: mirar-nos una veu. Ens la mirarem i remirarem, amb la intenció de treure alguna conclusió sobre vocals i consonants. Som-hi?
Més sobre la mala memòria
Fa unes setmanes parlàvem de la mala memòria auditiva, de com anem perdent la capacitat d'evocar sons quan només els hem sentit un cop, per molt que ens hagin impactat. Llavors vaig deixar una cosa per comentar-la més endavant per por que l'entrada quedés massa llarga, i aquesta setmana que la recupero el que em fa por és que l'entrada sembli escrita pel Capità Obvi. Però bé, som-hi, i si us canseu de llegir no marxeu sense escoltar la cançó perquè paga molt la pena.Al final d'aquella entrada sobre la memòria ens preguntàvem si quan escoltem l'enregistrament d'un recital al qual havíem assistit recuperàvem també les nostres sensacions d'aquell dia. [...]
