Uns cants que despleguen les ales, com un ocell; unes ales que ens acullen i una veu que ens transporta al paradís. Un poeta, Heinrich Heine, que ens suggereix tot d'imatges idíl·liques i un compositor, Felix Mendelssohn, que hi posa música.
Moltes cançons per a veu i piano són arranjades per a veu i orquestra; algunes, per a veu i quartet de corda. De vegades s'arrangen per a piano sol, o la veu és substituïda per un violí o un violoncel; això normalment implica que la melodia és especialment atractiva. El que trobem poques vegades són versions per a trombó, clarinet, saxòfon, harmònica de vidre, orgue, mandolina, guitarra, marimba, flauta, flauta i arpa, violoncel i arpa, conjunt d'arpes, orquestra de cordes... Aquest desplegament instrumental ens fa pensar en una cançó amb una clara tendència a l'ensucrat, una sospita que es confirma quan la peça es troba en discos de música relaxant, prenatal, per a nadons o per a casaments. I l'acabes trobant guarnida amb sons de mar, pluja o merles (de primer em vaig pensar que les que corren per casa s'havien afegit a la música, però no, eren a l'enregistrament).
Us asseguro que no m'he inventat cap de les versions. Només volia fer-me una idea dels arranjaments que s'havien fet de la cançó, però vaig quedar tan sorpresa de la varietat que vaig resseguir tota la llista fins al final, per acabar confirmant que no soc jo, és Mendelssohn. Jo no soc gaire de dolços, però Mendelssohn ho va deixar tot, literalment, a punt de caramel. Aquesta temporada us parlava de cançons que em fan mandra perquè m'embafen amb facilitat, i Auf Fügeln des Gesanges és la cançó més coneguda del grupet de cançons que tenia al cap mentre escrivia l'article.
Trobem el poema al Lyrisches Intermezzo, el novè d'una col·lecció que Heine va escriure entre 1822 i 1823. Té cinc estrofes, que Mendelssohn, en el seu lied compost el 1834, va convertir en tres estrofes musicals. La primera (estrofes 1 i 2 del poema) i la segona (estrofes 3 i 4) són idèntiques, fins aquí el lied és estròfic pur, i les separa un interludi que sembla una conclusió, una sensació que reforça el fet que els dos últims versos es repeteixin; si escoltem només la primera estrofa musical, podem pensar que és una cançó completa (una cosa similar passa amb Mondnacht). Però la cançó "torna a començar" després de la primera estrofa, i fins i tot després de la segona, perquè als dos primers versos de la tercera estrofa la línia vocal és pràcticament idèntica als dos primers de les altres dues; als dos últims es modifica lleugerament, per preparar la conclusió; en aquest cas, es repeteix només l'últim vers i, després d'un parell de compasos, les últimes paraules, "seligen Traum". El piano acompanya des del començament fins al final amb arpegis, i arrodoneix la percepció que tenim d'una cançó estròfica, encara que no ho sigui del tot; la solució de Mendelssohn per resoldre l'inconvenient que podia ser que el poema tingui cinc estrofes i no sis és molt encertada.
Els poemes de Dichterliebe també estan extrets del Lyrische Intermezzo; trobem Auf Flügeln des Gesanges dos poemes després d'Ich will meine Seele tauchen i dos abans d'Im Rhein, im heiligen Strome. Aquest veïnatge ens fa ser més conscients, pel contrast, de la riquesa d'idees musicals de les cançons de Schumann. Fins i tot Die Lotosblume, el desè poema de la col·lecció, que el compositor va incloure a Myrthen (també el 1840) i té una atmosfera similar a la de Mendelssohn, té més força. Al lied de Mendelssohn se li retreu de vegades que sigui tan bonic com pla, i els dies que m'embafa quan l'escolto penso una cosa similar; mirant-t'ho fredament penso, però, que el compositor va fer exactament la cançó que volia fer. D'inventiva i de recursos no li faltaven, com sabem per tantes obres seves; tanmateix, componia els lieder seguint els postulats de l'escola de Berlín, encapçalada per Reichardt i Zelter, que havia estat el seu professor. Les seves cançons eren, per tant, exquisides peces de saló, però no eren, volgudament, obres que aprofundissin en els poemes ni anessin més enllà de la correcció que es podia esperar en una reunió social a mitjan segle XIX. La disbauxa de Hexenlied, composta set anys abans, ens l'hem de prendre com una excepció.
Abans de presentar-vos els intèrprets, torno un moment al poema. Les imatges del Ganges, la flor de lotus o la palmera ens remeten a l'orientalisme. I alguns de vosaltres recordareu que uns vaig parlar d'una enganxada entre Heine i August von Platen per causa d'una mofa sobre aquest estil que va publicar el primer i va ofendre el segon. Doncs sí, Heine també va fer la seva contribució a l'orientalisme, ja veieu com era d'absurda aquella brega que va acabar tan malament per a tots dos...
I, ara sí, us deixo amb una interpretació de Auf Flügeln des Gesanges elegant i mesurada, gens ensucrada a parer meu; és la de Wolfgang Holzmair, acompanyat per Anna Wagner. Que gaudiu del viatge al paradís!
Auf Flügeln des Gesanges,
Herzliebchen, trag ich dich fort,
Fort nach den Fluren des Ganges,
Dort weiß ich den schönsten Ort.
Dort liegt ein rotblühender Garten
Im stillen Mondenschein;
Die Lotosbumen erwarten
Ihr trautes Schwesterlein.
Die Veilchen kichern und kosen,
Und schaun nach den Sternen empor;
Heimlich erzählen die Rosen
Sich duftende Märchen ins Ohr.
Es hüpfen herbei und lauschen
Die frommen, klugen Gazelln;
Und in der Ferne rauschen
Des heiligen Stromes Welln.
Dort wollen wir niedersinken
Unter dem Palmenbaum,
Und Liebe und Ruhe trinken,
Und träumen seligen Traum.
Vull transportar-te, ma vida,
damunt l'ala de mos cants.
En les riberes del Ganges
sé un lloc, hermós sens igual.
Allà, al pàl·lid clar de lluna,
floreix un jardí embaumat;
les flors del lotus esperen
la seva germana gran.
Garlen rient les nadales
fent l'ullet als estels blaus
i a cau d'orella les roses
canten secrets perfumats.
Saltant, les gaseles tímides
s'acosten per escoltar;
al lluny ressonen, solemnes,
les aigües del riu sagrat.
Allà ens jaurem i l'ombra
de les palmeres gegants
nos inundarà de somnis
de beatitud celestial.
(traducció d'Apel·les Mestres)
Articles relacionats
Allà, tot és ordre i bellesa
Ordre. Per...Viatge a terres desconegudes
Per més...Una marina
Famíli...