D de Dichterliebe

The hand book of mediaeval alphabets and devices - Henry Shaw

The hand book of mediaeval alphabets and devices - H. Shaw

Darrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més...

Sí, m'agrada amb deliri Dichterliebe, tinc passió per Winterreise, els Kerner-Lieder són imprescindibles, em vaig enamorar fa una pila d'anys d'A Shropshire Lad, potser La bella molinera no és el primer nom que em ve al cap però quan començo a escoltar-lo no puc deixar-lo... Ai, els meus cicles! Per cert, us heu aturat mai a pensar què és un cicle?

- Sí, és clar. Un cicle és un conjunt de cançons que parteixen d'una mateixa font literària, comparteixen una estructura musical i s'interpreten com una unitat. Dichterliebe o An die ferne Geliebte en són exemples perfectes.

- Apa, t'ho tenies ben preparat! Segons això, els Mörike-Lieder no formen un cicle, perquè no s'interpreten com una unitat. Correcte?

- A veure qui és el valent que canta tots cinquanta-tres lieder en un recital! Diria que anem massa lluny si ho considerem un cicle, i segurament no era aquesta la intenció de Wolf.

- Llavors, podríem afegir com a condició perquè sigui un cicle que el compositor ho vulgui així?

- No sempre. Brahms va compondre les cançons de Die schöne Magelone al llarg de vuit anys, desordenades, i les va publicar també desordenades en quaderns diferents. I bé que ho considerem un cicle.

- És clar, hem quedat que si s'interpreta com una unitat, és un cicle.

- Si, però aquesta idea és relativament moderna. Les primeres interpretacions completes dels cicles que hem esmentat són bastant posteriors a la seva composició i no es van generalitzar fins al segle XX.

- D'acord, però, un cop ja al segle XX, els cicles, que són cicles perquè el compositor els ha concebut com a cicles, sempre s'interpreten complets, oi?

- M'agradaria poder-te dir que si, excepte quan alguna cançó es canta com a propina (ja sabem que hi ha barra lliure per a les propines), però ara pensava que de les cinc cançons que formen el Combat del somni, sovint se'n canten només tres.

- M'estic començant a atabalar.

- Si, jo també.

- Provem-ho d'una altra manera. Sabem almenys què no és un cicle?

- Això és més fàcil. Quan un compositor aplega unes quantes cançons per publicar-les (i vendre-les) juntes, llavors diem que és una col·lecció, o un recull, però no és un cicle. Diguem que estan unides per un número d'opus però ningú no espera que vagin sempre juntes.

- Doncs no és estrany que s'interpretin les quatre cançons de l'opus 27 d'Strauss en un recital.

- Ja, tens raó, ja...

- I aquesta col·lecció podria ser un conjunt de cançons que parteixen d'una mateixa font literària, que...

- D'això... canviem de tema?

Què, no era tan fàcil, oi? Suggereixo que tornem al començament, al meu estimat Dichterliebe, a Schumann i Heine. Com que us vaig prometre que aquest cicle l'escoltaríem ordenat (l'únic, de moment!), avui és el torn del quart lied, Wenn ich in deine Augen seh'. Després de l'eufória de Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne, arriba una cançó contemplativa, tranquil·la... i desconcertant.

Posem-nos en situació. El poeta està amb l'estimada, la mira als ulls, la besa als llavis, descansa sobre el seu pit, ella li diu que l'estima... i ell esclata a plorar amargament?! Què ens hem perdut? Aquest "Ich liebe dich" té una barreja de tristesa i dolçor torbadora. Qui les hi posa, la tristesa i la dolçor? L'estimada, quan li ho diu? El poeta, quan ho repeteix? I per què plora amargament, el poeta? Ens semblaria comprensible que plorés d'emoció, de felicitat, d'alleujament, però l'adverbi amargament no ens encaixa amb cap d'aquestes opcions. Veiem algunes teories que expliquen el que està passant: a) el poeta no ha viscut mai el que diu, s'ho està imaginant; b) el poeta s'adona que l'estimada menteix quan diu que l'estima; c) l'estimada diu la veritat, però el poeta anticipa que aquest amor no anirà enlloc. I podríem trobar-hi més explicacions, depenent del context i la interpretació (ja us deureu imaginar que amb l'excusa de preparar aquesta entrada n'he escoltat unes quantes). Què us suggereix la interpretació de Christopher Maltman i Graham Johnson?

Escolteu Dichterliebe, escolteu-lo un cop i un altre...

Wenn ich in deine Augen seh'

Wenn ich in deine Augen seh’,
So schwindet all’ mein Leid und Weh’;
Doch wenn ich küsse deinen Mund,
So werd’ ich ganz und gar gesund.

Wenn ich mich lehn’ an deine Brust,
Kommt’s über mich wie Himmelslust;
Doch wenn du sprichst: ich liebe dich!
So muss ich weinen bitterlich.

Quan miro els teus ulls, m'aimia,
oblido tots els meus mals;
quan poso un bes en ta boca,
del tot em sento curat.

Quan sobre ton pit descanso,
m'omplena un goig celestial;
més ¡ai!, quan me dius: ¡t'estimo!
de sobte esclato a plorar.

(traducció d'Apel·les Mestres)

D de Dichterliebe

Sèries