The hand book of mediaeval alphabets and devices - H. Shaw

 

Darrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més...

Sí, m'agrada amb deliri Dichterliebe, tinc passió per Winterreise, els Kerner-Lieder són imprescindibles, em vaig enamorar fa una pila d'anys d'A Shropshire Lad, potser La bella molinera no és el primer nom que em ve al cap però quan començo a escoltar-lo no puc deixar-lo... Ai, els meus cicles! Per cert, us heu aturat mai a pensar què és un cicle?

Què, no era tan fàcil, oi? Suggereixo que tornem al començament, al meu estimat Dichterliebe, a Schumann i Heine. Com que us vaig prometre que aquest cicle l'escoltaríem ordenat (l'únic, de moment!), avui és el torn del quart lied, Wenn ich in deine Augen seh'. Després de l'eufória de Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne, arriba una cançó contemplativa, tranquil·la... i desconcertant.

Posem-nos en situació. El poeta està amb l'estimada, la mira als ulls, la besa als llavis, descansa sobre el seu pit, ella li diu que l'estima... i ell esclata a plorar amargament?! Què ens hem perdut? Aquest "Ich liebe dich" té una barreja de tristesa i dolçor torbadora. Qui les hi posa, la tristesa i la dolçor? L'estimada, quan li ho diu? El poeta, quan ho repeteix? I per què plora amargament, el poeta? Ens semblaria comprensible que plorés d'emoció, de felicitat, d'alleujament, però l'adverbi amargament no ens encaixa amb cap d'aquestes opcions. Veiem algunes teories que expliquen el que està passant: a) el poeta no ha viscut mai el que diu, s'ho està imaginant; b) el poeta s'adona que l'estimada menteix quan diu que l'estima; c) l'estimada diu la veritat, però el poeta anticipa que aquest amor no anirà enlloc. I podríem trobar-hi més explicacions, depenent del context i la interpretació (ja us deureu imaginar que amb l'excusa de preparar aquesta entrada n'he escoltat unes quantes). Què us suggereix la interpretació de Christopher Maltman i Graham Johnson?

Escolteu Dichterliebe, escolteu-lo un cop i un altre...