Benvolguts, faig vacances! Així que aquesta setmana i la vinent us escriuré només quatre ratlles i la W serà la lletra més curta de l'abecedari de Liederabend (ben mirat, també és la més curta del diccionari, només té una plana). Canviar de paraula no era una opció i tampoc no ho era publicar-la en una altra data. No, quedar-me sense vacances, tampoc.

 

El 19 de gener del 2006, la nau espacial New Horizons va començar el seu viatge interplanetari. Unes hores després va sobrepassar la Lluna, tres mesos després va deixar enrere Mart i el febrer de 2007 arribava a Júpiter, el primer punt d'observació important: hi va fer proves, hi va recollir dades i va aprofitar la gravetat del planeta per impulsar-se i posar rumb cap a Plutó, el seu objecte d'estudi principal, a on va arribar el juliol de 2015 després d'ultrapassar les òrbites de Saturn, Urani i Neptú. La New Horizons és ara a 41,5 UA [...]

 

"El cicle amb poemes d'Eichendorff és el més romàntic que he escrit i hi ha molt de tu en ell". Robert Schumann escrivia això a la seva promesa Clara Wieck en una carta el maig de 1840, tot just després de compondre en vint dies el que es publicaria com a Liederkreis, op. 39 (literalment, "Cercle de cançons"). No feia gaire que havia començat a compondre lieder i encara li quedava molt per fer aquell 1840, però avui dia, aquest cicle continua considerant-se el més romàntic de Schumann i, si m'apureu, el referent quan es parla de cicle romàntic.

 

Dissabte passat es complia el centenari del naixement de Leonard Bernstein. A les xarxes tots ens movem en el nostre microcosmos i el meu està poblat per aficionats a la música, revistes, músics i programadors que aquell dia van celebrar l'aniversari del gran músic amb obres seves, imatges, anècdotes, un munt d'articles interessants, molta alegria i molt d'afecte. Era com si tothom estigués sota la influència de la seva energia encomanadissa.

 

Tercera i última entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran; amb els recitals d'Anna Lucia Richter i Gerold Huber, Andrè Schuen i Daniel Heide i Christoph Prégardien i Julius Drake completem el repàs de la sèrie d'onze que vam començar fa dues setmanes.

 

Segona entrada dedicada als recitals de la Schubertíada Vilabertran que, recordeu, comença demà passat. La setmana passada vam repassar-ne els tres primers, l'últim dels quals era el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el 21 d'agost; aquesta setmana en repassarem quatre més, començant pel de l'endemà.

 

Ja som en ple agost i arriben les entrades dedicades als recitals de la Schubertíada Vilabertran, que aquest any són ni més ni menys que onze. Com fem habitualment, recuperarem les cançons programades en aquests concerts que ja hem escoltat a Liederabend, amb l'objectiu que us serveixin per preparar-vos els recitals a aquells que hi aneu. Si no és el cas, espero que almenys us vindrà de gust repassar-ne alguna; per a tots, tindrem també, com sempre, una cançó nova cada setmana.

 

El lied parla de la vida. No és que ho digui jo, és que si llegim entrevistes a intèrprets trobarem que aquesta afirmació és constant. Per això el lied sempre és actual i per això la lletra V de l'abecedari de Liederabend és per a vida.

El lied parla de la vida perquè la poesia en parla, naturalment. Les paraules que feien servir els poetes fa quatre-cents anys són diferents de les que feien servir en fa cent o les que fan servir avui dia, però els seus interessos eren fonamentalment els mateixos a totes [...]