Robert Schumann era un senyor de trenta anys quan va començar a compondre lieder sense aturador, obra mestra rere obra mestra; avui que els descomptes per a joves són per a menors de trenta-cinc, pot semblar que era un noi, però no, era un senyor. Ara bé, tots tenim un passat, també Schumann, i avui escoltarem un dels seus primers lieder, escrits, ara sí, quan era un noi de disset o divuit anys; no és una obra mestra, però tampoc cal.

Walt Whitman és un dels poetes fonamentals de la literatura americana. Aquest any es compleix el bicentenari del seu naixement i això ens dona una excusa per escoltar una tercera cançó amb un poema seu, després d'escoltar-ne O you whom I often and silently come, de Ned Rorem, i To what you said, de Leonard Bernstein.

Johannes Brahms era un apassionat de la cançó tradicional i va arranjar-ne un munt, tant per a cor (a cappella o amb piano) com per a veu i piano. Avui n'escoltarem una que existeix en tres versions: les dues primeres, compostes entorn 1864, són per a cor mixt i cor femení, en tots dos casos a cappella (catalogades com a WoO. 34/8 i WoO. 36/1 respectivament); la tercera és la que escoltarem avui, composta per a veu i piano a partir de les anteriors uns trenta anys després: In stiller Nacht, WoO. 33/42 [En la nit silenciosa]. És un dels Volkslieder més celebrats de Brahms; si no el coneixeu, quan l'escolteu entendreu per què; és una autèntica bellesa.

Fa catorze setmanes que escoltem cançons en alemany, potser que canvien de llengua. Aquesta setmana ens passem al francès, amb una mélodie d'Ernest Chausson, Chanson perpétuelle, l'última obra que va acabar: es va estrenar el gener de 1899 i el juny d'aquell any el compositor va morir en un accident, amb quaranta-quatre anys.

Chanson perpétuelle és d'una tristesa profunda, com ho eren bona part de les seves cançons, per a les quals triava poemes sovint elegíacs (és també el cas, per exemple, de Le temps des lilas[...]

Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Espero que tot funcioni com ha de funcionar i us arribi aquesta postal sonora que us envio des del lloc on m'estic.

Segurament us sorprendrà trobar-vos aquí amb Anton Bruckner, no és un autor a qui associem amb el lied, però resulta que a més de les simfonies, misses i motets amb què l'identifiquem va escriure uns quants lieder, aproximadament vint.