Cancó de la setmana: Before dawn (H. Howells) - C. Pierard, J. Drake
 
Die heilige Nacht - Carlo Maratte

Benvolguts, ja tenim aquí el 2020. Que tingueu un bon any, si pot ser amb la millor música.

Els qui llegiu l'entrada el matí que surt publicada segurament estareu immersos en valsos i polques i més adormits que desperts; com que hi ha un moment per a cada cosa, gaudiu de la família Strauss i ja arribarà el moment de gaudir de la cançó tan bonica que us porto per tancar les entrades nadalenques d'aquesta temporada.

Cancó de la setmana: Des fremden Kindes heiliger Christ (C. Loewe) - W. Anheisser, J. Severin
The Adoration of the Shepherds - Barent Fabritius

Una dona a punt de parir i el seu home van de porta en porta cercant aixopluc; finalment, la criatura naixerà en un estable. Avui, que tantes famílies truquen en va a les nostres portes, la semblança amb aquesta escena de fa dos mil anys ens hauria d'avergonyir. No és una reflexió ni gaire original ni gaire moderna, contes com La petita venedora de mistos de Hans Christian Andersen, per esmentar un de molt conegut, ens parla de la nostra incoherència i la nostra mala memòria.

Cancó de la setmana: A Christmas Carol (C. Ives) - G. Finley, J. Drake
Star of Bethlehem (Flower Book) - Edward Burne-Jones

No sé ben bé com ha anat, però ja és aquí Nadal. I amb ell, tres entrades més breus amb tres cançons nadalenques per avui, el dia de Nadal i el dia d'Any Nou. Aquesta setmana ens la porta el compositor Charles Ives, aquell senyor que de dia venia assegurances i de nit componia. Ives es va mantenir sempre al marge de l'establishment musical, alhora que molt aferrat a la vida quotidiana dels americans, i totes dues coses es reflecteixen a la seva obra; era un esperit lliure, la seva música no només no era gens acadèmica, sinó que sovint era extremadament original.

Cancó de la setmana: Gruppe aus dem Tartarus (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
 
Saturno devorando a su hijo - F. de Goya

Com us deia quan parlava de Die Götter Griechenlands, Friedrich Schiller no era aliè a la dèria per l'Antiga Grècia que hi havia a la cultura alemanya a la seva època, i Gruppe aus dem Tartarus [Grup del Tàrtar] ens remet també a la mitologia. L'inframón, conegut sovint pel nom del seu déu, Hades, era la regió on habitaven els morts; no hi patien cap càstig ni hi rebien cap premi. Molt més avall, si hem de fer cas de Zeus a la Ilíada, a la mateixa distància de l'Hades que ho està el cel de la terra, hi havia el Tàrtar. I aquí sí; aquí, allunyats de tothom, els seus habitants patien les tortures més horribles.

Cancó de la setmana: Colloque sentimental (C. Debussy) - S. Graham, M. Martineau
 
ALT

“Emporteu-vos les Fêtes galantes de Paul Verlaine i aquest petist llibre màgic us retornarà, suaument, harmoniosament i deliciosament trist, tot el món ideal i encantat del diví mestre de les comèdies amoroses, del gran i sublim Watteau, que el segle XIX acaba de redescobrir”

Aquestes paraules pertanyen a una ressenya del 19 d'abril de 1869 que el poeta Théodore de Banville va escriure arran de la publicació del recull Fêtes galantes, del seu amic Paul Verlaine [...]

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

LIFE Victoria 2020

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto