Cançó de la setmana: Tristesse (G. Fauré) - G. Souzay, D. Baldwin
Després d'haver escoltat algunes de les deu cançons més tristes ja no ens hauria d'impressionar una nova declaració de tristesa. Però si la cançó es mou a ritme de vals i aquest to festiu es veu interromput per una frase tan dramàtica com la que tanca cadascuna de les seves estrofes, és inevitable sentir-se impressionat. Une tristesse affreuse. No sé ben bé quina seria la millor traducció per affreuse en aquest context. Una tristesa terrible, horrible, espantosa, paorosa... Però ens en fem una idea, oi? Algú que en un dia radiant de primavera, rodejat de gent que beu, riu, estima i és feliç, se sent completament al marge d'aquesta alegria i només fa que repetir que se sent terriblement trist.La felicitat era això?
Cançó de la setmana: Au bord de l'eau (G. Fauré) - E. Ameling, D. Baldwin
Transparent. Aquest és el primer adjectiu que em ve al cap per descriure Au bord de l'eau (A la vora de l'aigua). Transparent i subtil com el tul i, posats a fer, voleiant amb la brisa amb la mateixa elegància. Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.
