Brahms, Johannes

Ha arribat el juliol, així que donem per acabada la temporada regular de Liederabend i comencem la d'estiu. Tindrem les tradicionals entrades dedicades especialment a tots els lectors que, amb calor i tot, continuen necessitant la cançó setmanal (agraïda!), unes entrades que es caracteritzen per tenir la mateixa música, però poca lletra.

Us heu trobat mai que heu entrat en una sala d'un museu i us ha cridat l'atenció una de les obres, que ha eclipsat la resta? No una de molt coneguda, ni una que estiguéssiu desitjant de veure, sinó una que no coneixíeu i us ha enamorat des de l'altre extrem de la sala. Em va passar a l'Alte Nationalgalerie de Berlín amb el retrat d'un home, vestit amb robes fosques [...]

A Johannes Brahms li agradava molt l'art, especialment la pintura i el dibuix. I això em donarà peu a escriure (almenys) tres articles sobre tres artistes diferents que van inspirar-li sengles obres. Aquest article, el primer, parla de Brahms i Franz Kugler.

Com us deia la setmana passada, són dies de ressaca musical. La Schubertíada va acabar diumenge, el cap encara està ple de música i d'emocions i, mentre no arribin les vacances, hi ha feina per fer. Així que no he tingut ni la tranquil·litat ni el temps necessaris per inaugurar la temporada com cal. Oi que em permetreu encara un article molt breu?

La setmana passada baixava per Rambla Catalunya, de pressa cap a alguna reunió, quan una olor em va aturar. Eren els til·lers? Ja han florit? La olor tan bona és inconfusible, així que vaig alçar el cap i vaig veure que sí, que molt tímidament, els escardalencs i maltractats arbres començaven a florir. Com sempre, els vaig agrair que, malgrat la mala vida que els donem [...]

La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]

Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]

El 3 de novembre de 2021 vaig començar una sèrie de cançons, “El Buch der Lieder i deu compositors”. La sèrie tenia un pròleg, l'article Buch der Lieder (I), en el qual us parlava d'aquesta col·lecció de poemes de Heinrich Heine, una de les més importants de la literatura alemanya i fonamental en la història del lied. Schubert i Schumann són els compositors que més relacionem [...]

Fa uns dies, després d'escoltar l'estupenda interpretació d'Andrè Schuen i Daniel Heide de Die schöne Magelone, pensava que feia molt que no compartia aquí una cançó d'aquest cicle de Brahms. Quan vaig revisar el blog vaig comprovar que no en parlava des de gener del 2016; set anys llargs! Sí que en feia molt, sí. Així que aquí tenim de nou aquesta obra que, oficialment, es diu Romanzen[...]

Després d'alguns concerts els anys 1848 i 1849, Johannes Brahms va deixar estar la carrera com a pianista solista per centrar-se en la composició; els anys següents s'hi va dedicar intensament i el 1853 va començar a publicar algunes de les seves obres. Les dues primeres van ser dues sonates, i la tercera, una col·lecció de sis lieder, el primer dels quals va tenir molt d'èxit. Un èxit que [...]

De vegades, una interpretació d'una cançó fa que ens hi aturem i la redescobrim. Hi ha alguna cosa que és diferent, detalls que en altres versions no hi sentim; de vegades més evidents, com tempi poc comuns, o potser més intangibles: un accent en una paraula, un color, una nota del piano… I és d'això que us volia parlar avui, d'una cançó redescoberta a partir d'una interpretació diferent.