Liederabend is a site devoted to Art Song. Every Wednesday you will find a new post about... whatever. But always, always there is a song to listen.
Do you want to know more about Liederabend?
Ha arribat el juliol, així que donem per acabada la temporada regular de Liederabend i comencem la d'estiu. Tindrem les tradicionals entrades dedicades especialment a tots els lectors que, amb calor i tot, continuen necessitant la cançó setmanal (agraïda!), unes entrades que es caracteritzen per tenir la mateixa música, però poca lletra.
Us heu trobat mai que heu entrat en una sala d'un museu i us ha cridat l'atenció una de les obres, que ha eclipsat la resta? No una de molt coneguda, ni una que estiguéssiu desitjant de veure, sinó una que no coneixíeu i us ha enamorat des de l'altre extrem de la sala. Em va passar a l'Alte Nationalgalerie de Berlín amb el retrat d'un home, vestit amb robes fosques [...]
A Johannes Brahms li agradava molt l'art, especialment la pintura i el dibuix. I això em donarà peu a escriure (almenys) tres articles sobre tres artistes diferents que van inspirar-li sengles obres. Aquest article, el primer, parla de Brahms i Franz Kugler.
Com us deia la setmana passada, són dies de ressaca musical. La Schubertíada va acabar diumenge, el cap encara està ple de música i d'emocions i, mentre no arribin les vacances, hi ha feina per fer. Així que no he tingut ni la tranquil·litat ni el temps necessaris per inaugurar la temporada com cal. Oi que em permetreu encara un article molt breu?
La setmana passada baixava per Rambla Catalunya, de pressa cap a alguna reunió, quan una olor em va aturar. Eren els til·lers? Ja han florit? La olor tan bona és inconfusible, així que vaig alçar el cap i vaig veure que sí, que molt tímidament, els escardalencs i maltractats arbres començaven a florir. Com sempre, els vaig agrair que, malgrat la mala vida que els donem [...]
La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]
Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]
El 3 de novembre de 2021 vaig començar una sèrie de cançons, “El Buch der Lieder i deu compositors”. La sèrie tenia un pròleg, l'article Buch der Lieder (I), en el qual us parlava d'aquesta col·lecció de poemes de Heinrich Heine, una de les més importants de la literatura alemanya i fonamental en la història del lied. Schubert i Schumann són els compositors que més relacionem [...]
Fa uns dies, després d'escoltar l'estupenda interpretació d'Andrè Schuen i Daniel Heide de Die schöne Magelone, pensava que feia molt que no compartia aquí una cançó d'aquest cicle de Brahms. Quan vaig revisar el blog vaig comprovar que no en parlava des de gener del 2016; set anys llargs! Sí que en feia molt, sí. Així que aquí tenim de nou aquesta obra que, oficialment, es diu Romanzen[...]
Després d'alguns concerts els anys 1848 i 1849, Johannes Brahms va deixar estar la carrera com a pianista solista per centrar-se en la composició; els anys següents s'hi va dedicar intensament i el 1853 va començar a publicar algunes de les seves obres. Les dues primeres van ser dues sonates, i la tercera, una col·lecció de sis lieder, el primer dels quals va tenir molt d'èxit. Un èxit que [...]
De vegades, una interpretació d'una cançó fa que ens hi aturem i la redescobrim. Hi ha alguna cosa que és diferent, detalls que en altres versions no hi sentim; de vegades més evidents, com tempi poc comuns, o potser més intangibles: un accent en una paraula, un color, una nota del piano… I és d'això que us volia parlar avui, d'una cançó redescoberta a partir d'una interpretació diferent.
A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril [...]
Aquesta setmana se m'ha tirat el temps a sobre i he hagut de deixar a mig fer l'entrada prevista, perquè no era a temps d'acabar-la. En aquests casos, els lectors habituals ja ho sabeu, us proposo un moment musical: un article per presentar molt breument una cançó, que en aquest cas he triat sense haver de pensar-m'hi gaire unint dos noms que em rondaven.
L'objectiu últim de les serenates és la seducció, però això no és obstacle perquè en el context liederístic tinguin sovint un deix de tristesa. Per exemple, a una serenata tan coneguda com Ständchen, de Schubert, la música de la tercera i última estrofa ens deixa entreveure (més o menys clarament segons els intèrprets) que la distància entre ell i ella és més gran del que ell voldria. Un altre exemple de serenata trista, segurament més evident, és la que us proposo avui, Des Abends kann ich[...]
Una estrofa sàfica és una forma poètica d'origen grec, que deu el seu nom a la poeta Safo. Més tard va ser utilitzada en llatí per Horaci i altres poetes, i amb el temps la seva mètrica es va anar adaptant a les diferents llengües europees, mantenint alhora l'estructura original. Mentre intentava refrescar els meus coneixements per explicar-vos quina és aquesta estructura, m'he adonat que el més senzill era posar-vos un exemple que molts tenim ben interioritzat.
És bastant habitual trobar a les cançons d'amor que la veu poètica s'adreça a un amant que és lluny; literalment, per exemple, en el cicle de Beethoven An die ferne Geliebte.Si als amants els cal un missatger que transmeti les paraules i els sentiments, la poesia romàntica li dóna la forma d'un element de la natura que pugui salvar la distància que els separa. De vegades són els ocells o altres criatures que volen com les abelles i les papallones; de vegades són els núvols, de vegades els rierols i de vegades, com veurem avui, el vent.
Entre les moltes coses bones que va fer Brahms hi ha l'edició d'obres de Schubert que, quaranta anys després de la seva mort, encara estaven desades en un calaix. Com ara els Zwölf Ländler, una col·lecció de dotze valsos compostos el 1823 i catalogats per Otto Deutsch com a D. 790, que Brahms va publicar el 1864. Poc després, el 1866, el compositor publicava els seus Sechszehn Walzer,op. 39, una col·lecció de valsos a quatre mans, i l'edició va ser un èxit de vendes. Les peces eren encantadores, el format per a quatre mans era ideal com a hausmusik,és a dir, [...]
Aquesta setmana volia presentar-vos un cicle nou, però he anat justa de temps. Podria haver escurçat l'article per deixar-lo en dos paràgrafs apressats, però l'estimat Brahms, el pare de la criatura, no s'ho mereix, això. Així que he pensat deixar-vos un tast del cicle i quatre notes i tornar-hi amb calma la setmana vinent, si tot va bé.
Quan es publiqui aquest article serem ja al setembre, però l'estic escrivint en plena Schubertíada, amb el cap ple de música, d'idees i d'emocions. Després de tants mesos sense música en viu (excepte dos concerts al Palau al juliol molt benvinguts), la immersió m'ha originat un impacte emocional considerable, un somriure d'orella a orella a sota de la mascareta, llàgrimes eixugades per la mateixa mascareta i la satisfacció immensa de constatar que l'alegria, per moments l'eufòria, és compartida. Diria que Vilabertran està sent l'escenari d'una catarsi col·lectiva.