Welcome!
Liederabend is a site devoted to Art Song. Every Wednesday you will find a new post about... whatever. But always, always there is a song to listen.
Do you want to know more about Liederabend?
Vaughan Williams, Ralph
-
El sol de la glòria
Cançó de la setmana: Come Love, come Lord (R. Vaughan Williams) - N. Spence, T. Ridout, J. Drake
Entre 1912 i 1914, Ralph Vaughan Williams va escriure els Four Hymns, quatre peces que va preparar en tres versions: per a tenor, viola i piano; per a viola i orquestra de cordes, i per a piano i quartet de cordes. S'haurien d'haver estrenat el setembre de 1914, però l'esclat de la guerra ho va impedir i no es van interpretar fins al 1920. Totes quatre cançons tenien textos de quatre [...]
-
Mateix poema, una altra cançó (IV)
Cançó de la setmana: With rue my heart is laden (R. Vaughan Williams) - P. Michaels, E. Golub
Alfred Edward Housman és un dels poetes anglesos més llegits; almenys, ho va ser durant la primera meitat del segle XX. També és un dels poetes més musicats, s'han compost centenars de cançons a partir de pràcticament tots els poemes, seixanta-tres, que formen la col·lecció A Shropshire Lad.Aquesta col·lecció, publicada per Housman el 1896, va començar a fer-se coneguda [...]
-
El destí més noble
Cançó de la setmana: Youth and Love (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, M. Martineau
Ralph Vaughan Williams va estrenar Songs of Travel (juntament amb un altre cicle de cançons, The House of Life) el 1904, quan tenia trenta-dos anys i s'acostava el final de la seva primera etapa com a compositor; no trigaria gaire a mostrar interès pel folklore del seu país i a reflectir-lo a la seva música, començant així el segon període compositiu. Però la música dels primers [...]
-
Mars entre nosaltres
Cançó de la setmana: The half-moon westers low (R. Vaughan Williams) - M. Bevan, J. Liebeck
"Per què [a les cançons] la veu hauria d'estar sempre acompanyada pel piano? Penso que si combinem la veu amb altres instruments, ens obrim a oportunitats fantàstiques." Això ho deia Ralph Vaughan Williams el 1940, quan feia molts anys que no escrivia cançons. Sembla que el piano era un instrument que no li agradava especialment, i ja en aquell temps durant el qual havia escrit la major part de les seves cançons, abans de la Gran Guerra, havia fet [...]
-
Llàgrimes
Cançó de la setmana: Tears(C.W. Stanford) - R. Williams, A. West
La setmana passada mencionava uns quants discos publicats recentment, caracteritzats tots ells per presentar repertori inèdit o gairebé. Entre ells, un amb cançons de Charles Villiers Stanford, de les quals n'escoltarem una aquesta setmana.
Songs of Faith, op. 97 és una de les obres gairebé inèdites; hi ha almenys un enregistrament de quatre de les cançons, però aquest amb Roderick Williams i Andrew West és el primer que se'n [...]
-
Que es desperti la bellesa
Cançó de la setmana: Let Beauty Awake (R. Vaughan Williams) - G. Finley, S. Ralls
A la lletra D de Dichterliebe de l'alfabet de Liederabend us parlava de la dificultat de definir què és un cicle; vaig posar-ne alguns exemples i avui amplio la col·lecció d'històries complicades amb l'estrany cas d'un cicle compost com a cicle, estrenat com a cicle i desaparegut com a tal durant cinquanta anys. -
N de nit
Cançó de la setmana: The infinite shining heavens (R. Vaughan-Williams) - B. Terfel, M. Martineau
Si la Il·lustració és la raó, el Romanticisme és la fantasia. Si la Il·lustració és la vetlla, el Romanticisme és el somni. Si la Il·lustració és la llum, el Romanticisme és la foscor. Si la Il·lustració és el dia, el Romanticisme és la nit. Durant el Romanticisme, la nit esdevé un símbol, és el món misteriós on és possible tot allò que és inexplicable amb la raó; la nit i el somni permeten accedir a la realitat mentre que la vetlla, durant el dia, ens amaga el autèntic sentit de l'existència [...] -
Camí, veritat i vida
Cançó de la setmana: The Call (R. Vaughan Williams) - B.R. Cook, B. Thomson (director)
A l'entrada de la setmana passada sobre George Butterworth vaig esmentar diverses vegades Ralph Vaughan Williams, la seva amistat i el seu interès comú per la música tradicional anglesa. Les seves carreres van anar en paral·lel fins a la guerra; Vaughan Williams era tretze anys més gran que Butterworth però havia començat a compondre més tard i, si fa no fa, les seves primeres obres van arribar alhora. Si Butterworth no hagués mort tan jove, hagués tingut tan d'èxit com el seu amic? -
Un monument al moment
Cançó de la setmana: Silent noon (R. Vaughan Williams) - I. Bostridge, J. Drake
"Un sonet és un monument al moment, memorial de l'eternitat de l'ànima a una hora immortal i morta". Silent noon, el dinovè dels poemes de The House of Life, del pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, és un monument a un moment de felicitat absoluta i serena, en comunió amb la persona estimada i la natura, i és també una reflexió sobre el pas del temps. El sonet descriu el moment de plenitud amb plena consciència que passarà, tots els versos transcorren en el present excepte l'últim, que ja pertany al passat.
-
Pasqua
Cançó de la setmana: Easter (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, G Johnson
A la Gran Bretanya el Romanticisme va tenir molta força en els àmbits de la pintura i la literatura. En canvi, si pensem en cançó (art song) en llengua anglesa els noms que ens vénen a la memòria són els de Britten, Elgar, Sommervell, Vaughan Williams, Butterworth, Quilter, Finzi..., compositors nascuts la major part d'ells a finals del segle XIX. Fos perquè el lied era un gènere eminentment urbà i la societat britànica estava molt vinculada al món rural, fos perquè ja tenia una llarga tradició pròpia de cançó a mig camí entre la popular i la culta, fos per altres motius, el cas és que les cançons que avui escoltem als recitals van ser escrites en bona part durant el segle XX.
