Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Ablösung im Sommer (G. Mahler) - C. Gerhaher, G. Huber
 
El cavaller daurat - G. Klimt
No, no us heu equivocat de blog, continuem dedicats al lied i avui dedicats a Gustav Mahler. I perquè parlem d'una simfonia? Una mica de paciència, hi arribarem.
 
Una bona part de la quarantena llarga de lieder que va escriure Mahler es corresponen amb la seva "etapa Wunderhorn", anomenada així perquè la seva font d'inspiració va ser Des Knaben Wunderhorn (La cornucòpia del noi), un recull de poesia popular alemanya publicat per Achim von Arnim i Clemens Brentano en tres volums entre els anys 1806 i 1808.
El cavaller daurat - G. Klimt
El cavaller daurat (fragment del fris de Beethoven) - G. Klimt
 
No, no us heu equivocat de blog, continuem dedicats al lied i avui dedicats a Gustav Mahler. I perquè parlem d'una simfonia? Una mica de paciència, hi arribarem.
 
Una bona part de la quarantena llarga de lieder que va escriure Mahler es corresponen amb la seva "etapa Wunderhorn", anomenada així perquè la seva font d'inspiració va ser Des Knaben Wunderhorn (La cornucòpia del noi), un recull de poesia popular alemanya publicat per Achim von Arnim i Clemens Brentano en tres volums entre els anys 1806 i 1808. El recull té més de set-cents poemes i si la tria de Mahler és representativa (perquè ja em perdonareu però no conec l'obra més enllà de la seva versió liederística) ens trobem davant un autèntic corn de l'abundància, no només pel nombre de poemes sinó per la riquesa en temes: hi trobem faules, històries sobrenaturals, de guerra, d'amor, espirituals, de condemnats a mort i fins i tot de sants.
 
Dels dos reculls de lieder Wunderhorn que va escriure Mahler el primer està escrit originalment per a veu i piano i el segon per a veu i orquestra. Mahler és, juntament amb Strauss, qui eixampla l'horitzó del lied i el converteix en simfònic, sense descuidar ni l'un ni l'altre el seu caràcter cambrístic. En el cas de Mahler, a més, el lied i la música simfònica estan lligats com no ho estan en cap altre compositor i així és com anem a parar a la seva tercera simfonia; no és ni molt menys l'única en la qual trobem aquesta relació però segurament sí és la que la té més forta.
 
A la tercera simfonia de Mahler, escrita entre 1895 i 1896, hi trobem:
 
  • un moviment, el tercer, que desenvolupa orquestralment una cançó. Es tracta d'Ablösung im Sommer (Relleu estival), pertanyent a la primera col·lecció de cançons de Mahler a partir de Des Knaben Wunderhorn.
  • un moviment, el cinquè, que converteix una cançó, aquesta del segon recull de cançons Wunderhorn, en una cançó per a contralt, cor de dones i cor de nens. Es tracta d'Es sungen drei Engel (Canten tres àngels).
  • un moviment, el quart, que està escrit per a veu i orquestra però que és una excepció dins de l'etapa Wunderhorn: el text en aquest cas és de Nietzsche, O Mensch! Gib acht! (Oh, home! Para atenció!).
  • un moviment, el primer, que Mahler va plantejar com a estudi previ a la composició d'una de les seves cançons preferides, Revelge. Compondre un moviment simfónic a partir d'un lied sembla un pas "lògic", un desenvolupament, però compondre una cançó a partir d'un moviment simfònic implica un complex procés de síntesi.
És a dir, que de sis moviments que té la simfonia quatre estan directament relacionats amb una cançó. Per si això no fos prou, al començament del sisè i últim moviment Mahler cita una preciosa cançó de Brahms, Feldeinsamkeit (Solitud al camp).
 
D'aquestes quatre peces de Mahler escoltarem Ablösung im Sommer (escrita entre 1880 i 1890). És una cançó amb bestioles que trobo prou enigmàtica. Un cucut mor en caure d'un salze, cal algú que el substitueixi en la tasca de fer passar el temps i sembla que l'opció perfecta és que ho faci el rossinyol. Això és bo? Dolent? Ni bo ni dolent? Ningú no es compadirà del cucut mort? Buscant interpretacions del text he trobat la que fan Pilar Vázquez y Elisa Rapado al seu blog: elles ho prenen com una iniciació, el pas de la infantesa a l'adolescència.
 
Sentim la cançó en la seva versió original per piano, interpretada per Christian Gerhaher i Gerold Huber.
 
Ablösung im Sommer 
 

Kuckuck hat sich zu Tode gefallen
An einer grünen Weiden,
Kuckuck ist tot! Kuckuck ist tot!
Hat sich zu Tod'gefallen.
Wer soll uns jetzt den Sommer lang
Die Zeit und Weil vertreiben?

Ei, das soll tun Frau Nachtigall,
Die sitzt auf grünem Zweige;
[Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!]
Sie singt und springt, ist allzeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen.

Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!

El cucut ha mort en caure
del salze vert!
El cucut és mort! El cucut és mort!
Ha mort en caure.
Qui ens ajudarà ara
a passar el temps?

Ah, serà el senyor Rossinyol,
que s'asseu a les verdes branques;
El petit, el delicat rossinyol!
l'estimat, el dolç rossinyol!
Canta i fa saltirons, sempre està alegre,
quan la resta d'ocells calla.

Esperem al Senyor Rossinyol
que viu a les verdes bardisses,
i quan el cucut arriba a la seva fi
llavors ell comença a cantar!

 
Si teniu una estona més podeu escoltar el tercer moviment de la tercera simfonia interpretat per la London Symphony Orchestra dirigida per Valery Gergiev.
 
Afegir comentari

Comentaris (10)

  • Raul

    Has triat una de les meves cancons preferides :-)
    La tercera, la millor de les de Mahler, per mi.

    Molt interessant la interpretació que fan Vázquez i Rapado del signifcat dels ocells.

  • Sílvia

    De les teves cançons preferides en absolut o de Mahler?

    Sí que és interessant la interpretació, a mi sempre m'havia sorprés que la mort del cucut es prengués amb tanta indiferència i m'ho prenia com un reflex de la duresa i la realitat de la vida.

  • Raul

    De les meves cancons preferides en absolut.

    No sé, a mi em produeix una mica l´efecte de la Flauta Màgica: rera una innocència totalment infantil es pot amagar alguna cosa molt més important... o no.

    El que tu dius és perfectament coherent. En realitat, el simbolisme, quan és tan senzill, acostuma a obrir encara més els horitzons d´interpretació.

    Podria ser també que aquesta mort fos una tragèdia al bosc, però que el "nen" que la canta no ho entengués...

    A la 3a li tinc un especial carinyo perquè va ser la meva porta d´entrada a Mahler. Hi ha una tendresa que només torna a apareixer a la 4a i prou.

  • Sílvia

    És una cançó entre ingènua i cruel, com sovint ho són les coses de nens.

    Jo aquest carinyo especial li tinc a la primera, algun dia la tindrem per aquí (i la quarta també).

  • Iolanda

    Hola,
    a mi no me ha hecho mucha, bueno, ninguna gracia Ablösung im Sommer, como que detecto algo de alegría o buen ánimo, y no se corresponde con lo que la poesía relata, no se, no creo que vuelva a escucharla.

    sin embargo, la tercera sinfonía es animosa y me ha encantado, yo, como profana, y en mi ignorancia (ya se sabe, la ignorancia es valiente...) la relaciono con alguna banda sonora del final de alguna pelicula que me mantiene en el sillón sin saber por que, mientras me molesta el barullo que hay a mi alrededor...

  • Sílvia

    Tiene un punto inquietante la canción, Iolanda.

    No sé si te referías a alguna película en concreto, pero la música de Mahler ha aparecido o ha sido "homenajeada" en unas cuantas...

  • Enrique

    He escuchado el lied, conocía ya el movimiento sinfónico y creo que Mahler, en su compleja elaboración, "mejora" la música original. es decir, en mi caso prefiero la complejidad sinfónica que la "simplicidad" de la canción. De todas formas me ha resultado muy interesante conocer los orígenes de una obra que tantas veces he escuchado como esta.

  • Sílvia

    Ah, pero es que yo no elijo! ¿Para qué, pudiendo quedarme con las dos?

    Por cierto, también hay una versión de la canción para voz y orquesta a cargo de Berio.

  • Enrique

    Me explicaré mejor: en mi opinión la canción está bien pero la orquesta mahleriana dota a la música de una dimensión, de una trascendencia que el piano y la voz, en solitario, no pueden. Ese es el gran invento del último romanticismo, desde Wagner a Mahler y Bruckner, al dotar a la orquesta de una dimensión musical desconocida hasta la época y que transforma una sencilla palabra en un discurso que -para mí- alcanza una belleza indescriptible.

  • Sílvia

    De acuerdo en este caso concreto; la sinfonía es una obra enorme en todos los sentidos.

    De todas maneras, la comparación sería más "justa" si fuera entre la misma canción con acompañamiento orquestal y de piano. En esos casos muchas veces me parece que dice más el piano que la orquesta. Prepararé alguna entrada para que escuchemos ejemplos concretos ;-)

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto