Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Érato, musa de la poesia - E. PoynterFa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.
Érato, musa de la poesia - E. Poynter
Érato, musa de la poesia - E. Poynter
 

Fa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940. Aquesta discussió té poc a veure amb el lied, si més no perquè la situació de partida és diferent: un poeta escriu un poema i més tard (ja sigui mesos o segles després) un compositor s'hi fixa i escriu una cançó amb aquests versos. El que ens ofereix el compositor és la seva lectura del poema, ara ja són inseparables música i paraules. O això em pensava jo.

Fins fa no gaire, quan assistíem a un recital de lied a Barcelona el programa de mà incloïa els poemes i la traducció, i això ens permetia seguir sense perdre'ns ni un mot el que s'estava interpretant. Però aquest bon costum s'està perdent i cada cop més sovint hem d'escoltar les cançons sense cap suport; si les coneixem bé, i si no, mala sort. Suposo que els motius per privar-nos dels textos són econòmics, però quan m'hi trobo no puc evitar la sensació que s'està menystenint els poetes; de vegades fins i tot es parla de la importància de tal o qual poeta a la presentació del recital i després, a efectes pràctics, tant és que els poemes siguin de Goethe o de l'autor de l'exitosa cançó de l'estiu, igualment no sabem què diuen...

Molt bé, posem que l'organitzador del recital no pot assumir la despesa d'editar i imprimir el programa amb els textos i les traduccions de les cançons. Busquem solucions?

  • Augmentar un parell d'euros el preu de l'entrada. El costum a casa nostra és que el programa de mà sigui de franc, o, si preferiu, que estigui inclòs al preu de l'entrada; si l'apugem ja compensem les despeses d'edició. El problema és... sí, que l'entrada és més cara.
  • No recordo haver estat a cap recital de lied a Europa que no hagi hagut de pagar el programa de mà, no és de franc. Bé, no sembla una mala solució, nosaltres triem si el comprem o no.
  • Una altra opció és que mirem el programa del recital a la pàgina web de l'auditori (si és que hi és, que això seria una altra guerra), busquem els textos i les traduccions, ens fem el nostre propi programa, ens l'estudiem bé i ens l'enduem al recital. Aficionats, se'ns ha girat feina! No sé vosaltres, però no ho trobo gaire pràctic.
  • Una versió millorada de l'anterior idea: el promotor del recital edita un document amb els textos i les traduccions i el penja a la seva pàgina web perquè els assistents la descarreguem i la imprimim. Això ja m'agrada més, tot i que encara pot presentar problemes tècnics per a algunes persones; alguns auditoris ja ho estan fent.
  • Una altra opció que estan triant els auditoris és donar les traduccions, però no els poemes originals. Millor això que no res, almenys sabem què diu el poema, però no em sembla tampoc una bona solució perquè l'intèrpret haurà triat dir els versos d'una manera en concret i si no els tenim davant aquest part de la interpretació ens la perdrem (l'Elisa Rapado ho explicava molt bé al seu blog Canto y piano en el aula 300).

De ben segur que hi ha altres maneres de fer possible que el públic disposi dels textos de les cançons durant els recitals, la qüestió és si realment cal. Vull dir, jo els necessito; si no els tinc i no conec prou bé les cançons que s'interpreten no en gaudeixo igual, i saber que m'estic perdent una part essencial del que està passant no em fa gaire feliç. Però potser no és tan important, potser la majoria del públic no necessita els poemes per gaudir plenament del recital, potser amb la música n'hi ha prou i sóc jo que estic una mica picallosa amb aquest tema. Què en penseu? De veritat que m'agradaria saber la vostra opinió sobre aquesta qüestió dels textos als programes de mà.

Quina cançó podia triar per il·lustrar aquesta entrada? Qualsevol, de fet. I com que L'énamourée m'està rondant des de fa uns quants dies, aquí la teniu. Una cançó de Reynaldo Hahn amb poema de de Théodore de Banville que escoltarem en una de les meves versions preferides, la de Sarah Connolly acompanyada al piano per Eugène Asti. Amb el poema i una traducció més o menys maldestre

L'énamourée
 

Ils se disent, ma colombe,
Que tu rêves, morte encore,
Sous la pierre d'une tombe:
Mais pour l'âme qui t'adore
Tu t'éveilles ranimée,
Ô pensive bien-aimée!

Par les blanches nuits d'étoiles,
Dans la brise qui murmure,
Je caresse tes longs voiles,
Ta mouvante chevelure,
Et tes ailes demi-closes
Qui voltigent sur les roses.

Ô délices! je respire
Tes divines tresses blondes;
Ta voix pure, cette lyre,
Suit la vague sur les ondes,
Et, suave, les effleure,
Comme un cygne qui se pleure!

Diuen, coloma meva,
que, tot i morta, somies
sota la llosa d'una tomba;
però per l'ànima que t'adora
tornes a la vida,
pensarosa estimada!

A les blanques nits estelades,
a la brisa que murmura,
acarono els teus llargs vels,
la teva cabellera oscil·lant
i les teves ales mig closes
que aletegen entorn les roses.

Oh, delícies! Respiro
les teves divines trenes rosses;
la teva veu pura, com una lira,
segueix les onades
i suaument les remou
com un cigne que plora.

 
 
Afegir comentari

Comentaris (6)

  • Manuel Águila

    A Alemanya i Àustria els programes de mà, i fins i tot el repartiment en les òperes, són de pagament. Els preus són molt variables, des de 7 euros d'un programa, llibret inclòs, del Nationaltheater de Munic, a un parell d'euros al Mozarteum de Salzburg.
    El normal és que el públic els compri i la qualitat, és molt superior a molts programes de mà gratuïts dels nostres auditoris.
    La descàrrega funciona en la majoria de concerts del Festival de Salzburg, potser per resarcirte del "atracament" del preu de l'entrada.

  • Sílvia

    Gràcies per les dades, Manuel, jo tenia només referències ocasionals.

    Dius que "el normal és que el públic els compri". Jo també m'havia quedat amb aquesta sensació i, en el cas dels recitals, la majoria del que es canta a Alemanya i Àustria es canta en alemany; per tant, algú podria pensar que els textos no calen, i ja veiem que el públic considera que calen...

  • Alicia

    50 céntimos en la Ópera de Berlín. Solo reparto y sinopsis, el "libro" no sé lo que cuesta porque solo lo hacen en alemán.

    Yo tengo una opinión muy básica del tema: si le quitas una dimensión al espectáculo... pues ya no disfrutas el espectáculo completo (aplíquese también a la ópera en concierto).

  • Sílvia

    A ver si alguien con poder de decisión nos lee y se plantea cobrar un par de euritos por el programa con los poemas y las traducciones.

  • Tom

    Songs can be 'enjoyed' without understanding the words, but it is of course only a partial experience...like how one might enjoy watching a movie on an airplane with no headphones, or how one might enjoy the smell of a freshly baked pie without actually eating it, or how I might enjoy the beautiful binding and typesetting of a book written in a language that I don't understand.

    I think the ideal solution (financial and logistical concerns aside) is projected titles. When I've used these in my own recitals, it's so nice to look out into the hall and see an audience full of engaged, comprehending faces looking back at me, instead of buried in their programs. I also find them immensely helpful as an audience member, even for songs in my native English. My hope is that someday soon it will be practical for a singer to bring along his/her own small projector with the texts/translations ready to go.

  • Silvia

    I really like your solution, Tom. It's cheaper than printing the programs, it's technically very easy (that meaning that it can be use at every auditorium) and the audience can look at the singer :) It's perfect.

    Thank you for sharing your experience as a singer and as an audience member!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto