Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Phydilé (H. Duparc) - C. Maltman, J. Drake
 
Up - Peter DocterPel temps de vacances he triat tres temes estiuencs, tres temes que toquem al blog a qualsevol època de l'any però que sembla que a l'estiu, durant les vacances, vénen més de gust. El primer, ho diu el títol de l'entrada, és badar, estar-se sense fer res. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend.
Aquest any m'he plantejat tancar el blog per vacances durant unes setmanes però vaig pensar que hi havia la remota possibilitat que algú el trobés a faltar. D'altres bloguers baixen el ritme de publicació, però publicant un cop a la setmana no tinc gaire marge. Una altra opció habitual és continuar publicant igual però diferent, i això és el que farem: durant unes setmanes tindrem unes entrades curtetes que em permetran mig desconnectar-me i, si algú de vosaltres s'enyora, podrà passar per aquí i escoltar una cançó. Bones vacances!
 
 
Up - Peter Docter
Up (Peter Docter, 2009)
 
He triat tres temes estiuencs, tres temes que toquem al blog a qualsevol època de l'any però que sembla que a l'estiu, durant les vacances, vénen més de gust. Per cadascun del temes tindrem una mini llista feta a partir de les cançons que ja n'haguem escoltat i n'escoltarem una de nova, però sense gaire explicacions, les justes per presentar-la. Som-hi?

El primer tema estiuenc, ho diu el títol de l'entrada, és badar. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar el mar o com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend:
 
  • Johannes Brahms ens va donar amb Feldeinsemkeit una visió contemplativa, gairebé mística, d'aquesta estona de repòs en què el narrador, en comunió amb la natura, contempla com passen els núvols. Romanticisme en estat pur. Vam escoltar aquest gran lied interpretat per Christa Ludwig i Geoffrey Parsons.
  • Ralph Vaughan Williams va escriure una altra magnífica cançó amb el mateix tema, Silent Noon, que ens parla d'un instant de felicitat absoluta viscut per una parella d'enamorats ajaguda a l'herba fresca un migdia. La nostra versió va ser la de Ian Bostridge i Julius Drake.
  • A Liebesbotschaft de Schumann l'enamorat està sol, i fa servir els núvols que passa com a missatgers perquè portin les seves paraules d'amor a la seva estimada llunyana. El vam escoltar en la veu de Gerald Finley acompanyat també per Julius Drake.
Afegim a aquesta mini-llista una altra gran cançó: Phidylé, d'Henri Duparc, la migdiada més apassionada. Ella dorm; ell vetlla el seu son, però espera que en despertar ella el premiï amb el seu somriure més dolç i el seu petó més ardent. Els versos de Charles-Marie-René Leconte de Lisle descriuen l'escena amb tanta precisió que ens sentim transportats a l'herba blana, a l'ombra d'un pollancre, sentint de lluny el brunzit de les abelles. Hi ha molts enregistraments d'aquesta mélodie; a mi m'agrada especialment la de Christopher Maltman i Julius Drake. Maltman és sempre tendre, pacient en l'espera i urgent en la petició, una versió preciosa. Espero que us agradi!
 
Phidylé 
 

L'herbe est molle au sommeil sous les frais peupliers,
Aux pentes des sources moussues,
Qui dans les prés en fleur germant par mille issues,
Se perdent sous les noirs halliers.

 Repose, ô Phidylé! Midi sur les feuillages
 Rayonne et t'invite au sommeil.
 Par le trèfle et le thym, seules, en plein soleil,
 Chantent les abeilles volages.

 Un chaud parfum circule au détour des sentiers,
 La rouge fleur des blés s'incline,
 Et les oiseaux, rasant de l'aile la colline,
 Cherchent l'ombre des églantiers.

 Mais, quand l'Astre, incliné sur sa courbe éclatante,
 Verra ses ardeurs s'apaiser,
 Que ton plus beau sourire et ton meilleur baiser
 Me récompensent de l'attente!

L'herba és blana pel somni sota els frescos pollancres,
als pendents de les deus molsoses,
que als prats florits amb milers de plants
es perden sota les negres fagedes.

Reposa, oh, Phidylé! El migdia lluu sobre les fulles
i et convida al somni.
Entre el trèvol i el romaní, soles en ple vol,
brunzeixen les abelles feineres.

Un càlid perfum circula entorn de les senderes,
la flor vermella del blat s'inclina,
i els ocells, fregant amb les ales els turons,
cerquen l'ombra dels esbarzers.

Però quan l'Astre, inclinat sobre la seva corba esclatant,
veurà apaivagar-se el seu ardor,
que el teu somriure més dolç i el teu petó més ardent
em recompensin per l'espera!


 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto