Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Au bord de l'eau (G. Fauré) - E. Ameling, D. Baldwin
 
Lake Keitele - Akseli Gallen-KallelaTransparent. Aquest és el primer adjectiu que em ve al cap per descriure Au bord de l'eau (A la vora de l'aigua). Transparent i subtil com el tul i, posats a fer, voleiant amb la brisa amb la mateixa elegància.

Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.
Lake Keitele - Akseli Gallen-Kallela
Llac Keitele - A. Gallen Kallela
 
Transparent. Aquest és el primer adjectiu que em ve al cap per descriure Au bord de l'eau (A la vora de l'aigua). Transparent i subtil com el tul i, posats a fer, voleiant amb la brisa amb la mateixa elegància.

Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.

Ens trobem davant una escena tranquil·la: l'aigua que flueix, els núvols que passen, aturar el temps i oblidar-se de tot excepte d'estimar...se m'acudeixen un grapadet de cireres, tres o quatre cançons més que descriuen moments similars; totes elles, però, ben diferents entre si. La nostra cançó d'avui (que sentim interpretada per Elly Ameling i Dalton Baldwin) és una mostra representativa de l'obra de Fauré, íntima i refinada, sense ni una nota de més ni de menys... i melancòlica, amb una melanconia que em fa pensar en Schubert.

No puc evitar la sensació que, malgrat que el poeta parla d'aturar el temps perquè l'amor duri per sempre, el músic el desmenteix; amb calma, amb un ritme tranquil, gairebé sense que ens n'adonem, la música avança, com avancen l'aigua, els núvols i el fum. I marxa l'amor? Si revisem la biografia de Fauré trobem que uns mesos abans que escrivís la cançó la seva promesa havia trencat el compromís de matrimoni. Potser hi té alguna cosa a veure, potser no. En qualsevol cas, és una cançó ben bonica.

Au bord de l'eau 
 
S'asseoir tous deux au bord du flot qui passe,
Le voir passer ;
Tous deux, s'il glisse un nuage en l'espace,
Le voir glisser ;
À l'horizon, s'il fume un toit de chaume,
Le voir fumer ;
Aux alentours, si quelque fleur embaume,
S'en embaumer ;
Entendre au pied du saule où l'eau murmure
L'eau murmurer ;
Ne pas sentir, tant que ce rêve dure,
Le temps durer ;
Mais n'apportant de passion profonde
Qu'à s'adorer ;
Sans nul souci des querelles du monde,
Les ignorer ;
Et seuls, tous deux, devant tout ce qui lasse,
Sans se lasser,
sentir l'amour, devant tout ce qui passe,
Ne point passer !
Asseure's tots dos vora el corrent que passa
i veure'l passar;
junts, si llisca un núvol a l'espai
veure'l lliscar;
a l'horitzó, si hi fumeja un cobert de palla,
veure'l fumejar;
als voltants, si cap flor perfuma l'aire,
perfumar-se'n;
sentir al peu d'un salze on l'aigua mormola,
l'aigua mormolar;
no sentir, mentre el somni dura,
com passa el temps;
però no dedicar passió profunda
a res més que adorar-nos;
sense amoïnar-nos per les baralles al món,
ignorar-les;
i sols, tots dos, davant tot el que cansa,
sense cansar-nos,
sentir l'amor davant tot el que passa
i no deixar-lo passar!
 
Afegir comentari

Comentaris (5)

  • Anònim

    Tienes razón. El ritmo es engañosomente pausado. Pero ese pulso ternario es invencible. La canción se pasa como un suspiro.

  • Iolanda

    Yo no lo noto pausado, la música no tiene sonidos "largos" (sorry, no se cómo expresarlo desde mi ignorancia)si no muchos matices animados, y además, la letra va a un buen ritmo (quizás eso lo hace mas complicado al cantar?)y se pasa rapidísimo :O

    Para asegurarme la he escuchado dos veces :)

    yo nunca lo relacionaría con algo relajante o pausado, creo que quizás me hago un lio con los términos o no se expresarme...

    Me ha gustado mucho Silvia, me encantan tus entradas,siempre interesantes y bonitas. gracias!

  • Pumby

    Fauré es un crack. A mi los dos ritmos de la chanson me parecen que marcan dos mundos. Por una parte el más "danzable" me sugiere ese paso del tiempo pero de una forma agradable. Pero luego la música se encrespa, como si el poeta se desesperara para más tarde volver a la calma y a aceptar su destino. Cada canción un mundo, cada oyente una canción diferente :)
    14 abril de 2012 0.02

  • Enrique

    Una cierta melancolía "a la Debussy" que hace que esta canción me guste, sí. Los franceses son expertos en eso de cantar "suspirando" eternamente.

  • Sílvia

    Entonces hay quorum, no es una canción feliz...

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto