The Girl With The Pearl Earring - Johannes Vermeer
La jove de la perla - J. Vermeer

El 3 de setembre de 1827, Schubert va viatjar a Graz convidat pels Pachler, un matrimoni molt aficionat a la música. Ell, Karl, era un dels principals impulsors de la vida operística a la ciutat; ella, Marie, era una pianista excel·lent, admirada per Beethoven. Casa seva era un centre de reunió d'artistes i intel·lectuals i les tres setmanes que Schubert va ser allà van ser un seguit de trobades i vetllades musicals i, entre festa i festa, encara va tenir temps de compondre. Sobretot música de ball, que devien estrenar abans que s'eixugués la tinta al paper, i un parell de lieder amb poemes que li havia suggerit l'amfitriona. De fet, aquella visita a Graz va ser encara més fructífera, a Marie Pachler li devem tots els lieder compostos a partir de poemes de Leitner (entre ells el preciós Des Fischers Liebesglück), pero aquests van ser escrits un cop de nou a Viena.

Un dels lieder que va compondre Schubert a Graz és el que escoltarem aquesta setmana, Heimliches Lieben [Amor secret]. De vegades se'n parla amb cert menyspreu, perquè és música de saló, la típica cançó de lluïment que cantaria una jove en una reunió. I potser sí que és música de saló, amb una línia de cant àmplia i guarnida, però diria que no és típica. Per tres motius: pel poema, per l'acompanyament i perquè “típica” no és una paraula que es pugui escriure al costat de “Schubert”.

El poema Heimliches Lieben li havia enviat a Marie Pachler Julius Schneller, un amic, antic professor seu, que vivia a l'exili. És un poema d'amor molt més explícit del que era habitual en aquells anys, més en la línia del que musicaria Strauss seixanta anys més tard, per exemple. Una elecció tan inusual sembla pròpia, efectivament, de l'ambient liberal que es vivia en aquell cercle. La línia vocal sembla que es manté en la lectura més innocent del poema, mentre que el piano en fa la lectura més sensual i apassionada; la seva escriptura complexa només està a l'abast d'un pianista d'un cert nivell, i això ens fa pensar en què estava pensada perquè la interpretés Marie Pachler. Ja veieu, Schubert feia de vegades cançons de saló, normalment per complaure la petició d'alguna amiga, però tot el que feia tenia el seu toc i el seu estil.

Quan el poema va arribar a mans del compositor no tenia un autor identificat i el lied es va publicar el 1828 sota l'autoria de Leitner, com els poemes que van viatjar de Graz a Viena. Anys després, Faust, el fill dels Pachler, que aquell 1827 encara era un nen, va aclarir de qui era el poema: l'autora era Karoline Louise von Klenke. El seu poema no es deia Heimliches Lieben sinó An Myrtill, i algú havia suprimit del primer vers aquest nom de dona que explicava per què havia de ser secret aquell amor; no era prudent parlar d'amor lèsbic a l'era Metternich.

L'autoria del poema s'hauria aclarit abans o després encara que Faust no hi hagués intervingut, perquè estava editat; formava part d'un volum de poesia editat a Berlin el 1778 que havia tingut certa repercussió. Reichardt, per exemple, havia compost diversos lieder a partir dels seus poemes; segons algunes fonts, també a partir d'An Myrtill.

En aquell volum de poesia, el nom de l'autora apareixia com a Karoline Louise von Klenke, nascuda Karschin. Aquest cognom no era el del seu pare sinó el de la seva mare, Anna Louisa Karsch, coneguda com a Karschin, i s'esmentava perquè era una prestigiosa autora de poesia, assaig i teatre. L'editor devia suggerir que els testos s'assemblen a les olles, i el cert és que Karsch va fundar una nissaga d'escriptores; la filla de Klenke també ho va ser i a més és coneguda nostra: Wilhelmina von Chézy, l'autora del llibret de Rosamunda.

Heimliches Lieben és un dels lieder que haurien interpretat demà Sheva Tehoval i Daniel Heide a L'Auditori per tancar el cicle Schubert Lied. Dotze concerts repartits al llarg de tres temporades que tenien l'objectiu d'oferir una panoràmica dels lieder de Schubert, una selecció àmplia que inclogués tant les peces més interpretades com tantes petites joies que sovint passen desapercebudes, com el nostre bonic lied d'aquesta setmana. Si s'hagués celebrat el concert de demà, hauríem escoltat en total cent cinquanta-quatre lieder diferents, aproximadament la quarta part de l'enorme producció de Schubert.

L'altre objectiu del cicle era presentar el bo i millor de la generació més jove de cantants de lied (en alguns casos, també de pianistes). La proposta era ambiciosa, presentar un recital tot de lieder de Schubert no és gens senzill (penseu, sinó, que ho fan pocs cantants consagrats), i podem estar-ne satisfets; hem assistit a concerts de molt bon nivell. A tots ens hauria agradat acabar el cicle d'una altra manera, però les coses són com som. Per part meva, acabo aquesta sèrie d'entrades convidant-vos a escoltar Heimliches Lieben interpretada per una d'aquestes veus joves i magnífiques, la de Katharina Konradi, acompanyada per Gerold Huber.

 

Heimliches Lieben

O du, wenn deine Lippen mich berühren,
So will die Lust die Seele mir entführen;
Ich fühle tief ein namenloses Beben
Den Busen heben.

Mein Auge flammt, Glut schwebt auf meinen Wangen;
Es schlägt mein Herz ein unbekannt Verlangen;
Mein Geist, verirrt in trunkner Lippen Stammeln,
Kann kaum sich sammeln.

Mein Leben hängt in einer solchen Stunde
An deinem süssen, rosenweichen Munde,
Und will, bei deinem trauten Armumfassen,
Mich fast verlassen.

O! dass es doch nicht ausser sich kann fliehen,
Die Seele ganz in deiner Seele glühen!
Dass doch die Lippen, die voll Sehnsucht brennen,
Sich müssen trennen!

Dass doch im Kuss’ mein Wesen nicht zerfliesset,
Wenn es so fest an deinen Mund sich schliesset,
Und an dein Herz, das niemals laut darf wagen,
Für mich zu schlagen!

Oh! Quan els teus llavis em toquen,
llavors el desig em vol segrestar l’ànima;
sento un tendre, indicible tremolor
que m’enlaira el pit.

Els meus ulls flamegen, les galtes em cremen,
el meu cor batega amb un deler ignot,
el meu esperit, perdut en ebris llavis balbotejants,
a penes es pot concentrar.

En aitals moments, la meva vida penja
dels teus dolços llavis, suaus com una rosa,
i en les teves preuades abraçades,
sembla que em vulgui abandonar.

Oh, que no pugui fugir d’ella mateixa,
la meva ànima abrandada a la teva!
Que els llavis plens de desig ardent
s’hagin de separar!

Que el meu ésser no es fongui en les besades
quan fortament a la teva boca prem,
i al teu cor, que mai pot gosar
de bategar fort per a mi!

(traducció de Salvador Pila)

 

Articles relacionats

Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Josep Varela Serra

    Gràcies per una cançò tan bella i per l' explicació prèvia , del context històric. Magnífic! (Llàstima que no s' hagi pogut completar el pla, a l' Auditori....La situació actual, però, tal vegada servirà per donar més profunditat-encara- al que es faci en endavant)

  • Sílvia

    Gràcies a tu, Josep!

    Potser algun cop hem arribat a anar a un concert una mica per rutina, però quan hi puguem tornar els valorarem con el luxe que són!

Cartell Schubertiada 2020

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto