
Es war, als hätt' der Himmel
Die Erde still geküsst
Dass sie im Blütenschimmer
Von ihm nun träumen müsst.
Die Luft ging durch die Felder,
Die Ähren wogten sacht,
Es rauschten leis die Walder,
So stemklar war die Nacht.
Und meine Seele spannte
Weit ihre Flügel aus,
Flog durch die stillen Lande,
Alsflöge sie nach Haus.
Era com si el cel
hagués besat calladament la terra,
com si ella resplandint plena de flors
hagués de somiar només amb ell.
La brisa passava pels camps
i bresolava a penes les espigues,
els boscos mormolaven lleument,
tan estelada era la nit.
I la meva ànima va desplegar
completament les seves ales
i va volar sobre la terra tranquil·la
com si tornés cap a casa
Deixa els teus comentaris
Publicar comentari com convidat