Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos - J. Benlliure
Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos - J. Benlliure
 
Vet aquí que Sant Antoni de Pàdua, cansat que els heretges habitants de Rímini ignoressin les seves prèdiques, va anar un dia cap a la vora del mar i va convocar els peixos, que es van anar acostant i col·locant ordenadament, els petits davant i els grans al darrera, tots treient el cap per sentir millor. Sant Antoni els va parlar de Déu i dels nombrosos motius que tenien per donar-li gràcies i els peixos, que escoltaven atentament, van lloar Nostre Senyor. La gent de Rímini, atreta per aquella munió de peixos amb el cap fora l'aigua, van anar cap allà i en veure el miracle van escoltar també Sant Antoni i es van convertir; el sant els va beneir a tots i homes i peixos van tornar cap a casa seva.

Sant Antoni de Pàdua va viure el primer terç del segle XIII i la història del seu sermó als peixos la podem trobar, tot i que en la seva versió més irònica, al recull de poesia medieval Des Knaben Wunderhorn (La cornucòpia del noi). Allà la va trobar Gustav Mahler i en va fer una cançó inclosa a Fünfzehn Lieder, Humoresken und Balladen aus „Des Knaben Wunderhorn" (Quinze cançons, humoresques i balades a partir de "La cornucòpia del noi"), el segon dels dos reculls de cançons basades en el compendi de poesia medieval escrit entre els anys 1892 i 1901. A diferència de la diguem-ne versió oficial del miracle, en què els peixos reaccionen positivament davant les paraules d'Antoni, al text que tenim avui els peixos tornen a casa sense treure cap profit del que han sentit; malgrat els esforços que hi ha esmerçat el sant, no n'han après absolutament res.

Alhora que escrivia Des Antonius von Padua Fischpredigt (La prèdica d'Antoni de Pàdua als peixos), Mahler treballava en la seva segona simfonia, "Resurrecció", que s'inscriu, com la primera i les dues següents, dins l'"etapa Wunderhorn". D'aquesta simfonia ens interessa especialment avui el tercer moviment, l'scherzo, perquè es basa precisament en Des Antonius von Padua Fischpredigt; un altra dia parlarem del quart, Urlicht (Llum prístina), una cançó inclosa inicialment dins les quinze cançons i que finalment va quedar com a part de la simfonia.

Des Antonius von Padua Fischpredigt figura al catàleg com a cançó no. 8 de la col·lecció però d'això no en feu gaire cas perquè Mahler va deixar establert que l'ordre d'interpretació de les cançons era lliure. Es va estrenar el 1905, primer en la seva versió per a piano i uns mesos més tard amb acompanyament orquestral, que és com l'escoltarem nosaltres en la versió de Gerald Finley i la BBC Symphony Orchestra dirigida per Jiri Belohlavek.

Des Antonius von Padua Fischpredigt 
 

Antonius zur Predigt
Die Kirche find't ledig!
Er geht zu den Flüssen
und predigt den Fischen!
Sie schlagen mit den Schwänzen,
Im Sonnenschein glänzen.

Die Karpfen mit Rogen
Sind all'hier herzogen,
Haben d'Mäuler aufrissen,
Sich Zuhörens beflissen;

Kein Predigt niemalen
Den Karpfen so g'fallen

Spitzgoschete Hechte,
Die immerzu fechten,
Sind eilend herschwommen,
Zu hören den Frommen!

Auch jene Phantasten
Die immerzu fasten:
Die Stockfisch ich meine,
Zur Predigt erscheinen;

Kein Predigt niemalen
Den Stockfisch so g'fallen!

Gut Aale und Hausen,
Die vornehme schmausen,
Die selbst sich bequemen,
Die Predigt vernehmen!

Auch Krebse, Schildkroten,
Sonst langsame Boten,
Steigen eilig vom Grund,
Zu hören diesen Mund:

Kein Predigt niemalen
den Krebsen so g'fallen.

Fisch große, Fisch kleine,
Vornehm und gemeine,
Erheben die Köpfe
Wie verständge Geschöpfe:
Auf Gottes Begehren
Die Predigt anhören.

Die Predigt geendet,
Ein jeder sich wendet.

Die Hechte bleiben Diebe,
Die Aale viel lieben.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie alle.

Die Krebs gehn zurücke,
Die Stockfisch bleiben dicke,
Die Karpfen viel fressen,
die Predigt vergessen.

Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie Alle.
Die Predigt hat g'fallen.

Va a predicar Antoni.
És buida l'esglèsia.
S'encamina als rius
i predica els peixos
que cuetejant
al sol resplendeixen.

Les carpes que fresen
són totes aquí;
desclouen llurs boques
per sentir millor.

Mai cap sermón no havia
plagut tant les carpes.

Lluços d'afilat musell
sense parar barallant-se,
cap aquí han nedat corrents
per oir aquest sant baró.

I àdhuc aquells sers estranys
que tot el dia dejunen
els bacallans, vull dir jo
compareixen a la prèdica.

Mai cap sermó no havia
agradat tant els bacallans.

Anguiles i esturions bons,
que els distingits paladegen,
fins i tot s'hi posen bé
per sentir el sermó.

Crancs i també tortugues
normalment tant lents,
del fons rabents pugen
per sentir els seus mots.

Mai cap sermo no havia
agradat tant els crancs.

Peixos grans i petits,
selectes i comuns,
els seus caps aixequen
talment uns sers intel·ligents.
Com Déu ho desitja,
senten el sermó.

La prèdica acaba,
cadascú se'n torna.

Els lluços resten lladres,
lascives les anguiles.
Els ha agradat la prèdica.
I tothom queda com abans.

Els crancs van a recules,
els bacallans són grossos,
les carpes mengen molt.
Obliden el sermó.

Els ha agradat la prèdica.
I tothom queda com abans.
Els ha agradat la prèdica.

 
Escoltem també l'scherzo de la segona simfonia de Mahler interpretada per la London Symphony Orchestra dirigida per Georg Solti:


I tot això perquè ahir era el dia de Sant Antoni de Pàdua, per molts anys a qui correspongui.
Afegir comentari

Comentaris (9)

  • Alicia

    i que la primera vegada que surt el Gerry en aquest blog i és amb aquesta cançó... brrrrr...

  • Peter Pan

    D'un Antoni, que està segur dir-se així pel seu homónim de Pàdua... No coneixia el sermó dels peixos... i agraeixo en nom de tots els Antonis del mon, que la seva representació sigui amb un nard i un nen en braços... entre Sant Antoni Abad amb un porc i un Sant Antoni de Pàdua, possem, amb un lluç... dir-se Antoni tindria encara menys glamour! XD

  • Sílvia

    Píldoras, una pedra? :) Mira que de vegades una pedra amaga un diamant...

    Peter Pan, a glamour guanya Sant Antoni de Pàdua, no n'hi ha cap dubte.Però mira, Sant Antoni Abad amb els porquets i els rucs i les gallines té el seu encant.

  • Iolanda

    Jeje, he disfrutado un montón, con la historia que cuentas y con la canción tan alegre.
    A mi me gustan los dos Antonios, creo cada uno tiene su puntito, glamour poco la verdad, eso si, si de lo que se trata es de ablandar el corazón ambos están representados de un modo apropiado... para cada cosa :)

    Mi lala me cantaba una cación sobre San Antonio, imagino que se trata del de Padua, no se, hablaba de los pajaritos que se le acercaban y escuchaban, ains que recuerdos, que mente mas simple y alegre teníamos de críos no? quizás antiguamente el pueblo era mas feliz con razonamientos (y/o no razonamientos) sencillos...

  • Núria

    Jajaj, de vegades em sento com Sant Antoni! Moltes gràcies per la cançó i per la història (que desconeixia).

  • Anónimo

    ¿Qué es esto?¿El lied no era, como el blues, triste por definición?Melancólico más bien. Me han engañado.

    Ern.(cuando suelto una burrada, mejor firmar sólo con la mitad de mi nombre)

  • Sílvia

    Ern, bienvenido al mundo liederístico real (¿oxímoron?): también hay canciones humorísticas :)

    Núria, tu també? :)

    Iolanda, en la religiosidad popular hay una ingenuidad preciosa.

  • Núria

    Hahaha! Escoltar un sermó amb el cap fora de l'aigua te molt de mèrit per un peix! No me'ls imagino tots ofegats, quedaria molt "Tarantino".
    Quina veu més "divina" la de Gerald Finley. Fantàstic!

  • Sílvia

    Hahaha, per això hi ha els miracles, perquè els peixos no prenguin mal!

    Doncs sí, un veu preciosa, la de Finley.

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto