logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

Fragment botànic - Fernando Zábel
Fragment botànic - F. Zábel
 

Els lectors habituals sabeu que quan publico un moment musical és perquè per una raó o una altra no he pogut preparar un article comme il faut. També sabeu que no ens quedarem sense música, tot i que no hagi tingut temps d'escriure el que volia per a aquesta setmana. Ni tan sols he hagut de pensar una cançó, perquè la setmana passava vaig haver de triar entre dues per il·lustrar el cicle Tel jour telle nuit; vaig triar-ne Nous avons fait la nuit i em va saber greu que es quedés fora Une herbe pauvre, així que aquí la tenim.

Si no vaig errada, "herbe pauvre" fa referència al mateix que "herba pobra" en català, l'herba que creix en terrenys poc fèrtils o en situacions de calor o fred extrems, esparsa i com qui diu, sense esma; res a veure amb l'exuberància de l'herba verda i rica a la primavera. Tanmateix, de vegades aquesta herba desnerida commou qui hi ensopega i queda immortalitzada en un poema (de Paul Éluard o de Justinus Kerner) o en una cançó (de Francis Poulenc o de Robert Schumann); ha brotat enmig de la neu, és la salut i té gust d'aire net. També podríem dir-ne esperança, oi?

La sisena cançó del cicle de Poulenc és transparent com l'aire fred de la muntanya, neta com la neu, té la calma del bri d'herba que apunta anunciant la primavera, aliena a les sensacions que desperta al seu entorn. Si després d'escoltar aquesta melodia tan breu en la seva "versió original", és a dir, la de Pierre Bernac i Francis Poulenc, voleu tornar a sentir el poder guaridor del verd que anuncia el final de l'hivern (real o imaginari), recupereu aquesta cirera d'Une herbe pauvre, el lied de Schumann i Kerner, Erstes grün.

 
 
Une herbe pauvre
 
Une herbe pauvre
Sauvage
Apparut dans la neige
C'était la santé
Ma bouche fut émerveillée
Du goût d'air pur qu'elle avait
Elle était fanée.
Una herba pobra
salvatge
aparegué a la neu
Era la salut
La meva boca restà meravellada
del gust d'aire pur que tenia
Es marcí.
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto