The Adoration of the Shepherds - Barent Fabritius
L'adoració dels pastors -B. Fabritius

Una dona a punt de parir i el seu home van de porta en porta cercant aixopluc; finalment, la criatura naixerà en un estable. Avui, que tantes famílies truquen en va a les nostres portes, la semblança amb aquesta escena de fa dos mil anys ens hauria d'avergonyir. No és una reflexió ni gaire original ni gaire moderna, contes com La petita venedora de mistos de Hans Christian Andersen, per esmentar un de molt conegut, ens parla de la nostra incoherència i la nostra mala memòria. El poema de Friedrich Rückert Des fremden Kindes heiliger Christ [El Sant Crist del nen estranger], publicat el 1841 dins el recull Pantheon, ens explica una història similar, la d'un nen que va de casa en casa demanant només de compartir la llum que brilla a dins.

Carl Loewe va escriure una cançó amb aquest poema, publicada el 1834. Ja veieu que les dates no encaixen, però no n'he pogut treure l'entrellat; o bé hi ha un error en alguna de les dues, o bé Loewe va conèixer el poema de Rückert en algun almanac o alguna altra publicació. Aquesta és la cançó que us proposo per avui en aquesta entrada tan breu. N'he triat una versió molt ràpida, la de Wolfgang Anheisser i Julius Severin; em fa la sensació que reflecteix millor l'angoixa del nen. D'altres, de més lentes, sembla que recullen un altre punt de vista, explicant la història com un conte; de fet, Des fremden Kindes heiliger Christ és la tercera cançó de l'opus 33, el primer recull de Legenden de Loewe.

Que la llum il·lumini tothom, especialment els malalts, els que estan sols, els que no podran ser a casa aquests dies, els que tindran un lloc buit a taula. Bon Nadal.

 

Des fremden Kindes heiliger Christ

Es läuft ein fremdes Kind
Am Abend vor Weihnachten
Durch eine Stadt geschwind,
Die Lichter zu betrachten,
Die angezündet sind.

Es steht an jedem Haus
Und sieht die hellen Räume,
Die drinnen schau'n heraus,
Die lampenhellen Bäume,
Weh wird's ihm überaus!

Das Kindlein weint und spricht:
»Ein jedes Kind hat heute
Ein Bäumchen und ein Licht,
Und hat dran seine Freude,
Nur blos ich armes nicht!

An der Geschwister Hand,
Als ich daheim gesessen,
Hat es mir auch gebrannt,
Doch hier bin ich vergessen,
In diesem fremden Land!

Läßt mich denn Niemand ein
Und gönnt mir auch ein Fleckchen?
In all' den Häuserreih'n
Ist für mich denn kein Eckchen,
Und wär' es noch so klein?

Läßt mich denn Niemand ein?
Ich will ja selbst nichts haben,
Ich will ja nur am Schein
Der fremden Weihnachtsgaben
Mich laben ganz allein!«

Es klopft an Tür und Tor,
An Fenster und an Laden,
Doch Niemand tritt hervor,
Das Kindlein einzuladen,
Sie haben drin kein Ohr.

Ein jeder Vater lenkt
Den Sinn auf seine Kinder;
Die Mutter sie beschenkt,
Denkt sonst nichts mehr, nichts minder;
Ans Kindlein Niemand denkt.

»O lieber heil'ger Christ,
Nicht Mutter und nicht Vater
Hab' ich, wenn du's nicht bist.
O sei du mein Berater,
Wenn man mich hier vergißt!«

Das Kindlein reibt die Hand,
Sie ist von Frost erstarret,
Es kriecht in sein Gewand,
Und in dem Gässchen harret,
Den Blick hinausgewandt.

Da kommt mit einem Licht
Durchs Gässlein hergewallet,
In weißem Kleide schlicht,
Ein ander Kind; - wie schallet
Es lieblich da es spricht:

»Ich bin der heil'ge Christ,
War auch ein Kind vordessen,
Wie du ein Kindlein bist;
Ich will dich nicht vergessen,
Wann alles dich vergißt.«

Dem Kind war's wie im Traum;
Es langten hergebogen
Englein herab vom Baum
Zum Kindlein, das sie zogen
Hinauf zum lichten Raum.

Das fremde Kindlein ist
Zur Heimat eingekehret,
Bei seinem heilgen Christ,
Und was hier wird bescheret,
Es dorten leicht vergißt.

Un nen estranger camina
per la ciutat
la nit de Nadal; cuita el pas
per guaitar
els llums encesos.

S'atura davant de cada casa
i mira les habitacions clares;
els de dintre miren cap enfora,
els arbres il·luminats
li fa molt de mal!

El nen plora i diu:
"Tots els nens tenen avui
un petit arbre i una llum,
i són feliços amb això,
només jo, pobre de mi, no!

Agafat de la mà dels meus germans,
quan seia a casa,
també per a mi cremava,
però aquí estic, oblidat,
en aquesta terra estrangera!

Ningú no m'hi deixarà entrar
i em cedirà un lloc?
En cap d'aquestes cases
hi ha un raconet per a mi,
ni que sigui molt petit?

Ningú no m'hi deixarà entrar?
No vull res per a mi,
només vull delectar-me
amb la llum dels presents de Nadal
dels altres!”

Truca a les portes i portalades,
a les finestres i a les botigues,
però ningú no surt
a convidar el nen,
no l'han sentit.

Tots els pares pensen
en els seus fills;
la mare els omple de regals,
però no pensen en res més,
ningú no pensa en aquest nen.

"O estimat Jesús,
no tinc mare ni pare,
si no ho ets tu.
O, sigues el meu conseller,
quan tothom m'ha oblidat!"

El nen es frega les mans,
les té entumides del fred,
s'estreny la roba,
i espera en un carreró,
guaitant cap al lluny.

Llavors arriba, amb una llum
que oscil·la al carreró,
vestit senzillament de blanc,
un altre nen; que dolç que sona
quan parla!

"Jo sóc Jesús,
fa temps també vaig ser un nen,
un nen com tu;
No t'oblidaré
com tothom t'oblida."

Al nen li semblà un somni;
s'hi acostaven inclinant-se
angelets des dels arbres
i el duien, amunt,
cap a un lloc lluminós.

El nen estranger
ha tornat a casa,
amb el seu sant Crist,
i el que aquí li succeí
resta oblidat.

 

Articles relacionats

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

LIFE Victoria 2019

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto